1 | 2

Estimats connacionals,

Enguany és amb més emoció encara que encendrem els Focs de Sant Joan amb la Flama del Canigó. Sentirem el manifest que ens envia en Jordi Cuixart, suara reelegit president d’Òmnium Cultural, empresonat des de fa vuit mesos per un govern espanyol de dreta i mantingut a la presó per un govern d’esquerra. Amb la Flama aquesta nit sostenim els ostages, presos i exiliats, amb la Flama diem no a la repressió!

Dilluns, 18 Juny 2018 21:02

"Apunt", per Manel Rodríguez Castelló

Em reconec un inútil per a la pràctica de l'autobombo i el panxacontentisme, almenys els que s'exerceixen en comandita ('societat mercantil o industrial en la qual un o més associats són responsables i solidaris i els altres són simples aportadors de fons') i en la plaça pública, que de les vanitats personals cadascú és responsable i en paga preu i efectes. Per prudència solc veure més la botella mig buida i així evite el risc de fer tard a la bodega i quedar-me'n sense (ni mig plena ni mig buida). Em repetesc com un mantra el principi –diuen que gramscià– de l'optimisme de la voluntat i el pessimisme de la raó, però no sempre me'n surt amb aquesta gimnàstica d'equilibris. Enmig l'eufòria descordada tinc tirada a la moderació, per la qual arrossegue una certa fama, immerescuda, de cagafestes (o cagafilaes en la versió local, que no és el mateix). Per semblant raó en episodis de depressió col·lectiva em mostre coratjós perquè no m'agraden el victimisme, la lacrimogènia ni els vetlatoris que s'avancen a la mort certificada per l'especialista. Que l'esperança, vaja, és l'últim que es perd i que l'únic que no té remei, almenys de moment, és la mort. Reblem la introducció declarant-nos partidaris de la sentència que afirma que no hi ha més paradisos que els perduts i que qualsevol temps passat no fou necessàriament millor. Punt i a part.

Dissabte, 16 Juny 2018 10:02

Alacant amb els joves d'Altsasu

Pamplona es prepara per rebre avui 16 de juny milers de persones solidàries amb els vuit joves d’Altsasu condemnats injustament a l'audiència nacional espanyola a penes moltes d'elles entre 12 i 13 anys de presó, per la seua participació en una baralla de bar amb dos guàrdia civils fora de servei.

Cada volta tenim més evidències que el règim del 78 està esgotat. El 15-M, el procés sobiranista català, la fi del bipartidisme i l'aparició o enfortiment de mapes polítics propis en les diverses societats de la perifèria de l'estat espanyol, incloent-hi el País Valencià indiquen que estem en una conjuntura de canvi. L'èxit de la moció de censura de Pedro Sánchez n'és només que l'últim exemple. S'albira una reordenació i renovació de l'ordre social del 78 en la que els valencians i les valencianes no podem deixar de ser un actor social i polític. Ens hi juguem molt.

Cada vegada que ens passa quelcom complicat en relació a l'Estat espanyol, tenim una certa tendència a girar la vista cap a Europa a veure què hi diu o fa. També solem repetir el gest quan el fet en qüestió fa referència a polítiques practicades en qualsevol lloc del món, però que ens semblen inassumibles per als valors de la majoria de les persones sensates i amb valor democràtics. En serien un exemple les recents decisions dels EUA de traslladar la seua ambaixada a Israel de Tel Aviv a Jerusalem, propiciant una nova massacre contra el poble palestí, o la ruptura de l'acord nuclear amb Iran. En aquests casos el paper d'Europa ha semblat o molt tebi o molt contradictori. També solem girar el cap per a intentar esbrinar el per què de les polítiques europees sobre immigració, que està convertint la mediterrània en un cementeri, les polítiques imperialistes dels estats europeus a Centre Àfrica, o la participació de tropes europees en missions molt poc humanitàries.

Hui 7 de juny a les 19:30 h. en la Seu de la UA d'Alacant (Av.Ramón y Cajal,4) acollirà la xarrada "La substitució lingüística o normalització del valencià. Cap a on caminem?" en un acte de solildaritat amb Bellreguard en defensa de la llengua.

Dimecres, 06 Juny 2018 00:23

En record de Toni Terrones

Fa un any que ens va deixar el company Toni Terrones, cofundador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. Reproduïm a continuació el recordatori que va redactar el seu company i amic Antoni Infante, amb ocasió del seu traspàs.

Hem viscut aquests dies una excel·lent representació del Gatopardo de Lampedusa en forma de moció de censura per a fer fora Rajoy i el PP del govern de l’Estat. Una representació que moltes de les persones que assistien des del País Valencià com a meres espectadores han viscut amb una certa ansietat, a causa de les necessitats de fer fora unes polítiques que dia rere dia han atemptat contra tota mena de drets socials, civils, polítics, nacionals, mediambientals, de gènere, etc. Eixes polítiques aplicades amb mà de ferro per l’executiu de Rajoy l’han convertit amb el temps en el símbol de tot allò que cal enderrocar per a poder respirar democràticament i posar punt final a la dinàmica de retrocés democràtic i retallada de drets.

Al final M. Rajoy ho ha aconseguit: és el primer president espanyol que ha d'abandonar el càrrec després d'una moció de censura. Quedarà per a la història aquest rècord del lector de Marca més famós. El periòdic esportiu li deu una subscripció vitalícia pels serveis prestats.

La Crida pel Finançament considera prioritari la negociació d'un nou sistema de finançament valencià que possibilite que les valencianes i valencianes disposen de les claus de la caixa i puguen dissenyar i aplicar les seues polítiques sense les actuals tuteles del govern espanyol.

Pàgina 1 de 87
Joomla templates by a4joomla