1 | 2

Volem un país democràtic, igualitari i lliure. Un país possible i que no és el que tenim. L’actual degradació dels drets socials i laborals, l'espoli sistemàtic, la corrupció imperant i la negació de les llibertats individuals i col·lectives ens demostren que no tenim el país que volem i evidencien una vegada més quin és el projecte autoritari i centralitzador de l'Estat espanyol. Un procés d'involució democràtica avalat pels grans mitjans de comunicacions que fan de comparsa del règim, creen alarma social i justifiquen les mesures aplicades per la maquinària d'Estat destinades conservar els privilegis d'una minoria, enquistar el poder establert i evitar qualsevol canvi progressista que beneficie a la majoria.

Estem vivint els últims anys un procés de degradació democràtica sense precedents des de la mort de Franco. A mesura que s'han desvelat més i més casos de corrupció, molts dels quals afecten el PP i altes institucions de l'Estat, i s'ha endurit més i més les condicions de vida de la ciutadania s'han incrementat els atacs a les llibertats, en primer lloc a la d'expressió. Hem vist vulnerats molts dels drets que defineixen un estat democràtic: treball, vivenda digna, educació i sanitat de qualitat, pensions justes, informació veraç... Tot això no hauria estat possible sense el control implacable de l'aparell judicial, amb jutges afectes nomenats a dit i institucions com el Tribunal Constitucional o el Suprem que dicten sentències a partir de directrius polítiques i cada dia més desautoritzats internacionalment, com ho demostren recents informes d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch o de l'Alt Comissariat de l'ONU per als Drets Humans. 

Dilluns, 09 abril 2018 12:15

Un acord de país front a l'espoli

«Com més cedíem i obeíem pitjor ens tractaven»
Rosa Parks 
 
Els «nous» Pressupostos Generals de l'Estat continuen discriminant, humiliant i espoliant al poble valencià. Són uns pressupostos continuistes que consoliden la misèria i la desigualtat al País Valencià i que ens tornen a sotmetre mitjançant l'increment del deute que suposa la despesa per poder oferir uns serveis a la població amb un mínim de dignitat. Pressupost i deute és relacionen directament, a menys pressupost major deute, funcionant com un mecanisme econòmic de submissió política als mandats dictats des de Madrid.
Dilluns, 09 abril 2018 12:10

Règim del 78: descrèdit i atrinxerament

Els esdeveniments estan precipitant-se. Des de l’euro-ordre del jutge Pablo Llarena, membre del Tribunal Suprem, demanant la detenció de Puigdemont, en aquell moment a Finlàndia convidat pel parlament finès i la universitat de Helsinki, Clara Ponsatí, a Escòcia, o els exconsellers Comín, Puig i Serret a Bèlgica, i Rovira i Gabriel a Suïssa, i la detenció de Puigdemont a Alemanya uns dies després, una situació que pareixia favorable al Govern de Madrid s’ha tornat en la seua contra.

Des de finals de Febrer la majoria de les forces del 155 (amb l’excepció del PSC) i tot el seu grup mediàtic ha tornat a atacar una de les peces claus del sistema educatiu català, la immersió lingüística. Així, en pocs dies El Mundo, El País, El Español et al, començaven els seus atacs habituals a la llengua catalana amb noticies com “13 mentiras sobre la inmersión lingüística que cuenta el nacionalismo catalán” o “La mitad de los catalanes no quiere la inmersión lingüística”. Un argument freqüentment utilitzat és la manca de coneixement en llengua castellana de les persones al seu sistema educatiu.

Fa uns dies, vam poder llegir l'entrevista que sobre les pensions li feien a Miren Etxezarreta al digital eldiario.es, en què, entre altres qüestions, plantejava la necessitat d'una reforma fiscal integral i recordava que "si la riquesa espanyola (PIB) es distribueix al voltant d'un 46% al treball i a un 54% al capital, per què el 75% dels impostos es paguen per IRPF i IVA, és a dir, els paguen els consumidors i els treballadors, i no arriba al 25% el que paga el capital?" Donat que les dades són esgarrifoses i la pregunta de Miren molt oportuna, vaig pensar si seria útil explicar si les dades responen a una situació concreta o excepcional o si, pel contrari, responen a una situació mantinguda en el temps més enllà de la darrera crisi del capital del 2007/8, que sembla que serveix de coartada per a gairebé tot tipus d'atacs als drets de la major part de la ciutadania.

En un article publicat al Levante el 31 de gener, analitzava la resposta d'involució democràtica que ha donat l'Estat espanyol a la crisi i decadència del model econòmic, polític i territorial iniciat en la restauració borbònica. Un projecte autoritari, fosc i centralitzador de l'Estat espanyol que aguditza els seus efectes depredadors en la societat valenciana, espoliada i sotmesa als capricis d'una minoria privilegiada.

El dia 8 de març, Vilaweb va tindre la bona iniciativa de preguntar a una trentena de dones quines haurien de ser les prioritats del moviment feminista i, posteriorment, també a una vintena d'homes amb un parell de preguntes en la
mateixa direcció: 1) Quines són les mesures urgents que cal prendre contra el masclisme? i 2) Quin ha estat l'últim comportament masclista que heu tingut?

Tu vals. Aquesta frase em va cridar l'atenció fa anys quan vaig comprovar que en algunes empreses, especialment del sector de la gran distribució comercial, com ara El Corte Inglés i similars, era semblant a una espècie de categoria laboral que no apareixia als convenis col·lectius ni a cap norma laboral, però que, malgrat tot, tenia --i sembla que encara té-- una gran força i presència real. La "categoria laboral" consisteix en el fet que algun càrrec de l'empresa, com un cap de departament o secció o un gerent de planta (són molt majoritàriament homes), li dóna una palmada a l'esquena a alguna persona subordinada i li diu amb to de complicitat: "tu vals", que ve a equivaldre a una vaga promesa d'ascens laboral i salarial, que pot no concretar-se mai o tardar dècades a fer-ho, però que és garantia en la majoria dels casos d'un alt grau de seguidisme i fidelitat de la persona "tocada", tant envers el mateix càrrec com envers l'empresa.

Dimarts, 20 Març 2018 12:34

Per una sanitat pública i de qualitat

La Conselleria de Sanitat no vol renovar el contracte de la concesió sanitària amb el consorci privat Ribera Salud. El que l'assistència sanitària torne al control públic i deixe d'estar sota el criteri del benefici privat és una bona notícia. El País Valencià s'ha de construir i es construeix d'una manera completament diferent a com es construeix la Comunitat Valenciana. La Comunitat significa la subordinació a les decisions de les elits que manen a l'estat espanyol, al seu deute, al seu FLA, al seu TC, a la seua llei 15/97 de privatització de serveis sanitaris. Construir el País significa construir un altre model de societat. La Plataforma pel Dret a Decidir dóna suport a aquesta tornada al servei públic del departament de La Ribera, i, en aquest sentit, recolzem  l'acte   de la  Marea Blanca de les Comarques del Sud del País Valencià per al proper dijous 22 a Alacant i la seva posició davant la recuperació de l'Hospital d'Alzira"

Pàgina 1 de 84
Joomla templates by a4joomla