Divendres, 23 Novembre 2018 14:34

Manifest Alacant pel valencià

El 23 de novembre de 1983, les Corts Valencianes van promulgar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), l’única que les Corts han aprovat fora de la seu de València i, precisament, a la ciutat d’Alacant.

Publicat a Actualitat

La setmana passada vam tenir coneixement d'un nou cas de flagrant discriminació lingüística, aquesta vegada en una consulta mèdica del SVS, gràcies a la denúncia a través d'un article publicat per l'escriptora i periodista Núria Cadenes, que la va patir en primera persona. La metgessa que l'havia d'atendre es va negar a fer-ho perquè la pacient s'expressava en valencià, com així consta en el part oficial: «Anamnesis: La paciente habla en valenciano» [sic] Tal com denuncia Núria Cadenes, ens trobem davant un nou cas, l'enèsim, en què se sumen la incompetència i el supremacisme lingüístic, agreujats pel fet de tractar-se d'una professional que exerceix en la sanitat pública. Per desgràcia casos com el descrit per la periodista es donen cada dia al País Valencià, però de la majoria d'ells no en queda constància. Callar, abaixar el cap i parlar en castellà és l'actitud tristament majoritària d'una ciutadania que ha interioritzat, després de segles de polítiques discriminatòries envers el valencià, la seua condició d'inferioritat nacional i cultural.

Publicat a Comunicats

L’actualitat mana i aquesta setmana no puc cloure els ulls davant l’aberració perpetrada per la Mesa de les Corts. Per a treballar a les Corts no cal saber valencià. Vaja, que els importa un rave el coneixement del valencià als partits representats en eixa Mesa. Anem a veure: però no és el valencià la —proclamada!— llengua pròpia dels valencians? Aleshores què s’empatollen? La història dels despropòsits lingüístics contra el valencià (heu llegit bé, «contra») ve de llarg, de quan s’empescaren l’Estatut descafeïnat encara vigent i s’elaborà una llei —llei de mínims, mínims, mínims— per a rescatar el valencià de la postergació que patia de 1707 ençà, la qual cosa espaordia i encara espaordeix els espanyolistes de tot pelatge que habiten entre nosaltres, inclosos eixos autoproclamats «rescatadors de persones», eixa esquerra de pa sucat amb oli, innòcua, que tria la pàtria de Francisco Franco Bahamonde, no la d’Ausiàs March.

Publicat a Opinió

Aquest dilluns 10 de juliol s'ha plantejat a les Corts Valencianes el tema del requisit lingüístic, és a dir, la necessitat del ple coneixement del valencià per accedir a qualsevol lloc de treball de l'administració pública al País Valencià. Malgrat que la informació que n'ha donat la premsa en la majoria dels casos ha estat com a mínim confusa, l'exigència del requisit lingüístic per accedir a la funció pública és una reivindicació del nostre poble carregada de sentit i raó, reivindicació de la qual Escola Valenciana ha estat punta de llança i que va propiciar l'acord històric subscrit per un gran nombre d'entitats, inclosa la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, i pels sindicats valencians majoritaris Intersindical Valenciana, CCOO i UGT.

Publicat a Comunicats

Des de finals de Febrer la majoria de les forces del 155 (amb l’excepció del PSC) i tot el seu grup mediàtic ha tornat a atacar una de les peces claus del sistema educatiu català, la immersió lingüística. Així, en pocs dies El Mundo, El País, El Español et al, començaven els seus atacs habituals a la llengua catalana amb noticies com “13 mentiras sobre la inmersión lingüística que cuenta el nacionalismo catalán” o “La mitad de los catalanes no quiere la inmersión lingüística”. Un argument freqüentment utilitzat és la manca de coneixement en llengua castellana de les persones al seu sistema educatiu.

Publicat a Opinió

Aquestes últimes setmanes, a Bellreguard, estem vivint un “tira i afluixa” que ens revela dos subjectes amb aspiracions hegemòniques: d’una banda, la delegació del govern espanyol a València, que amb la seua actuació es descobreix com la màxima expressió centralista d’un estat que veu perillar la seua preeminència sobre les perifèries (en relació amb aquest, cal prestar atenció al punt de discòrdia que ha alterat la quotidianitat als 4.500 veïns i veïnes d’aquest municipi catalanoparlant: la retolació en valencià dels senyals de trànsit, generant l’ordre per part d’aquest òrgan governatiu centralista d’assenyalar les indicacions en bilingüe o “al menos en castellano”). De la banda contrària, el que trobem és la mobilització d’un poble valencià que se’n surt de les fronteres de la Safor i activa la solidaritat a les distintes comarques del país per fer front de forma conjunta a les imposicions que, no obstant no siguen aplicades de forma diagonal a tot el territori, ens demostren la capacitat del govern central per obviar la nostra autonomia en qualsevol moment.

Publicat a Opinió

El Tio Canya es farà present novament a la Safor.

Més d'una vintena d'entitats representatives de la societat civil valenciana s'han mobilitzat en solidaritat de Bellreguard i convoquen a la concentració en defensa del valencià per exigir viure plenament en valencià als diferents pobles i comarques del País Valencià. A la concentració es llegirà el manifest signat per les organitzacions convocants i estarà acompanyada per les actuacions d'Al Tall, la Muixeranga de la Safor i la Colla de Dolçainer i Tabaleters de Bellreguard.

Publicat a Actualitat

Doncs això, que sóc de la Plana i dic molt orgullós que parle la llengua que parlàvem els meus pares i iaios, la llengua que parlen les meues filles i que parlaran les meues nétes. Eixa llengua no és altra que la llengua pròpia del País on visc, la llengua que tenim en comú la majoria de comarques d'arreu del territori. La llengua valenciana, la nostra. Fa uns dies el Consell aprovava la llei del plurilingüisme, la qual permetrà que els nostres xiquets i xiquetes isquen de l'escola dominant el valencià, el castellà i l'anglés. I veient açò, no puc deixar de pensar quan jo anava a l'escola. La meua generació va ser la darrera de l'EGB. La meua generació també va ser de les últimes que van eixir de l'escola sense saber escriure la llengua que parlàvem, la llengua materna de cadascú de nosaltres.

Publicat a Opinió

"Si la meua llengua sacseja els fonaments del teu Estat, potser

el vas construir en la meua terra” (Musa Anter)

L'ajuntament de Bellreguard, poble de la Safor, ha rebut un requeriment per part de la delegació del govern espanyol donant-li un mes per a que retole les senyals de trànsit en bilingüe o «al menos en castellano». Evidentment la imposició sols va adreçada a les senyals que s'expressen en valencià, obligació que no afecta a les centenars de senyals que estan sols en castellà per tot el País Valencià.

Publicat a Opinió

Divendres passat es va conéixer la decisió de Consum de deixar d'etiquetar els seus articles en valencià. Després d'una primera reacció crec que el fet és només un símptoma de tres problemes més greus.

El primer fa referència a l’afebliment democràtic de la societat valenciana, que es manifesta en la debilitat relativa de la societat civil organitzada. Un afebliment que va permetre que  l'any 2004  Consum trencarà de manera unilateral la seua aliança amb el grup cooperatiu de matriu basca  Eroski, després de 14 anys i sense cap raó creïble de  tipus  organitzatiu, de rendibilitat econòmica o d’estratègia comercial. Tothom va entendre aleshores que la decisió de Consum, presa  d'esquena a les persones sòcies, a la plantilla laboral i a la massa clientelar, obeïa a instruccions polítiques en clau espanyola i com a càstig contra la gosadia del Lehendakari Juan José Ibarretxe de portar al Congrés la proposta aprovada pel parlament basc d’un nou estatut polític, més conegut com a  Pla Ibarretxe.

Publicat a Opinió
Pàgina 1 de 2
Joomla templates by a4joomla