Doncs això, que sóc de la Plana i dic molt orgullós que parle la llengua que parlàvem els meus pares i iaios, la llengua que parlen les meues filles i que parlaran les meues nétes. Eixa llengua no és altra que la llengua pròpia del País on visc, la llengua que tenim en comú la majoria de comarques d'arreu del territori. La llengua valenciana, la nostra. Fa uns dies el Consell aprovava la llei del plurilingüisme, la qual permetrà que els nostres xiquets i xiquetes isquen de l'escola dominant el valencià, el castellà i l'anglés. I veient açò, no puc deixar de pensar quan jo anava a l'escola. La meua generació va ser la darrera de l'EGB. La meua generació també va ser de les últimes que van eixir de l'escola sense saber escriure la llengua que parlàvem, la llengua materna de cadascú de nosaltres.

Dimecres, 21 Febrer 2018 12:35

Taula de debat: rescatem l'AP7

Des de Joves pel Dret a Decidir (JODaD) La Marina volem dirigir-nos a a les persones que com tots nosaltres patim les nefastes consequüeències de mantindre els peatges a l’AP-7.

"Si la meua llengua sacseja els fonaments del teu Estat, potser

el vas construir en la meua terra” (Musa Anter)

L'ajuntament de Bellreguard, poble de la Safor, ha rebut un requeriment per part de la delegació del govern espanyol donant-li un mes per a que retole les senyals de trànsit en bilingüe o «al menos en castellano». Evidentment la imposició sols va adreçada a les senyals que s'expressen en valencià, obligació que no afecta a les centenars de senyals que estan sols en castellà per tot el País Valencià.

L’altre dia jo somiava que viatjava fins a Berlín (Alemanya) a passar uns dies de vacances. I és que no haguera pogut escollir un destí millor. Recorde passejar pels carrers plens de vida de Berlín i visitar la Porta de Brandenburg i el Reichstag. Tot meravellós fins que observe a dalt del tot de la Porta de Brandenburg una esvàstica (Hakenkreuz) nazi i, el mateix passa a la fatxada del Reichstag amb l’àguila (Parteiadler) del Partit Nacional Socialista d’Adolf Hitler.
De sobte comence a sentir un fort soroll al carrer, em gire a veure el que passa i, observe horroritzat desfilar a un grup de camises pruna amb simbologia nazi, corejant càntics racistes i homòfobs en direcció al mausoleu de Hitler per retre-li homenatge. Tot açò davant de centenars de turistes sorpresos que s’ho miren entre el fàstic i la sorpresa. De seguida em desperte amb un fort crit i observe tranquil·litzat que estic al llit de ma casa. -” encara sort que tot ha sigut un malson i, el feixisme està soterrat a tota Europa”. No puc continuar dormint i m’alce a prendre’m una infusió, encenc la televisió i veig a les notícies del 3/24 que en un poble del sud del País Valencià, un grup de veïns i veïnes fan guàrdia dia i nit, perquè no puguen retirar una creu dedicada als morts del bàndol colpista. Intente pessigar-me per si encara estic adormit i, comprove que malauradament, estic ben despert.

Divendres passat es va conéixer la decisió de Consum de deixar d'etiquetar els seus articles en valencià. Després d'una primera reacció crec que el fet és només un símptoma de tres problemes més greus.

El primer fa referència a l’afebliment democràtic de la societat valenciana, que es manifesta en la debilitat relativa de la societat civil organitzada. Un afebliment que va permetre que  l'any 2004  Consum trencarà de manera unilateral la seua aliança amb el grup cooperatiu de matriu basca  Eroski, després de 14 anys i sense cap raó creïble de  tipus  organitzatiu, de rendibilitat econòmica o d’estratègia comercial. Tothom va entendre aleshores que la decisió de Consum, presa  d'esquena a les persones sòcies, a la plantilla laboral i a la massa clientelar, obeïa a instruccions polítiques en clau espanyola i com a càstig contra la gosadia del Lehendakari Juan José Ibarretxe de portar al Congrés la proposta aprovada pel parlament basc d’un nou estatut polític, més conegut com a  Pla Ibarretxe.

Ja ens ho deia El Diluvi en la seva característica cançó inspirada en el poema “3 voltes rebel” de la gran escriptora catalana Maria Mercè Marçal: “seràs aquella que vas voler ser, seràs la tres voltes rebel, seràs un puny alçat al vent i tu, sols tu, faràs vibrar cinc continents”; i això és exactament el que hem vingut a fer: ser aquelles que volguérem ser. I, en aquesta ocasió, volem ser les que aturaran el món i demostraran que, sense les dones, no hi ha possibilitat d’acció.  

Una vegada entrem al segon mes de l’any, moltes persones passen pàgina per veure si estan portant a terme els seus propòsits d’any nou. Que si perdre pes, que si que ara deixe de fumar, que si menjaré sa, que ara sí que si canvie de treball…

Des de la Plataforma pel Dret a Decidir, Decidim, apostem per la Universitat pública valenciana com una àgora de debat, pedagogia i investigació necessària per a construir una societat valenciana progressista, oberta al món, radicalment democràtica i plenament lliure.

Bona  nit  a  tots  i  totes. Som  Consol  Barberà  i  David  Sempere, membres  del  Secretariat  Nacional  de  DECIDIM!, Plataforma  pel  Dret  a  Decidir  del  País  Valencià, entitat  que  pertany a  la  Confederació  d’Entitats  Sobiranistes  dels  Països  Catalans junt  amb  L’ANC  i  l’ASM.

El dissabte 3 de febrer es va fer un sopar a la Societat Coral el Micalet de solidaritat amb el presos «polítics» catalans (cometes intencionades), organitzat per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, que va tenir una assistència que va superar l’aforament previst i que va motivar un seguit de reflexions sobre un fenomen -la «qüestió» catalana- que està sacsejant la vida política de tot l’estat espanyol i en el qual van estar presents representants d’associacions i partits polítics de la societat valenciana com Acció Cultural, Escola Valenciana, CC.OO-PV i la coalició ERPV-Esquerra Valenciana, entre d’altres.

Pàgina 11 de 92
Joomla templates by a4joomla