Règim del 78: descrèdit i atrinxerament
Els esdeveniments estan precipitant-se. Des de l’euro-ordre del jutge Pablo Llarena, membre del Tribunal Suprem, demanant la detenció de Puigdemont, en aquell moment a Finlàndia convidat pel parlament finès i la universitat de Helsinki, Clara Ponsatí, a Escòcia, o els exconsellers Comín, Puig i Serret a Bèlgica, i Rovira i Gabriel a Suïssa, i la detenció de Puigdemont a Alemanya uns dies després, una situació que pareixia favorable al Govern de Madrid s’ha tornat en la seua contra.
"La (no) immersió lingüística", per Zahia Guidoum Castiblanque
Des de finals de Febrer la majoria de les forces del 155 (amb l’excepció del PSC) i tot el seu grup mediàtic ha tornat a atacar una de les peces claus del sistema educatiu català, la immersió lingüística. Així, en pocs dies El Mundo, El País, El Español et al, començaven els seus atacs habituals a la llengua catalana amb noticies com “13 mentiras sobre la inmersión lingüística que cuenta el nacionalismo catalán” o “La mitad de los catalanes no quiere la inmersión lingüística”. Un argument freqüentment utilitzat és la manca de coneixement en llengua castellana de les persones al seu sistema educatiu.
"L’estafa de les pensions", per Antoni Infante
Fa uns dies, vam poder llegir l'entrevista que sobre les pensions li feien a Miren Etxezarreta al digital eldiario.es, en què, entre altres qüestions, plantejava la necessitat d'una reforma fiscal integral i recordava que "si la riquesa espanyola (PIB) es distribueix al voltant d'un 46% al treball i a un 54% al capital, per què el 75% dels impostos es paguen per IRPF i IVA, és a dir, els paguen els consumidors i els treballadors, i no arriba al 25% el que paga el capital?" Donat que les dades són esgarrifoses i la pregunta de Miren molt oportuna, vaig pensar si seria útil explicar si les dades responen a una situació concreta o excepcional o si, pel contrari, responen a una situació mantinguda en el temps més enllà de la darrera crisi del capital del 2007/8, que sembla que serveix de coartada per a gairebé tot tipus d'atacs als drets de la major part de la ciutadania.
"La resposta de País que necessitem", per Juanjo Giner
En un article publicat al Levante el 31 de gener, analitzava la resposta d'involució democràtica que ha donat l'Estat espanyol a la crisi i decadència del model econòmic, polític i territorial iniciat en la restauració borbònica. Un projecte autoritari, fosc i centralitzador de l'Estat espanyol que aguditza els seus efectes depredadors en la societat valenciana, espoliada i sotmesa als capricis d'una minoria privilegiada.
"Contra el masclisme no hi ha dreceres!", per Antoni Infante
El dia 8 de març, Vilaweb va tindre la bona iniciativa de preguntar a una trentena de dones quines haurien de ser les prioritats del moviment feminista i, posteriorment, també a una vintena d'homes amb un parell de preguntes en la
mateixa direcció: 1) Quines són les mesures urgents que cal prendre contra el masclisme? i 2) Quin ha estat l'últim comportament masclista que heu tingut?
"Tu vals. Una nova categoria política?", per Antoni Infante
Tu vals. Aquesta frase em va cridar l'atenció fa anys quan vaig comprovar que en algunes empreses, especialment del sector de la gran distribució comercial, com ara El Corte Inglés i similars, era semblant a una espècie de categoria laboral que no apareixia als convenis col·lectius ni a cap norma laboral, però que, malgrat tot, tenia --i sembla que encara té-- una gran força i presència real. La "categoria laboral" consisteix en el fet que algun càrrec de l'empresa, com un cap de departament o secció o un gerent de planta (són molt majoritàriament homes), li dóna una palmada a l'esquena a alguna persona subordinada i li diu amb to de complicitat: "tu vals", que ve a equivaldre a una vaga promesa d'ascens laboral i salarial, que pot no concretar-se mai o tardar dècades a fer-ho, però que és garantia en la majoria dels casos d'un alt grau de seguidisme i fidelitat de la persona "tocada", tant envers el mateix càrrec com envers l'empresa.
Per una sanitat pública i de qualitat
La Conselleria de Sanitat no vol renovar el contracte de la concesió sanitària amb el consorci privat Ribera Salud. El que l'assistència sanitària torne al control públic i deixe d'estar sota el criteri del benefici privat és una bona notícia. El País Valencià s'ha de construir i es construeix d'una manera completament diferent a com es construeix la Comunitat Valenciana. La Comunitat significa la subordinació a les decisions de les elits que manen a l'estat espanyol, al seu deute, al seu FLA, al seu TC, a la seua llei 15/97 de privatització de serveis sanitaris. Construir el País significa construir un altre model de societat. La Plataforma pel Dret a Decidir dóna suport a aquesta tornada al servei públic del departament de La Ribera, i, en aquest sentit, recolzem l'acte de la Marea Blanca de les Comarques del Sud del País Valencià per al proper dijous 22 a Alacant i la seva posició davant la recuperació de l'Hospital d'Alzira"
Vesprada fallera
Hui divendres l'Espai Basset (C/Túria, 58) de València acollirà una vesprada fallera organitzada per la JODaD amb el dj Pablo Hotshots, a partir de les 19 h.
Decidim presenta el llibre “El País Valencià que volem” al Centre Ovidi Montllor el pròxim dissabte 24
El pròxim dissabte 24 de març a les 19 h., el Casal-Centre Ovidi Montllor (CCOM) d’Alcoi acollirà un nou acte amb la presentació del llibre “El País Valencià que volem” en un acte que comptarà amb la presència del fundador d’Al Tall Vicent Torrent, Emma Rodríguez com a membre d’Intersindical Valenciana i Antoni Infante, coordinador de Decidim-País Valencià.
Una vegada tancada la xarrada es passarà a un debat al voltant de l’actualitat política valenciana entre els assistents, que podran acabar la jornada amb un vermut al mateix Casal.
"Règim i ruptura: el conflicte nacional de Galiza", este diumenge a Alacant
Este diumenge 18 de Març a partir de les 11:30 h. la plaça de la Muntanyeta acollirà l'acte "Règim i ruptura: el conflicte nacional de Galiza", amb el militant de Mar de Lumes Óscar Valadares en un acte organitzat per la pròpia organització gallega, així com per l'Assemblea Comarcal de Decidim a Alacant i el 15M.
