1 | 2

Aquestes últimes setmanes, a Bellreguard, estem vivint un “tira i afluixa” que ens revela dos subjectes amb aspiracions hegemòniques: d’una banda, la delegació del govern espanyol a València, que amb la seua actuació es descobreix com la màxima expressió centralista d’un estat que veu perillar la seua preeminència sobre les perifèries (en relació amb aquest, cal prestar atenció al punt de discòrdia que ha alterat la quotidianitat als 4.500 veïns i veïnes d’aquest municipi catalanoparlant: la retolació en valencià dels senyals de trànsit, generant l’ordre per part d’aquest òrgan governatiu centralista d’assenyalar les indicacions en bilingüe o “al menos en castellano”). De la banda contrària, el que trobem és la mobilització d’un poble valencià que se’n surt de les fronteres de la Safor i activa la solidaritat a les distintes comarques del país per fer front de forma conjunta a les imposicions que, no obstant no siguen aplicades de forma diagonal a tot el territori, ens demostren la capacitat del govern central per obviar la nostra autonomia en qualsevol moment.

La vaga feminista internacional que es celebra el dia de la dona treballadora fa un pas de geganta per a convertir les dones autoorganitzades com a moviment feminista, en un subjecte polític de primeríssima importància. Un subjecte polític que a més ha vingut per a quedar-se.

Moragues no té qui li escriga? En cas contrari, segurament,  alguna persona sensata li hauria aconsellat no cometre una errada tan grossa com la de Bellreguard . A hores d’ara supose que tothom ja coneix com ha començat el problema. El que molta gent segurament no sap són les raons de fons que han portat, al delegat del govern espanyol a València, a cometre tan gran insensatesa. Almenys això era el rerefons de moltes de les preguntes que gent de tota condició es feia a la concentració de suport al poble, al’ajuntament i a l’alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz, davant el termini que en forma d’amenaça havia donat el –malgrat tot– saforenc Sr. Moragues.

Fins fa uns anys, les principals forces de l’arc parlamentari valencià han aconseguit el seu propòsit d’intentar amagar el nacionalisme, cada vegada més creixent a casa nostra, darrere de la barrera del 5%.

Com? A la dreta ara que al País Valencià governa el Pacte del Botànic? Ara que diuen una vegada i una altra que s’han situat els interessos de les persones com a eix de la intervenció política? Doncs sí, crec que hi ha elements suficients  per a valorar que hi ha un seriós intent de desplaçament de la centralitat política cap a la dreta. Es podrà corregir? Doncs sí, però depén de tots i totes.

Divendres a la concentració de Bellreguard per denfensar la nostra llengua. La resposta popular va farcir la plaça de dignitat i reivindicació.

No abaixarem el cap front a la imposició.

El Tio Canya es farà present novament a la Safor.

Més d'una vintena d'entitats representatives de la societat civil valenciana s'han mobilitzat en solidaritat de Bellreguard i convoquen a la concentració en defensa del valencià per exigir viure plenament en valencià als diferents pobles i comarques del País Valencià. A la concentració es llegirà el manifest signat per les organitzacions convocants i estarà acompanyada per les actuacions d'Al Tall, la Muixeranga de la Safor i la Colla de Dolçainer i Tabaleters de Bellreguard.

Des de l’Espai de Trobada per la Llibertat no podem romandre paralitzades enfront d’una onada repressiva i de persecució política i ideològica com la que està protagonitzant actualment l’estat espanyol. Qualsevol mostra de llibertat d’expressió que expressa un mínim caràcter dissident, qualsevol veritable qüestionament de les estructures de poder nascudes de la transició, siga la monarquia, siga al propi estat, siga la seua organització territorial, només té com a resposta la repressió.

Així ho evidencien la recent condemna a 3 anys i mig de presó al raper Valtonyc per les seues cançons, les condemnes als 12 rapers de La Insurgencia, o la petició de presó de gairebé 3 anys per a Pablo Hasel. Cal alertar doncs, que el dret a la llibertat d’expressió (que com tots els drets de la classe treballadora no naix del no res, sinó de la seua lluita per conquerir-los) es troba en risc de desaparèixer si no som capaços de trencar amb la normalitat i respondre organitzades.

Denunciem un sistema que no té en compte a més de la meitat de la població mundial, que manté el biaix salarial, la infra-representació institucional, que no fa res davant de la cara de dona que caracteritza la pobresa...

L'ajuntament de Bellreguard, poble de la Safor, ha rebut un requeriment per part de la delegació del govern espanyol donant-li un mes per a que retole les senyals de trànsit en bilingüe o «al menos en castellano». El termini per complir la imposició de delegació de govern acaba el proper divendres 2 de març.

En el requeriment argumenten un fals bilingüisme per intentar disfressar el model d'assimilació lingüística que des del govern espanyol volen imposar, no respectant la diversitat lingüística i cultural a l'Estat espanyol. Al País Valencià encara estem molt lluny de trobar-nos en una situació de bilingüisme on les dues llengües estan en les mateixes condicions i tenen les mateixes eines de difusió i consolidació. En aquesta situació desigual és necessari defensar la llengua en perill de desapareixes o caure en desús. 

Pàgina 4 de 85
Joomla templates by a4joomla