El proper dimecres 10 de juliol hem organitzat amb la col·laboració del Casal Jaume I d'Elx una tertúlia sobre el Dret a Decidir, l'acte serà conduit per Paula Durà, de Joves d'ACPV i Eduard Garcia, de Llibertat.cat. L'acte es realitzarà a les 20 h.

Tot just fa un mes, que des de Llibertat.cat donàvem la notícia de la posada en marxa d'una campanya per recollir suports al Dret a Decidir del País Valencià, aquesta campanya, posada en marxa des de la societat civil valenciana sumava suport des de diferents àmbits i un bon grapat de persones destacades de la societat valenciana, des de diputats de les Corts Valencianes i líders de forces polítiques, fins a persones del món universitari, artistes, així com sindicalistes, persones treballadores en general així com moltes persones estudiants.

De fet, la campanya no ha deixat de sumar adhesions com ara les de l'Antoni Furió, catedràtic UV, Toni Rico, historiador, Gemma Pascual, vicepresidenta de l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Nati Romero de la Plataforma pel País Valencià, Carme Salvador, l'històric militant Carles Mulet, Joan S. Sorribes de Compromís, Carmen Belenguer, històrica dels moviments veïnals, o els periodistes Zequi Castellano i Tona Català.

Recentment s'ha posat en marxa una campanya pel Dret a Decidir al País Valencià, aquesta campanya no està impulsada des de cap organització ni partit en concret, si no que emana de la voluntat d'un grup de ciutadans i ciutadanes del País Valencià des de diferents àmbits de les organitzacions polítiques, culturals, sindicals, veïnals, socials, etc...

Val a dir que durant el temps que aquesta campanya s'està preparant ja ha rebut recolzament per part de persones significatives del món de la política, com per exemple el diputat de Compromís a les Corts Valencianes, Fran Ferri, el líder d'ERPV, Agustí Cerdà, Jaume Lloret, primer alcalde democràtic de Sueca (Ribera Baixa) o Toni Terrones del Moviment de Defensa de la Terra (MDT).

Article publicat per "La Veu del País Valencià" el 21 de juny de 2013.

Des que ,el juny de 1707, Felip V va fer promulgar el Decret de Nova Planta pel qual suprimia les nostres institucions autòctones, conjuntament amb les d’Aragó (que s’ampliaria el novembre del 1715 i gener del 1716 a Balears i Catalunya) el nostre poble pateix, almenys, tres grans tipus de problemes:

a) El nostre cos social, no s’ha pogut desenvolupar amb la normalitat d’un poble autocentrat. Tot el que des d’aleshores hem fet estava i està condicionat per les necessitats de Madrid/Espanya, per a qui no som altra cosa que el seu hinterland, colònia interior o espai d’on extraure guanys.

Article publicat per "La Veu del País Valencià" el 16 de juny de 2013.

Hi ha paraules, expressions i construccions gramaticals que provoquen en el negociat de la política l’efecte d’una cortina de fum, de manera que una qüestió de primera magnitud que pot engrescar la ciutadania perd bona part de la càrrega, o simplement queda desactivada, gràcies a les possibilitats de defugir-la que atorguen determinades formes de presentar-la (i, sobretot, de vincular-la) a l’agenda de les prioritats que ens subministren diàriament i en l’embolcall preparat per a l’ocasió. Posem per cas l’eufemisme que els catalans fan servir en reclamar el “dret a decidir”. Tot el món sap què significa, però amb aquesta expressió s’evita una hipotètica i indemostrable espantada que algú podria intuir en cas de recórrer a la paraula “independència”, suavitzada amb aromes com “referèndum d’autodeterminació”, “consulta sobiranista” o qualsevol altra. A aquestes alçades de l’espoli, les ganes de la majoria dels catalans de perdre el DNI espanyol han esdevingut un procés irreversible. Dels bascos, no cal parlar-ne, perquè tampoc se’ls espera. Observen que no hi ha notícies d’Euskadi, si descomptem que es passen per baix cama la llei Wert (lluny de protestar, simplement l’han ignorada) i que els indicadors socio-econòmics tenen poc a veure, tot i la crisi organitzada per la delinqüència financera, amb aquesta Espanya en regressió accelerada als marcs referencials de l’Enciclopedia Álvarez.

Article publicat en "El Punt-Avui" el 26 de maig de 2013.

Potser algun dia la majoria de valencians i valencianes pensen així, com passa ara al Principat i després d’anys i panys de molta il·lusió, valentia, coratge , pedagogia i… Nosaltres, com ja s’ha dit, hauríem d’estar amatents i començar a caminar. I als nostres veïns, que han donat el pas definitiu, els hi desitgem el millor. Com diria el músic i cantautor de Porrera, “Que tinguem sort, que trobem tot el que ens van mancar ahir”.

Però, com dèiem en la primera part d’aquestes reflexions, tot i que el nou estatut fou aprovat per un 73,9% de catalans i catalanes, el PP no ho acceptà, i aviat sol·licità al Tribunal Constitucional que fos declarat anticonstitucional. Com no podia ser d’una altra manera la indignació de la societat catalana va créixer com la bromera. Per acabar-ho d’adobar el 15 de juliol del 2008, i per primera vegada en la història i després de sol·licitar-ho moltes vegades, l’Estat va fer públiques les Balances Fiscals corresponents al 2005. La conclusió fou la que ja apuntaven molts economistes anys enrere: Catalunya paga molt més del que és just. Cada any el dèficit fiscal de Catalunya és equivalent al 8,7% del seu PIB, al voltant dels 16.543 milions d’euros. Per primera vegada allò de l’espoli fiscal era constatable. Però, per si no hi havia prou, la gota que al meu parer va fer vessar el got fou la sentència del Tribunal Constitucional del 29 de juny del 2010 on, quatre anys després (quatre anys, quina vergonya de justícia!!) anul·lava 14 articles del nou Estatut, i fixava la interpretació que cal donar a altres 23 preceptes i 4 disposicions, a més a més de declarar “sense eficàcia jurídica” el terme nació del preàmbul.

Publicat el 25 de maig de 2013 a "El Punt-Avui".

La pregunta que molts espanyols es fan és: per què els catalans volen un referèndum? Vist des d’un punt de vista objectiu la contestació és òbvia, doncs perquè hi ha una gran majoria que així ho volen. La qüestió que haurien de preguntar-se aquests espanyols és què han fet malament perquè hi haja aquesta gran majoria. Els motius són molts i venen de ben lluny. I és que hi ha fets històrics que, com la peça malmesa d’un trencaclosques, no encaixen i tossudament, des del fons dels segles, se’ns presenten al davant exigint justícia. La realitat és que no sempre “por justo derecho de conquista” s’aconsegueix barrejar l’aigua i l’oli. Tard o d’hora, aquest darrer acabarà surant.

 Coalició pel Dret a Decidir (1)

           Mentre el poder immens de l’Estat, i les seues clavegueres, mouen tots els fils possibles i impossibles per aturar, desqualificar i demonitzar el procés cap al dret a decidir que ha encetat el Principat de Catalunya, la immensa majoria de valencians i valencianes s’ho miren des de la distància, i les seues opinions no van més enllà de repetir les consignes que els dos partits espanyols majoritaris, PP i PSOE, dia rere dia reprodueixen als mitjans de comunicació.

Dilluns, 30 Novembre -0001 00:00

País Valencià amb Catalunya

Davant de la repressió, reivindiquem la democràcia i les llibertats democràtiques.

Pàgina 90 de 90
Joomla templates by a4joomla