Dimarts, 27 Novembre 2018 08:57

"El dret a la salut", per Francisco Macià

L'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix: «1. Tota persona té dret a un nivell de vida que assegure, així com a la seua família, la salut i el benestar, i especialment quant a alimentació, el vestit , l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris... 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials...».

Els factors que protegeixen la salut de les comunitats van molt més enllà dels sistemes sanitaris; són les circumstàncies en què les persones i les comunitats neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, és a dir, són aquests determinants socials els que tenen una influència decisiva en la nostra salut. Són els factors que expliquen la major part de les diferències, injustes i evitables, observades en cada país i entre els països pel que fa a la situació de salut de la població.

En aquest sentit, cal que les nostres ciutats siguen ciutats sanes, lliures de contaminació, solidàries, ecològiques i habitables; en les quals s'actue contra les desigualtats en salut i la pobresa, planificant polítiques que tendisquen a la seua desaparició (com la instauració d'una Renda Bàsica incondicional i suficient, d'entrada almenys per a les persones que viuen per sota del dintell de la pobresa) i millorant les condicions de vida dels habitants dels districtes amb major nivells de pobresa, tot evitant que l'esperança de vida en aquells siga menor que en els de major renda, com avui dia passa a Alacant.

Ara bé, sense perdre de vista aquests factors, una vegada que ens posem malaltes, necessitem d'un sistema sanitari que done resposta a les nostres necessitats. Perquè es garantisca el dret a la salut al País Valencià, és fonamental una sanitat al servei de la ciutadania, amb una veritable atenció universal i gratuïta en el moment de l'ús, en la qual es potencien i enfortisquen les parts «febles» i claus del sistema (l'atenció primària, la salut pública i la salut mental comunitària), allunyant-nos del model centrat i basat en l'hospital. Una sanitat en la qual es protegisca de manera activa l'equitat i que compte amb un model de participació ciutadana real.

Per assolir aquests objectius calen inversions en sanitat i salut pública. Doncs bé, les polítiques d'austeritat imposades per la Troika, el rescat bancari, la protecció fiscal als més rics, els interessos dels prèstecs, les polítiques de «grans esdeveniments» i d'«empreses» sense utilitat pública, l'infrafinançament i l'espoli econòmic històrics que pateix el nostre territori han generat tant un deute en gran part il·legítim, com privatitzacions generalitzades; un deute i unes privatitzacions que impedeixen les inversions necessàries i posen en perill els serveis de salut.

La manca d'inversió i el «control de dèficit» dificulten augmentar els recursos de la sanitat pública per a disminuir les llistes d'espera i eliminar els concerts amb hospitals privats, així com debiliten l'Atenció Primària per a poder promoure la salut, la prevenció i un diagnòstic de les malalties en les seues fases inicials, evitant així complicacions que requerisquen d'una derivació a altres nivells i la cronificació dels problemes de salut.

D'altra banda, la privatització dels serveis genera un transvasament de recursos públics a mans privades que els deteriora encara més, i proporciona una atenció amb menys prestacions i amb pitjors resultats de salut.

Cal revertir aquesta situació i és cert que, en l'última legislatura, la Generalitat Valenciana ha iniciat el camí de la volta a mans públiques de recursos privatitzats, tal com ha passat amb la no prolongació de la gestió privada del departament de d'Alzira i prepara la reversió de l'Hospital de Dénia i del servei de Ressonàncies Magnètiques. Són mesures molt importants que cal generalitzar, aprofundir i accelerar. A més s'han adoptat decisions per a reduir el co(re)pagament de medicaments i productes d'ortopèdia (un repagament que té un impacte en la renúncia als tractaments per part

dels pacients, sobretot de les persones amb malalties cròniques, amb rendes més baixes i pensionistes) i per a garantir l'accés universal a l'atenció sanitària al País Valencià, evitant morts i problemes de salut pública.

Però, per a seguir pel bon camí i garantir el dret a la salut al País Valencià, cal disposar dels nostres recursos, amb una hisenda pròpia i rebutjant el pagament de la part il·legítima del deute (identificada mitjançant una auditoria ciutadana), el que ens permetrà tenir una sanitat pública sense retallades, ben dotada i sense una orientació mercantilista.

Per tot això cal que les comunitats puguem decidir sobre tots els aspectes que afecten les nostres vides i la nostra salut. S'ha de reconèixer el dret a decidir del nostre territori sobre la salut-sanitat, l'educació, l'economia, l'habitatge, la qüestió territorial, etcétera. Un dret a decidir entès com una eina per a poder fer front d'una manera radicalment democràtica i participativa als reptes socials, polítics i econòmics que ens permetrà desenvolupar-nos com a societat i com a persones més democràtiques, lliures i amb major nivell de salut.

Sense que es complisquen aquests requisits, considerem que no es podrà garantir veritablement el dret a la salut a casa nostra.


(*) Signen també aquest article: Begoña Bevià i Antonia Molina, en nom de la Marea Blanca de les Comarques del Sud del País Valencià.

Article publicat en el diari Información d'Alacant

Joomla templates by a4joomla