Mostrant articles per etiqueta: Opinió

La campanya Reciprocitat ara!, que reivindica la reciprocitat dels canals de televisió del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, ha fet un any. Els seus impulsors han celebrar l’aniversari fa uns dies en un acte al Pont de l’Olivar, un lloc amb molta càrrega simbòlica per la seva situació entre Catalunya i el País Valencià. El Diari de la llengua fa balanç d’aquest any de campanya amb el seu portaveu, Antoni Infante.

Publicat a Actualitat

Reproduïm l'entrevista publicada en EL TEMPS:

Antoni Infante (Guadix, Granada, 1958) té tota una vida de militància al darrere. Implicat en Comissions Obreres al País Valencià durant els anys setanta, tot seguit va passar a formar part dels moviments independentistes. Així, va entrar en el Moviment de Defensa de la Terra i va ser un dels detinguts i torturats durant l’Operació Garzón el 1992. Més tard, tot just abans de començar a militar en Poble Lliure, Infante fundaria la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, entitat creada el 2013 i que ell mateix ha coordinat fins ara. Fa unes setmanes, Infante va fer públic que feia un pas al costat per propiciar nous lideratges. Parlem amb ell per fer-ne balanç.

Publicat a Opinió
Dilluns, 25 Gener 2021 19:40

La pandèmia dels cínics

La virulència amb què la pandèmia s'escampa des de fa mesos i la necessitat de preservar la salut i els drets dels votants aconsellava ajornar les eleccions a Catalunya convocades per al 14 de febrer. Aquest era, almenys, el principal argument dels partits que van acordar postposar-les per al 30 de maig, tots de fet excepte el PSC, que deu tenir molta pressa per jugar el que considera trumfo guanyador abans que l'as del superministre més televisat de l'era pandèmica, Salvador Illa, no se li acabe cremant.

Publicat a Opinió
Etiquetat com

Si el passat divendres no vas poder seguir la videoconferència per poder salvar el diari La Veu del País Valencià t'oferim el vídeo a continuació:

Publicat a Actualitat

Que la pandèmia de la COVID-19 està desfermada sembla una evidència difícil de qüestionar. Les dades de contagis i persones mortes cada dia així ho confirmen. El testimoniatge de milers de famílies de persones mortes i afectades poden donar fe de la gravetat de la seua evolució. El que ja no em sembla tan evident és que estiga fora de control sobretot si tenim en compte que els diversos governs autonòmics o estatals es resisteixen a adoptar les mesures que tothom sap que són les efectives com ja es va demostrar a la primavera passada.

Publicat a Opinió
Divendres, 15 Gener 2021 00:36

No aplaudim la Marxa Radetzky

Poques persones en un moment o altre de la seua vida no desenvolupen una preferència per un o altre tipus de música, la frase “quina música t’agrada?” és habitual, especialment entre la gent jove. És inevitable no conèixer desenes de cançons que encara que no ens agraden les identifiquem. Una d’eixes tonaetes és la Marxa Radetzky, la coneixeran perquè és l’última peça que s’interpreta en el Concert d’Any Nou que se celebra a Viena. Els privilegiats -i no ho dic només pel fet de poder assistir al concert i poder pagar l’entrada- que assisteixen aplaudeixen amb entusiasme, possiblement perquè coneguen el vertader sentit de la marxa.

Publicat a Opinió
Dimarts, 05 Gener 2021 13:39

Aparcar a l'Hospital de La Ribera

L'Hospital de La Ribera o d'Alzira com és conegut popularment correspon a l'àrea de salut 10 de la Conselleria de Sanitat que inclou 11 zones bàsiques de salut: Alberic, Alzira, l'Alcúdia-Guadassuar, Algemesí, Alginet, Benifaió, Carcaixent, Carlet, Cullera i Sueca. En total atén, a una població aproximada de 260.000 persones.

Publicat a Opinió
Dimarts, 05 Gener 2021 13:35

Disculpe, hábleme en castellano

El Nadal és sempre un període especial per a moltes famílies. Sent 2020, i davant la impossibilitat d'eixir de València, la meua parella i jo anàvem a sopar només amb la meua mare i germà. Lluny de persones a les quals estimem, tant per a nosaltres com per a la resta de persones, aquest nadal anava a ser un poquet més difícil.

Publicat a Opinió
Dilluns, 28 Desembre 2020 15:51

Bon Nadal

No és la primera vegada que l'escriptura d'una columna m'agafa com aquell qui diu en trànsit, a la 'carretera', vull dir, lluny de l'espai acostumat i més o menys propici de l'estudi de casa. Tants anys d'ofici (i de carretera) donen per molt, certament: aeroports, autopistes, hotels, cotxes, bars, albergs de muntanya, locutoris amb ordinadors i connexió al Marroc o al Perú, quan havies de fer mans i mànigues per escriure una ç, un apòstrof o una dièresi. He arribat a dictar per telèfon les columnes a un sofert redactor que amb prou feines dominava els rudiments de l'ortografia. L'arribada del fax va estalviar-nos aquells dictats tortuosos i les inevitables errades que solien acompanyar-los però t'obligava a imprimir l'article i buscar (recerca que a vegades es convertia en viacrucis) un lloc des d'on enviar-lo perquè el redactor de torn el teclegés de nou a l'altra banda (del món, anava a dir) del cable. I sovint el mitjà s'ha convertit en el missatge o tema de l'escrit, com postulava McLuhan, perquè l'excepcionalitat de les circumstàncies en què hom escriu és un atractiu poderós, de vegades irresistible, que desperta el sentit de l'humor, l'absurd, el ridícul, l'estranyesa o la paradoxa, condiments tan escaients per a tota literatura. Space is the subject of poetry, podria haver dit el poeta nord-americà Wallace Stevens, tantes vegades parafrasejat. La urgència i immediatesa d'aquest gènere de la columna i en certa manera també dels nostres dies exigeixen alguna cosa més que el bolígraf i el paper, un ordinador, connexió a internet, per exemple. Però superats aquests esculls, qualsevol lloc pot esdevenir escenari de treball, espai de reflexió i punt de concentració per a un article. És curiós: l'espai convertit en tema de què alhora necessites abstraure-te'n malgrat tot per avançar en el teu treball. Com ara, enmig d'aquest gran centre comercial on m'he hagut de refugiar mentre em reparen el cotxe al taller del costat amb el vague propòsit de felicitar el nadal a totes les persones de bona voluntat (que són moltes més de les que ells volen i diuen). Escriure potser consisteix en això precisament, viure al bell mig del soroll del món, tot sent-ne conscient però distanciant-te'n, reinterpretar tots aquests estímuls, filtrar-los al propi llenguatge i, bategant o surant amb ell, construir un missatge en múltiples direccions. Proximitat, llunyania, dins i fora: les coordenades de tota escriptura, les frontisses de tot coneixement. El soroll de fons, el xiulets electrònics, els carros de la compra, les tasses, plats i gots amb què les cambreres feinegen, les alarmes i els mòbils, les converses esmorteïdes, les paraules del prop, les llums multicolors, les mascaretes que velen pors i confiances, somriures i agrors, el vaivè de gent tan anònima com el qui escriu ara, en aquest precís moment que passa, al bell mig de la gran nau comercial, aquesta felicitació de nadal dedicada a totes les persones de bona voluntat (moltes més, sortosament encara, de les que ells volen i diuen), a una setmana justa del final d'un any terrible. Bon Nadal, malgrat tot, mentre faig vots perquè el 2021 siga el principi del final d'aquesta pandèmia i de l'estela de moltes altres sofrences, el de la llibertat de les preses i presos, represaliats i exiliats polítics, el de la consolidació d'aquest projecte periodístic per al País Valencià que teniu davant els ulls, el de la reciprocitat dels mitjans de comunicació en català, el de l'obertura de noves finestres per a la llum i l'esperança, ara com ara encara tan difícils. Bon Nadal!

Publicat en La Veu del País Valencià

Publicat a Opinió
Dilluns, 21 Desembre 2020 20:00

Catalunya i el País Valencià amb el pas canviat?

Ho contava aquesta setmana Manel Rodríguez-Castelló a la seua columna setmanal al digital Nosaltres La Veu: la proposta del president valencià Ximo Puig d’una mena de Commonwealth catalanovalenciana, a la qual s’ha sumat sense titubejos la presidenta de Balears Francina Armengol, havia agafat Compromís (soci amb els socialistes i Podem en el govern valencià) amb el pas canviat. I ho deia molt bé, ja que a hores d’ara, no sembla que la proposta haja trobat cap resposta per part dels valencianistes.

Publicat a Opinió
Pàgina 1 de 12