En l’anterior col·laboració ja vam apuntar que la problemàtica agrícola no es pot deslligar d’altres sectors. I hauríem de dir més: qualsevol sector forma un tot amb la resta i conjuntament s’haurien d’abordar. Anem a seguir donant les nostres raons en favor d’un camp valencià fort.

Escric aquestes ratlles quan encara s'estan negociant els serrells de l’acord del nou govern progressista al País Valencià, integrat per PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem. Pel que n'ha transcendit fins ara, sembla que les negociacions han tingut certes dificultats per trobar l'acord a l'hora de dissenyar l'arquitectura del nou govern, atenint-se a l'experiència de l'anterior Botànic (PSPV-Compromís), i a la incorporació dels nou socis, que tot i haver-se presentat amb una sola llista, són dos partits amb necessitats particulars de visualització (Podem i EUPV).

Va nàixer coixa, reconeguem-ho. Més exactament coixa sota el pes de la corona d'una monarquia imposada pel dictador Franco i una caixa forta blindada on van quedar dipositades les barbaritats que el règim havia perpetrat durant quaranta anys. La impunitat de crims cotra la humanitat que no prescriuen va donar pas a la impunitat de crims contra la humanitat que no prescriuen. I s'hi va entronitzar el principi lampedusià que afirma que cal que tot canvie perquè res no canvie. La sospita que aquella operació mantenia els mateixos gossos amb distints collars fou ràpidament corregida per l'evidència: eren els mateixos gossos i els mateixos collars. Més alguns altres que tapant-se el nas, mirant cap a un altre costat, jurant sobre les santes escriptures de la realitat o amb desinhibida alegria es van afegir a la festa.

En les democràcies liberals el sistema electoral té la virtut de donar la paraula al poble cada cert temps. És el moment en què de manera parcial el poder torna a residir en la comunitat de la qual naix. Té també el defecte de generar un miratge pel qual sembla que el poble és qui delega el poderen els i les seues representants per a l'administració dels afers públics. Un defecte o mancança, pel fet que els mecanismes dels quals es dota el sistema limiten el poble a la possibilitat d'escollir només entre diverses opcions predeterminades, i en un marc de joc o confrontació on bona part del veritable poder se situa fora de la contesa electoral.