Vora un centenar de persones convocades per Intersindical s'ha concentrat a les 11 del matí de hui davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia a València en contra de la sentència del Tribunal Suprem que anul·la alguns preceptes del decret de la Generalitat que regula els usos de les llengües oficials a l’administració valenciana. Els concentrats, al crit de “Sí al valencià”, han criticat l'esmentada sentència, entre altres coses, perquè consideren que és un atac directe contra la nostra llengua i posa en perill la normalització del valencià en les nostres institucions i en la societat en general.

           "El meu país és allà on dic bon dia i em responen bon dia". La frase de Josep Pla és potser la defensa més senzilla i evident de la unitat lingüística de la llengua catalana, la que compartim els ciutadans de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer i que popularment coneix diverses denominacions (valencià, tortosí, alguerès, mallorquí, rossellonès…). La recent sentència del Tribunal Suprem espanyol, però, torna a negar de facto aquesta unitat avalada per tota la comunitat científica internacional, per l'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, les universitats, col·lectius professionals diversos, els diccionaris (inclòs el de la Real Academia de la Lengua) i fins i tot no poques disposicions legals. Però la unitat se sustenta, sobretot, en la pràctica de milions de persones a través del temps en les seues comunicacions diàries i en la solidesa d'una cultura compartida i una consciència d'identitat col·lectiva que té la llengua com a principal element d'inclusió i cohesió social.

El 10 de juny de 2017 va tindre lloc la primera manifestació unitària per denunciar l'espoli fiscal que pateix el poble valencià. La manifestació, que va estar convocada per la Crida pel Finançament Valencià, va comptar amb el suport de centenars d'entitats i persones vinculades als diferents sectors de la societat valenciana.

Tant l’anàlisi de la situació com les conclusions del nostre treball L’empobriment del País Valencià, elaborat just abans de l’inici de la pandèmia, s’han vist referendades per altres estudis elaborats durant aquests mesos de confinament per diverses institucions i entitats. A grans trets, creguem que tots coincidim en la dèbil situació econòmica en què ens trobem i en què l’eixida ha de ser un canvi de model, o reformes estructurals, perquè el problema econòmic valencià és estructural. També coincidim en que per a fer un canvi en profunditat s’ha de comptar amb tots els actors i buscar el consens, tal i com dèiem en les nostres conclusions del treball esmentat, emplaçant a un debat públic entre les Institucions, els Agents Socials i la Societat Civil. En el marc d’aquest treball també incidírem en el deficient finançament que patim al País Valencià des de temps immemorial, però, mai resolt. Aquest infrafinaçament, i el deute acumulat per la seua causa, llastra les possibilitats de fer polítiques públiques actives des de l’administració pública valenciana, per tant serà un tema a resoldre també en el marc d’aquest consens entre les institucions, els agents socials i la societat civil.