Edatisme i violència estructural contra les dones
Les dones no som un col·lectiu, som més de la meitat de la població mundial. Igualment, les persones majors no són tampoc un grup a banda, formen part de la nostra societat i són subjectes de drets. Les seues necessitats han d'estar incloses en les agendes polítiques.
Crida: Consulta popular estatal Monarquia o República
Ens fem ressò de la següent crida per decidir el model d'estat, campanya en la què estan participant companyes i companys de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim:
Nou insult del govern central al poble valencià amb el finançament autonòmic
El govern anuncia que no hi haurà canvi de finançament al 2023, i no inclou un canvi al servei de rodalia valencià
El poble valencià paga la guerra espanyola
Sí, no és una errada. Altrament, no s'entendria que afectats per dues de les majors crisi dels últims decennis, la financera del capitalisme des del 2008 i la de la COVID-19, la despesa real destinada a les inversions militars arriben enguany a 22.796 milions d'euros, amb un creixement històric del 5,75%.
Prou agressions al territori
En els darrers mesos pareix que definitivament la societat està adonant-se cada vegada més, de la necessitat d’acabar amb aquelles energies fòssils, contaminants i destructives per al medi ambient. El canvi climàtic i les seues conseqüències fan que de manera urgent, assolim el canvi a tecnologies renovables i respectuoses per al planeta. Malauradament, també estem comprovant que aquest canvi està sent utilitzat com una nova oportunitat per al capitalisme extractiu.
[vídeo] Dos anys d’un nou clam per la Reciprocitat
![[vídeo] Dos anys d’un nou clam per la Reciprocitat](/media/k2/items/cache/14d1fa7ca660d4c2e48be74255a03674_M.jpg)
El 3 de gener del 2020 començava la campanya @ReciprocitatAra a les xarxes socials que ha anat creixent en el temps, fins a arribar l'últim any a més de cinc milions de persones.
Corredor mediterrani, sí. AVE i destrossar l’Horta, no
Fa quinze anys es va acabar la construcció d’una línia de Tren d’Alta Velocitat que “uneix” València amb Xàtiva. El cost d’aquesta obra va ser d’entre els 700 i 800 milions d’euros, segons les diferents fonts. Mai no l’han feta servir. Repetisc, mai. En quinze anys no hi ha passat ni un sol tren. Aquesta línia té, entre d’altres, un modern pont de ciment sobre el riu Xúquer, pel qual podrien circular trens a 350 km/h. Paral·lelament i a escassos metres hi ha un altre pont de ferro de la línia ferroviària convencional, que mai no ha estat reforçat i que ha de suportar un trànsit d’uns cent cinquanta combois diaris que per raons de seguretat no poden anar a més de 30 km/h.
La protecció de les llengües minoritàries
Des de la primavera de 2019 he fet públics un parell d'escrits sobre la qüestió lingüística. El primer en defensa de la immersió, el segon propugnant l'ensenyament de la nostra llengua i cultura a les terres d'Aragó, Castella i Múrcia, sobretot les que limiten amb el territori valencià.
Bones festes malgrat tot
Falten a penes dos mesos i poc perquè es complesca el segon aniversari de la pandèmia. En el punt d'inflexió de la nova variant del virus a les portes de les festes nadalenques, torna la sensació d'estar atrapats col·lectivament en un cercle viciós, caminant a les palpentes per un túnel el final del qual no veiem encara.
Capitalisme de col·lapse
El context social s’interconnecta amb la meua situació personal i em trobe escrivint aquestes línies des del meu confinament domiciliari, amb una pcr positiva i símptomes d’un refredat comú. El confinament amb símptomes lleus et dona més temps per llegir, reflexionar i analitzar amb deteniment el funcionament actual del capital com a motor econòmic del capitalisme. Capitalisme que es reinventa i s’adapta a la fase actual de col·lapse planetari. Una anàlisi des de l’economia política, sense endinsar-me en terrenys desconeguts com el sanitari o l’ambiental, que pretén entendre com el capital continua maximitzant beneficis en una situació extrema de falta de matèries primàries, pandèmia mundial i emergència climàtica.
Amb Pau Juvillà, amb la llibertat d'expressió!
El diputat per la CUP al Parlament de Catalunya Pau Juvillà ha estat condemnat pel Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya a una multa de 1.080 euros i la inhabilitació per al seu càrrec per un període de sis mesos.
El problema de l’infrafinançament valencià arriba al Parlament de Catalunya
JuntsxCat, ERC i la CUP s’han reunit al Parlament de Catalunya amb l’entitat ciutadana Decidim, que ha presentat el seu informe sobre l’empobriment del País Valencià.
Pornografia i violència masclista en persones adolescents
Un dels vídeos pornogràfics més vistos pels consumidors ha estat el d'una violació col·lectiva de 4 homes a una dona mentre plorava, cridava i intentava escapar-se, la perseguien, la van retenir, li van treure la roba i van fer torns per violar-la. Aquesta violació grupal va tindre 225.784.374 visites comptabilitzades fins al 3 de maig de 2019. Vos recorda a alguna «manada»?
Qüestió d'edat?
El salt generacional és de vegades un motiu més que sobrat per a la falta de relació entre diferents segments d'edat. No és igual en pobles menuts, on veiem majors i joves en la mateixa partida de cartes, potser forçats per la falta de personal. Tampoc no ho és en les penes de futbol: xiquets, joves, majors i fins i tot ancians conviuen, amb el permís del virus coronat, en la mateixa sala aplaudint el seu equip.
El dret a l'autodefensa
En els últims temps ha proliferat els casos de discriminacions a valencianoparlants pel fet de ser-ho, és a dir, per exercir el dret a expressar-se públicament en la pròpia llengua. Bancs, bars i restaurants, ambulatoris i hospitals, botigues… Els tradicionals espais i situacions vedats en la pràctica a la presència del valencià (i com a conseqüència de vexacions, agressions i intimidacions impunes: les coses no són mai un simple fruit de l'atzar) com casernes i comissaries i en general en qualssevol tractes amb policies, guàrdies civils o militars, forats negres d'alt poder simbòlic com a representació crua i dura de l'autoritat, han anat eixamplant-se socialment. O el que és el mateix: el valencià torna a veure's confinat com més va en espais més ínfims i insignificants, torna a ser invisibilitzat, assenyalat, se l'embolica amb conflictes, el fan de mal empassar. No és que els usuaris lleials de la llengua anem pels nostres pobles i ciutats xafant fort, amb el cap ben alt i exigint que ens parlen en valencià, no, només demanem ser entesos i atesos, que no ens facen canviar de llengua, que ens deixen respirar, que no ens humilien amb l'excusa de l'adscripció nacional d'un carnet dit d'identitat. Ja ho sabem, com més obeïm, més ens menyspreen, com més abaixem els braços en la defensa dels drets, més en som privats. I doncs a quin sant ens hem d'encomanar per tenir garantits uns drets reconeguts sobre el paper de les lleis, la Constitució que diu protegir especialment les altres llengües de l'estat o l'Estatut que declara l'oficialitat del valencià, si els encarregats de fer-les complir –també és mala sort!– sempre tenen una excusa o altra per no fer-ho?
La Crida pel Finançament considera insuficient l’anunci del Ministeri d’Hisenda sobre el canvi de model del finançament autonòmic
La proposta no aborda el deute il·legítim, l'espoli fiscal o la manca d’inversions des de 1900. La plataforma considera que la situació del finançament requereix una solució política i no tècnica.