Aquest dilluns a Londres s'ha fet un dels actes que ha congregat més líders mundials per la seua importància a escala històrica, el soterrament d'Elisabet II, reina d'Anglaterra. Però no sols d'Anglaterra, també dels països que conformen el Regne Unit (Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord) i d'antigues excolònies britàniques que varen deixar la corona amb la prefectura de l'estat, com ara el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Jamaica, Bahames, Grenada, Papua Nova Guinea, les Illes Salomó, Tuvalu, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Belize, Antigua i Barbuda, i Saint Christopher i Nevis.

La commemoració de cadascuna de les diades nacional, ens aporta regularment tota una sèrie de discursos que una vegada escoltats o llegits, ens poden ajudar a tindre una millor “radiografia” d’on som políticament i cap on volem/podem anar. Com també les radiografies sanitàries requereixen la deguda interpretació pel personal mèdic format, la correcta interpretació d’aquesta mena de “radiografies” polítiques requereixen almenys un cert domini de les categories polítiques. De tots els discursos que he pogut llegir en destacaré dos. El primer el de Carles Castellanos pronunciat el dia 10 al Fossar de les Moreres, el títol del qual ja és tota una declaració d’intencions: En ordre de batalla. Castellanos ens recorda que per a superar el pessimisme i el derrotisme que darrerament s’havia instal·lat en certs sectors, “ens hem de disposar en ordre de batalla. Els principis del nostre ordre de batalla són ben elementals: disciplina, compromís, constància, intel·ligència, moral de victòria i acció permanent”. En llegir-lo m’ha recordat el clàssic de Sunzi, L’art de la guerra, universalment considerat com el primer tractat d’estratègia militar, i que en el seu primer capítol diu: “Per a esbrinar la situació vertadera (de la guerra) cal avaluar les forces respectives d’acord amb cinc factors i contrastar els resultats. Aquests cinc factors són: la força moral, el cel, la terra, el comandament i l’ordre”.

La reina és morta, visca el rei! O God Save The Queen, però en la versió dels Sex Pistols, per contrarestar la flatulència monarquica amb una mica de bon humor (i música dolenta sanament corrosiva).

Comença setembre, acaben les vacances i iniciem el curs polític, un curs que es preveu serà fascinant i ple de sorpreses, espere que positives, és clar. Encarem els darrers mesos abans d'unes eleccions decisives per la continuïtat de les polítiques d'esquerra per al conjunt del poble valencià.