Comunicat de Marea Blanca País Valencià Comarques del Sud davant de la falta d'atenció sanitària en relació amb l'ús de la llengua pròpia
L'Alacantí, 1 d'agost de 2019
La premsa ha informat de la denúncia d'una persona usuària de la sanitat per la falta d'atenció i per un tracte guiat pel rebuig a la llengua pròpia quan demanava una ambulància del servei d'urgències mèdiques 112 en valencià al municipi de Sant Vicent del Raspeig (L'Alacantí).
Decidim, en col·laboració amb Participa Bellreguard i l’Ajuntament de Bellreguard organitza unes jornades per debatre el País Valencià que volem
La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià fa una crida a totes les organitzacions progressistes al País Valencià a participar en les jornades.
Intersindical i Decidim es reuneixen per acordar línies de treball conjunt
Intersindical Valenciana i la Plataforma pel Dret a Decidir es reuneixen per analitzar la situació política, social i laboral valenciana, així com acordar les línies de col·laboració, Les dues entitats coincideixen en la necessitat de prioritzar les polítiques favorables als interessos de les treballadores i treballadors i de la majoria de la població valenciana per millorar les seues condicions de vida i per acabar amb la precarietat i les desigualtats socials i territorials que caracteritzen la societat valenciana.
La foto
Wayne Wang i Paul Auster van codirigir en 1995 la pel·lícula Smoke a partir d'un guió del novel·lista de Newark inspirat en un dels seus contes per al The New York Times. Aggie Wren (Harvel Keitel) regenta un estanc a Brooklyn on l'estiu de 1987 s'entrecreuen diverses històries i personatges, entre ells un escriptor en hores creatives baixes, Paul Benjamin (William Hurt). El motiu central del film, que és el que ara m'interessa destacar, és la fotografia que cada dia a la mateixa hora l'estanquer fa del que passa davant el seu establiment.
Llibertat immediata per a Louisa Hanoune!
Louisa Hanoune, secretària general del Partit dels Treballadors d'Algèria, va estar detinguda injustificadament i arbitràriament pel Tribunal Militar de Blida el dia 9 de maig de 2019.
El senyor Borrell i l'agricultura valenciana
Borrell devia ser secretari d´algun ministeri encarregat d´obra pública, encara no era ministre, i en el seu català del prepirineu va dirigir unes paraules als assistents. Era una vella aspiració del regants de la Plana tindre assegurat el subministre d´aigua, i la contribució de la conducció des de Vallat fins a l'embassament construït era innegable.
Els drets col·lectius com a garants dels drets individuals
La crisi del capital del 2007/8 va posar fi a una època de certa estabilitat política als països dominants, una estabilitat basada en l'acceptació tàcita o explícita, per part de la socialdemocràcia i l'esquerra en general (llevat de poques excepcions), del marc general del neoliberalisme imposat per les dretes a escala mundial. El capital, però, abocat a una disbauxa especulativa per a incrementar els seus guanys, havia emprat aquesta estabilitat que l'afavoria per a generar una bomba financera que més d'hora que tard havia d'esclatar. I ho va fer, incrementant el grau de transmissió de rendes del treball al capital. Els mecanismes són sobradament coneguts: rescat bancari amb diners públics, retallades salarials, precarietat permanent, increment de la productivitat intensiva i extensiva, privatitzacions, encariment de les condicions de vida, rebaixa de l'esperança de vida per a àmplies capes socials. És a dir, agreujant les condicions de vida i treball de la majoria i afavorint l'increment dels guanys de la minoria privilegiada.
Penúria
Amb un to de tristesa no exempt de pessics d'agre humor, es lamentava en aquestes mateixes pàgines l'amic Francesc Pou de com la majoria de gent veu els escriptors ("eixos penjats que escriuen", segons la gràfica definició de l'autor). La displicència que Pou atribueix a la cambrera que va atendre un grup d'escriptors en un restaurant d'Altea ("¡Ah, ésos de la poesía!", en castellà, no per casualitat) és, efectivament, un símptoma molt significatiu del mal dels nostres dies, però no sempre s'expressa de manera tan clara. Diuen que la ignorància és molt atrevida, i ho és, sens dubte.
El ritme polític i les necessitats socials
Fa més de dos mesos que van tenir lloc les darreres eleccions autonòmiques. Des d’un primer moment el resultat va estar clar pel que fa als blocs que van guanyar i els que van perdre. La mateixa nit electoral tothom donava per fet que, llevat d’imprevistos de molt de gran importància, el govern del Botànic tindria continuïtat. Com que les eleccions estatals van estar convocades per a un mes més tard, també es donava per fet que fins que no estiguera clar el resultat espanyol, no s’avançaria gaire en la conformació del nou govern del País Valencià. Un signe de dependència o només de necessària tàctica política?
Cal defensar À punt amb finançament, afecte i llibertat
1. À punt, el sistema de mitjans audiovisuals posat en marxa l'any 2017 amb un pressupost mínim, ja està sent objecte de crítiques, retallades i de control polític en la programació.
