Anava llegint l’article de «Barbijaputa» a Público sobre la necessitat de definir el subjecte polític de la lluita feminista, i es queixava de la desvirtuació de la lluita feminista i l‘assetjament que estan sofrint les feministes per la nova ideologia transgènere enarborada per les esquerres. No és nou, i els que anem embolicats en lluites des de posicions minoritàries en som ben conscients. Va passar per exemple, als anys 60, on els progres americans van voler alliberar els negres, sense els negres, i quan els negres van lluitar per convertir-se en subjecte polític, els van massacrar, van arruixar de droga les comunitats, van matar els seus líders i finalment els van enviar a les clavegueres del sistema. Una lluita semblant va mantenir Hanna Arendt, tot defensant la necessitat d’un exèrcit jueu que combatria el nazisme junt amb les forces aliades, però no ho van permetre, i els i les jueves van lluitar com a brigadistes no com a exèrcit. Una gran demostració d’aquest despotisme el tenim als països comunistes on sols cal recordar l’adagi leninista «una mestressa de casa pot ser presidenta del País, però no seurà mai al Politburó».

Ha fet ja 10 anys que un govern en mans del Partit Popular va fer tallar la recepció de TV3 i de Catalunya Ràdio al País Valencià, que havia estat possible durant 26 anys gràcies a la voluntat popular i a la iniciativa dels repetidors instal·lats per Acció Cultural del País Valencià.

En la primera part d'aquest article publicat el 30 d'abril vam parlar sobre la situació de pobresa, d'atur i de desigualtats que ja existien en l'Estat espanyol abans de la pandèmia.

Mentre escric aquestes línies els mitjans de comunicació parlen del principi d’acord entre ERC i Junts per Catalunya per a formar govern, i, a la RTV valenciana, À punt, entrevisten l’Àlex Ruiz, alcalde de Bellreguard (La Safor) i candidat a la secretaria general del Bloc Nacionalista Valencià, integrat en la coalició Compromís, que forma part del govern tripartit de la Generalitat Valenciana. En el rerefons dels debats que suscita la situació al País Valencià i Catalunya sol haver-hi una sèrie de confusions terminològiques que no ajuden gaire a clarificar els matisos o les diferències polítiques i sobretot ideològiques en les dues realitats.