Tres pinzellades grosses, sobre el passat, present i futur del País Valencià
D’on venim?
Entendre el País Valencià actual, amb els seus atzucacs i les seues potencialitats, passa segurament per superar tota mena de simplificacions –algunes amb voluntat colonial i d’altres excessivament primàries– que no expliquen, entre altres moltes qüestions, que la conquesta catalanoaragonesa del segle xiii no es va fer sobre un territori erm i deshabitat, sinó sobre unes poblacions i una cultura andalusina resultades de la fusió durant segles de poblacions que havien anat hibridant-se a partir d’ibers, romans, visigots, jueus, àrabs i amazics. El resultat havia estat, segons l’historiador i hispanista Pierre Guichard, una societat «no-feudal», per «l’absència de senyors extractors de renda». La propietat de la terra i dels mitjans de producció eren en la seua quasi totalitat del poble. Segles després de la conquesta cristiana, les terres valencianes encara eren, fins a la seua expulsió, el territori de major concentració de població morisca de tota la península Ibèrica.
Ens queda la paraula
Fa més de cinquanta anys que camine i respire amb les cançons de Paco Ibáñez. A una certa edat, aquestes coses són normals. Portes la motxilla ja molt carregada i de tant en tant cal que la buides de coses sobreres per recuperar lleugeresa si vols continuar caminant i collint algunes flors dels marges o sentint la pluja i el vent gèlid assotar-te la cara. Però Paco Ibáñez és part indispensable del teu equipatge, les coses essencials sense les quals estaries perdut en el laberint de l'oblit.
Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer
Aprofitant aquesta estrofa de la cançó d’Ovidi Montllor “Dos anònims” de 1978, volem reflexionar al voltant de la situació en què ens trobem a hores d’ara, amb una successió de guerres, una molt mediàtica i altres soterrades informativament, però, totes amb un denominador comú: la lluita dels oligopolis per a dominar els recursos mundials. A través de la Història hem anat veient com les relacions socials entre les persones s’han desenvolupat al voltant dels conflictes entre pobles per l’hegemonia i el control dels mitjans de subsistència i les matèries primes, que sempre s’ha dirimit a través de guerres de conquesta a favor de les elits dominants dels centres de poder més poderosos en cada moment i esclavitzant als vençuts. Cada civilització dominant ha tingut el seu cos teòric o doctrina que justificava el domini sobre els altres, a hores d’ara el cos teòric és el model econòmic neoliberal, imperant des dels anys 80 del segle passat, que és un model fortament extractiu i depredador de recursos i de persones a favor d’una minoria de l’un per cent de la població mundial que detenta la mateixa riquesa que la resta de la població. Aquesta casta anònima es sustenta sobre un sistema piramidal que els permet tindre titelles i/o aliats (en forma de governants, d’empreses filials, de grans empresaris locals, de mitjans de comunicació captius, etc.) en cadascuna de les nacions formalment existents. Les guerres actuals, en plural ja què en tenim unes quantes, estan comandades pels dos blocs imperialistes en mans de les elits oligopolístes de cada bloc, la Rússia post soviètica i els EEUU, en oberta lluita pel control dels recursos energètics i alimentaris mundials.
Volem la televisió valenciana i balear a Catalunya
Des del recentment passat 23 d’abril, van apareixent a diversos indrets de Catalunya, unes pancartes que reivindiquen la defensa de la llengua i la creació d’un espai audiovisual comú (de tot l’àmbit lingüístic). Els textos de les pancartes es completen amb la frase: Volem la televisió valenciana i balear a Catalunya. Les pancartes tenen a un costat el logo de la campanya Reciprocitat Ara!, i a l’altre costat els logos de les entitats Plataforma per la Llengua, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Decidim (Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià) i l’ANC (Assemblea Nacional Catalana). Aquestes pancartes representen, en si mateix, un salt qualitatiu molt important, pel que fa a la reivindicació de la reciprocitat dels mitjans de comunicació i pel que fa a la defensa conjunta i unitària de la llengua catalana/valenciana, en uns moments on bona part de la nostra comunitat lingüística n’és conscient dels greus atacs que la llengua comuna està rebent.
De nou, el diari La Veu del País Valencià!
Valorar les diverses dimensions del que suposa per al nostre País i la nostra llengua la recuperació del Diari La Veu del País Valencià és una fita important per a comprendre en quina situació ens trobem entre la persistència conscient per continuar sent valencians i valencianes en tant que poble diferenciat o ser simplement una regió d'Espanya, desnaturalitzada, una mena de gran platja i passeig marítim al final de la Gran Via madrilenya i l'M30 (i M40, M50, M60...) i l'autovia del Mediterrani.
Aquest 25 d'abril reivindiquem una vegada més que els cinc milions valencians i valencianes tenim dret a viure amb dignitat
El País Valencià en data del 25 d'abril de 2022 acumula un deute il·legítim de més de 53.000 milions d'euros. Un deute que suposa la segona Conselleria en pes pressupostari, 8.000 milions d'euros anuals d'un deute amb interessos provocat per un infrafinançament crònic que patim des del començament del sistema autonòmic i unes infraversions un 19% inferior a la mitjana de l'estat des d'almenys 1900. És a dir, paguem interessos pels diners que són legítimament nostres.
[vídeo] Un Debat de País "Pels Drets dels Pobles"
![[vídeo] Un Debat de País "Pels Drets dels Pobles"](/media/k2/items/cache/da388805d72915b428bc7670a13b37e3_M.jpg)
Vos deixem el programa de Ràdio Televisió del Poble, amb Un Debat de País "Pels Drets dels Pobles", amb la nostra coordinadora, Zahia Guidoum i el company Antoni Infante.
La impotència del govern valencià davant la privatització de la sanitat
Una llarga història
El març del 2016, davant la intenció de l'asseguradora alemanya DKV de vendre el 65% de la seua participació en la concessió de l'hospital de Dénia a Ribera Salut (RS), propietat de Centene Corp, la llavors consellera de Sanitat, Carmen Montón, decideix intervenir a la compra de les accions (segons deia, la reversió directa suposava una indemnització de 60 milions d'euros).
El paper d’Europa a Ucraïna. Maleït paper!
"Els grans monopolis mediàtics alineats amb els governs i els estats han marcat amb tanta força la línia argumental a seguir que eixir-se del guió suposava immediatament situar-se a favor de la guerra, la invasió, Rússia, Putin, Stalin"
Decidim crida a la ciutadania valenciana a participar a les concentracions contra l’encariment de de l’energia i els carburants
La Plataforma pel dret a decidir, Decidim, fa una crida a la ciutadania valenciana a acudir a les diferents concentracions que tenen lloc avui contra l’encariment de l’energia i els carburants. Des de Decidim denunciem que l’actual increment del cost de la vida, provocat per la inflació dels preus pels costos energètics i de carburnats, està abocant a més del 30% de la població valenciana a risc de pobresa i exclusió social, i posa en dificultats serioses a una gran part de la ciutadania del país.
El govern a Madrid dona llum verda a la destrucció de territori valencià en festes
El País Valencià està patint un atac a la seua sobirania territorial, on el futur del nostre territori s'està decidint entre despatxos de ministeris a Madrid, grans constructores, grups d'inversió voltors i empreses de l'IBEX 35.
Març marceja
Té mala fama aquest mes de trànsit entre l'hivern i la primavera. De ventós, d'inconstant, d'imprevisible, de traïdor portador de maltempsades. Una ullada al refranyer ens n'alliçona prou i massa, tot i que òbviament els canvis climàtics han anat més de pressa que la creació popular de dites, refranys o sentències, aquestes fórmules sintètiques de coneixement i dipositàries de cultura que ja gairebé ningú no tenim en compte. Matèria inerta de diccionaris i repertoris paremiològics, aquests enginys verbals ja semblen condemnats definitivament a l'arqueologia. I tanmateix enguany març marceja més que mai.
Abolicionisme de la prostitució?
En aquest moment vivim un debat sobre la Prostitució de màxima actualitat, encara que aquest debat no és nou. Històricament l'anàlisi sobre aquest tema, ha generat desavinences i diferents òptiques per al seu abordatge, entre prohibicionistes, abolicionistes i reglamentaristes. El sistema prohibicionista, criminalitza la “desviació” i amenaça amb penes o mesures de seguretat als qui viuen del treball sexual, i el sistema abolicionista aspira a erradicar la prostitució dirigint tot el seu potencial repressiu cap a les conductes de tercers que les afavoreixen. Aquests dos sistemes equiparen Prostitució a explotació i degradació de les dones, incompatible amb la dignitat i l'autonomia de la persona. Com explica Maria Luisa Maqueda: “L'un i l'altre es desenvolupen preferentment durant aquest segle, com a reacció enfront del més arcaic i injuriat sistema reglamentista que, en el seu afany per salvaguardar la salut i la moralitat públiques, no va fer sinó garantir maldestrament una forma de control perniciós i inútil sobre la prostituta.
Decidim un País sense masclisme
Un any més, les dones del País Valencià hem de denunciar el terrorisme masclista que ens ha costat 12 vides durant el 2021. Les dones valencianes, continuem patint discriminacions laborals per raó de ser dona, cosa que s’agreuja amb les treballadores de la neteja, del calçat, la joguina o el tèxtil, treball feminitzat, invisibilitzat i sense reconeixement ple de drets. Aquesta situació, a més a més, afecta especialment a les dones migrades, víctimes d’una llei d’estrangeria injusta que les deixa en la més absoluta desprotecció.
David contra Goliat o la paranoia dels polítics russos
Alguna cosa ha quedat en la mentalitat russa de les invasions mongols que van patir al llarg de la Baixa Edat Mitjana. L’expansionisme rus cap a l’est a partir del segle XVI es pot interpretar en vistes a evitar noves incursions des de l’Àsia central.
Amb Ucraïna
Avui fa una setmana de la invasió d'Ucraïna per l'exèrcit rus i, en conseqüència, de l'inici d'una guerra que ja s'ha cobrat 2.000 morts civils i no sabem quants militars d'una banda i l'altra i ha provocat l'èxode de més d'un milió de persones d'un país que resisteix sota les bombes.