En les declaracions de la secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, a Alicante Plaza subjau l'opció pel model econòmic liberal definit pel paper residual de l'Estat en l'economia i una fe cega al lliure mercat i la superior eficàcia de la gestió privada. En res enganya la Sra. Mira, és coherent amb la qual ha estat la seua professió, que ha estat vinculada a la patronal sociosanitària a través de l'Associació Empresarial de Residències i Serveis a Persones dependents de la Comunitat Valenciana (Aerte) en qualitat de directora general, el seu anterior càrrec abans de dedicar-se a l'administració pública.

Més enllà de la pandèmia omnipresent i de la necessària resposta als seus efectes directes o col·laterals, cal que el poble valencià ens esforcem per aconseguir la nostra pròpia agenda. Respondre als reptes del present sense uns mínims objectius compartits com a país, ens converteix en una massa amorfa a expenses del que altres decidisquen en cada moment. És aquesta una condició necessària si volem exercir algun dia plenament com a subjecte polític de decisió. Fins ara i llevat d'algun moment molt puntual no hem elaborat la nostra agenda i, clar, el resultat es mostra poc amable amb la nostra col·lectivitat, amb més voluntarismes que encerts polítics. Una breu mirada al nostre passat immediat ens retorna una imatge de com hem enfrontat altres esdeveniments i moments de crisis estructurals com la present.

En l'àlbum que en el futur recordarà aquests temps d'ignomínia hi haurà unes fotos en lloc preeminent: les dels quatre presidents espanyols vius, González, Aznar, Zapatero i Rajoy (l'actual, Pedro Sánchez, potser encara estarà llavors escapolint-se entre bambolines), els anomenats pares de la constitució Herrero de Miñón i Roca i Junyent, ja en edat de besavis, els sindicalistes [sic] Nicolás Redondo i Cándido Méndez (UGT) més Antonio Guitérrez i Feliciano Fidalgo (CCOO) i l'actual responsable d'exteriors europeu, el Borrell de totes les quinieles. Acompanyaran les imatges en format fotomaton, l'usual en aquella època, la carta que els susdits personatges han enviat a la jutgessa argentina María Servini en suport de Martín Villa, sobre qui pesa des de 2014 una ordre internacional de captura per la massacre del 3 de març de 1976, quan era Ministre de Relacions Sindicals, i que serà interrogat avui per la magistrada.