Els estats que s'han configurat al llarg de la història han tingut els seus problemes d'organització. Arribat el moment alguns han fet canvis en profunditat i han encertat; no haver-los fet els hauria suposat perseverar en l'error i crear frustracions en sectors de la població o parts del territori.

Aquest informe pretén visibilitzar la discriminació que pateix la ciutadania quan parla valencià al País Valencià, malgrat estar a l’empara de la llei vigent. Així, cada 4 de desembre diferents entitats d’arreu del territori commemorem el Dia dels Drets Lingüístics amb l’objectiu de posar fi a la vulneració de drets lingüístics de les persones valencianoparlants.

Llama la atención que los partidos políticos de derechas reclamen la bajada de impuestos como uno de sus principales argumentos para captar votos. Lo hemos visto durante esta última campaña electoral del 10N y de seguro que lo volveremos a ver en campañas electorales posteriores. Es sin duda un argumento populista y demagogo que proporciona sus réditos en votos.

No sé vosaltres, però jo estic ja fart de la gent que et diu maleducat per no claudicar davant tots eixos castellanoparlants, vinguts majoritàriament d’altres territoris de l’Estat, i que no han volgut aprendre la meravellosa llengua que tenim. També cal dir que molts d’eixos castellanoparlants són famílies autòctones que tenien el valencià com a llengua pròpia, i que per alguna raó no l’han volgut transmetre als seus fills i filles. Sabeu que, fins i tot acceptaria que m’entengueren, més enllà de saber parlar valencià. I és que hi ha tants i tantes que després de 40 anys vivint ací et diuen “no te entiendo”. Fa poc, en una coneguda terrassa de Benicàssim (Plana Alta) una cambrera no entenia el que era una orxata amb granissat de café. La meua pregunta va ser: Tampoc ho hagueres entés si t’ho hagueren dit en anglés, o aleshores hagueres fet l’esforç? Doncs així tot.