Dimarts, 11 Juny 2019 07:03

24 de juny, Diada Nacional dels Països Catalans

Escrit per Diversos

Un any més, les organitzacions sotasignants, reivindiquem la diada de St. Joan com a data per celebrar i reivindicar la unitat entre tots els catalans. El foc, protagonista de la nit de Sant Joan,és un símbol de vida, escalfor icol·lectivitat. A més, és un element present en les testes itradicions d'arreu deis Pa·sos Catalans , i per aixó s'ha pres com a símbol d'unitat.

La flama, portada des del Canigó, encesa amb llenya de diferents punts deis Pa·sos Catalans i conservada cada any a Perpinyá des del 1966, és símbol de germanor i esperan9a de que algun dia el poble catalá recuperará la seva unitat ila seva sobirania política, económica isocial. La flama del Canigó,aquesta nit del 23 al 24 de juny, tornará a encendre centenars de fogueres per recordar-nos que de Fraga a Maó ide Salses a Guardamar tenim una historia, una cultura, una !lengua i, sobretot, una lluita en comú.

País Valencià

El País Valencia viu un moment complex ialhora estimulant. Durant els 4 anys del primer govern del Botánic, hi ha hagut aven9os importants en el marc global quant a formes democrátiques, participatives i de comunicació, tanmateix els aven9os concrets en materia de protecció de la !lengua, cultura, sobirania i la creació d'una economia al servei del poble han sigut insuficients. Amb la reedició del pacte del botánic, s'obre un ventall d'oportunitats per a la societat civil per a reclamar polítiques veritablement valentes per aconseguir el millorament de la vida deis valencians i les valencianes,

La consolidació del País Valencia com a subjecte polític de dret, necessáriament passa per l'assumpció de la societat del nostre dret a decidir com a poble. Dret a decidir poder viure al nostre país, dret a decidir deis joves emigrats de poder tornar, dret a decidir deis joves de classes populars d'estudiar el que vulguen, dret a decidir parlar i viure amb la mateixa normalitat que hi ha amb el castellá, amb la nostra !lengua.

Amb elcanvi de correlació de forces al nou govern autonómic, hem de treballar per a fer avan9ar la legislació en matéries tan necessitades de protecció com la !lengua, la cultura i les sobiranies valencianes (alimentaria, hídrica, energética). També per treballar per canv iar la situació d'infrafinan9ament, la situació d'espoli fiscal que patim i la condonació d'un deute odiós que a hores d'ara es situa en vora 47 mil milions d'euros ique s'emporta el 25°/o deis pressupostos de la Generalitat Valenciana.

Des del País Valenc ia volem trobar-nos amb els germans a Catalunya i les llles Balears per lluitar juntes front uns enemics; el centralisme, el feixisme,el neoliberalisme , la corrupció i, en esséncia, el régim del 78.

Illes Balears i Pitiüses

Les llles Balears es troben un any més en plena temporada turística, una altra de récord. La massificació ja és una realitat per a la majoria deis illencs i el relat del turisme com a generador de riquesa i benestar es troba més qüestionat que mai. Davant aquesta crisi ecológica i l'empobriment continuat que des de 1985 patim en relació a la mitjana estatal, no fan més que demostrar que !'autonomía i el monocultiu turístic no son estructures capaces d'assegurar una vida digna a mallorquins, menorquins, eivissencs iformenterencs.

Així i tot, hi ha raons per ser optimistes: la reedició de dos Pactes de Progrés consecutius per primera vegada, l'enfortiment del sobiranisme a la Part Forana i Menorca, amb batllies importantíssimes com Manacor o Ciutadella o la for9a deis moviments feminista i ecologista. Tot indica que quelcom ha canviat a les illes des de la legislatura de Bauzá. Malgrat aixó, es tanca el cicle constituent deis darrers anys amb un enfortiment del PSOE a les darreres autonómiques. Caldrá fer més feina que mai per eixamplar i enfortir el sobiranisme a ca nostra .

El reconeixement de cada illa com a subjecte polític és essencial per entendre el model de país que volem. La voluntat d'avan9ar cap a una confederac ió de repúbliques, que reconeguin la singularitat de cada territori, ens agermana amb valencians i catalans.

Catalunya

La situació al Principat és la que es troba en un moment més avani;at de la lluita per l'alliberament de la nació completa. El passat 1 d'octubre del 2017 una gran part de Catalunya va demostrar que esta disposada a posar elces per enfrontar-se a l'Estat Espanyoli defensar d'aquesta manera el dret, com a poble, a decidir elseu futur. Tot iaixó, davant del miratge de tenir la sobirania a tocar que es va viure durant els dies previs a 1'1 d'octubre, va quedar demostrat que la situació institucional real estava molt lluny de poder aconseguir plantar cara a l'embat amb l'Estat. No es va voler -o poder- aconseguir les aliances ni les estructures d'estat que permetessin desenvolupar la construcció de la República Catalana, trencant d'aquesta manera un deis estats membres de la Unió Europea i, per tant, un aliat de l'imperialisme europeu i estatunidenc.

L'Estat Espanyol va reaccionar a l'embat del poble catala exercint la repressió, mecanisme que ha utilitzat sempre i que sempre li ha funcionat. D'aquesta manera, ha aconseguit desorientar el moviment independentista, fer que la classe política catalana renunci"i, fins i tot, a !'ofensiva democratica i generar un patiment col·lectiu per la persecució judicial de la societat civil i l'empresonament i exili de representants electes. La desorientació de l'independentisme i, al mateix temps, el malestar pel procés judicial contra el Govern legítim de la Generaliat ha generat una situació que obliga al sector deis "comuns" a pendre partit per una o altra banda; així ha quedat evidenciat a la ciutat de Barcelona, on els "comuns" s'han deixat arrossegar per el sector d'ICV is'ha posicionat al costat del Régim.

El poble catala ha estat i seguira sent prou madur per afrontar la situació política des de la cohesió i la solidaritat i per reprendre l'embat democratic contra l'Estat sempre des deis valors i principis de la no­ violéncia. Ara, a l'espera de la sentencia deljudici, esdevé urgent i improrrogable que els partits sobiranistes recuperin la unitat estratégica i d'acció, en coordinació amb la societat civil organitzada, per concretar la propera fita que ens apropi a l'assoliment de la República Catalana i altrencament amb el régim del 78.

Catalunya Nord

Catalunya Nord pateix avui el pes de les polítiques neoliberals aplicades pel govern centralista de la República francesa. Les mesures aplicades per Macron han comportat una profunda ona contestataria. En els carrers s'ha condensat bona part de les reivindicacions populars i socials i les lluites contra l'austeritat i la miseria a la que el capitalisme fori;a a viure a milers de nord-catalans. Són precisament les classes populars les que han mantingut viva la catalanitat que la identitat francesa pretén anorrear fins a assolir la seva desaparició, des deis angelets de la terra fins al moviment sobiranista catala actual.

Així dones, a la Catalunya Nord, les protestes socials protagonitzades pels Gilets Jaunes han tingut bona part de contingut nacional i s'hi han pogut veure manifestacions de les reivindicacions tant independentistes com d'alliberament deis Presos Polítics.

La major part deis Països Catalans viuen avuien el sí d'un Estat monarquic autoritari. Un Estat que, lluny de veure les diferencies nacionals com a potencial desenvolupament ienriquiment cultural delconjunt de pobles sota administració espanyola, les entén com a un perill que cal combatre. A la Catalunya Nord la construcció d'un Estat centralitzat i uniforme amb una base nacional francesa opressora ja fa anys que és una realitat imposada a foc. Espanya, tot i que ja fa més de 300 anys que discórre el mateix viarany que el veí estat francés, encara no ha assolit l'objectiu; fet que tan sois es pot explicar per les ganes de ser iseguir sent deis pobles oprimits per la seva estructura capitalista i imperial. 1 és en la lluita contra teta opressió als nostres pobles que ens trobem. És en la trinxera de la resistencia on podem forjar les més avançades formes de solidaritat. Cada racó de la nació catalana es troba en punts diferents en quant al seu desenvolupament historie isocial. Peró l'enemic és comú, iels anhels compartits.

Joomla templates by a4joomla