Cap valencià ni cap organització política, social, sindical o cultural valenciana amb un mínim sentit dels valors i de les regles del joc de la democràcia, no ha de cedir ni un mil·límetre al xantatge de l’anticatalanisme. Perquè donar-li la més mínima credibilitat i ser condescendent amb aquesta ideologia xenòfoba, populista i feixistoide suposa obrir les portes a la irracionalitat en política. El preu que hem pagat i paguem per la legitimació estatutària de la catalanofòbia ha estat ben car: després de quasi vint anys de desgovern d’una dreta ferèstega, el País Valencià es troba en un estat de coma (políticament, econòmicament, culturalment…) que només podrem capgirar des d’una categòrica defensa dels valors democràtics, entre els quals està, com no podia ser d’una altra manera, l’ús i el respecte per la raó, la cultura i el coneixement cientític. Sobre la llengua han de parlar els filòlegs, que són els qui en saben, i no uns polítics plens d’ignorància i de mala fe.

No hem de permetre que allò que és senzillament inqüestionable, com el reconeixement a la unitat de la llengua de l’AVL, torne a servir de palanca per a les trampes de sempre.  Les trampes amb les que converteixen la nostra llengua en un “problema”, que han fet servir per a aturar el desenvolupament d’una escola integradora, en valencià i de qualitat.  Que han fet servir per tal que, durant els seus 30 anys de vigència, la LUEV no haja estat la llei de normalització que hauria d’haver estat.  Un “problema” que ells han creat artificialment i que ara volen utilitzar per a amagar el seu malgovern, el seu espoli i la seua corrupció.  El que fa l’AVL és dir que la nostra llengua, la que parlem totes i tots, és normal.  Que es pot ensenyar i aprendre a l’escola, que no s’ha d’amagar a les cases mentre el castellà ocupa eixe espai com una llengua normalitzada i “no problemàtica”. La nostra llengua és normal com ho ha de ser el nostre país.