Dimecres, 05 Febrer 2014 02:00

La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià denuncia l’enèsim atac del PP valencià a la nostra llengua

Escrit per

La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià vol denunciar un altre atac del PP valencià a la unitat i a la normalització de la llengua catalana, perpetrat en aquesta ocasió amb l’excusa de la publicació, per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, del Diccionari Normatiu Valencià el passat 31 de gener. Més concretament, el motiu de l'ira dels populars ha estat el reconeixement explícit de la unitat de la llengua que fa el dit diccionari, tot afirmant que el valencià és una variant de la llengua catalana. Com en els pitjors moments d’una Transició que ens han volgut vendre com a modèl·lica, la dreta valenciana atia una vegada més el fantasma de l’anticatalanisme per tal de desviar l’atenció ciutadana dels greus problemes derivats de la crisi del Règim del 78, crisi que afecta de ple un dels seus principals puntals, com és el PP. Igual que passà durant la Transició, on una dreta provinent del franquisme i desubicada front a l’arribada de la democràcia trobà en el blaverisme una arma eficaç contra l’auge del valencianisme i de l’esquerra, en aquests moments un PP podrit per la corrupció i sense un discurs polític post-bombolla immobiliària i post-política de grans events, aposta per revifar la Batalla de València a fi de maquillar la seua decrepitud moral i política.

Cap valencià ni cap organització política, social, sindical o cultural valenciana amb un mínim sentit dels valors i de les regles del joc de la democràcia, no ha de cedir ni un mil·límetre al xantatge de l’anticatalanisme. Perquè donar-li la més mínima credibilitat i ser condescendent amb aquesta ideologia xenòfoba, populista i feixistoide suposa obrir les portes a la irracionalitat en política. El preu que hem pagat i paguem per la legitimació estatutària de la catalanofòbia ha estat ben car: després de quasi vint anys de desgovern d’una dreta ferèstega, el País Valencià es troba en un estat de coma (políticament, econòmicament, culturalment…) que només podrem capgirar des d’una categòrica defensa dels valors democràtics, entre els quals està, com no podia ser d’una altra manera, l’ús i el respecte per la raó, la cultura i el coneixement cientític. Sobre la llengua han de parlar els filòlegs, que són els qui en saben, i no uns polítics plens d’ignorància i de mala fe.

No hem de permetre que allò que és senzillament inqüestionable, com el reconeixement a la unitat de la llengua de l’AVL, torne a servir de palanca per a les trampes de sempre.  Les trampes amb les que converteixen la nostra llengua en un “problema”, que han fet servir per a aturar el desenvolupament d’una escola integradora, en valencià i de qualitat.  Que han fet servir per tal que, durant els seus 30 anys de vigència, la LUEV no haja estat la llei de normalització que hauria d’haver estat.  Un “problema” que ells han creat artificialment i que ara volen utilitzar per a amagar el seu malgovern, el seu espoli i la seua corrupció.  El que fa l’AVL és dir que la nostra llengua, la que parlem totes i tots, és normal.  Que es pot ensenyar i aprendre a l’escola, que no s’ha d’amagar a les cases mentre el castellà ocupa eixe espai com una llengua normalitzada i “no problemàtica”. La nostra llengua és normal com ho ha de ser el nostre país.

Joomla templates by a4joomla