Homenatge plural a la figura de Vicent Marco Miranda

Diverses associacions valencianistes i republicanes han homenatjat al primer alcalde republicà de la ciutat de València. Membres de les plataformes d' ACPV, Bloc i País, EUPV, STEP –Intersindical, PDAD (Plataforma Dret a Decidir), Esquerra Valenciana i ERPV han destacat els valors de democràcia i llibertat que Miranda dignificà fins al final dels seus dies.

Ah!, si cada home estimes amb tot cor la seua terra, les seues tradicions, la seua llengua, cadascú al seu lloc, com en una orquestra. Quin acord s’obtindria…”

Pau Casals

El 23 de novembre de 1983, les Corts Valencianes van promulgar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), l’única que les Corts han aprovat fora de la seu de València i, precisament, a la ciutat d’Alacant.

La setmana passada vam tenir coneixement d'un nou cas de flagrant discriminació lingüística, aquesta vegada en una consulta mèdica del SVS, gràcies a la denúncia a través d'un article publicat per l'escriptora i periodista Núria Cadenes, que la va patir en primera persona. La metgessa que l'havia d'atendre es va negar a fer-ho perquè la pacient s'expressava en valencià, com així consta en el part oficial: «Anamnesis: La paciente habla en valenciano» [sic] Tal com denuncia Núria Cadenes, ens trobem davant un nou cas, l'enèsim, en què se sumen la incompetència i el supremacisme lingüístic, agreujats pel fet de tractar-se d'una professional que exerceix en la sanitat pública. Per desgràcia casos com el descrit per la periodista es donen cada dia al País Valencià, però de la majoria d'ells no en queda constància. Callar, abaixar el cap i parlar en castellà és l'actitud tristament majoritària d'una ciutadania que ha interioritzat, després de segles de polítiques discriminatòries envers el valencià, la seua condició d'inferioritat nacional i cultural.

Llig amb molt de goig que el govern de València proposa naturalitzar el desviament del Túria per tal de fer un corredor verd que inclouria, a més, possibilitats d'ús ciutadà. Fantàstic. Connectar els dos Parcs Naturals tot vertebrant d'est a oest els poblats i els barris del sud a través de camins amables és interessantíssim. Fins i tot tenint en compte les limitacions que imposa la funció hidràulica del Plan Sur el potencial pot ser enorme. Personalment tinc encara més motius d'alegria: la ciutat de València té un deute pendent amb eixa franja de terra que fa 60 anys fou horta. Allà hi havia nuclis de població que desaparegueren baix les màquines. Hi ha memòria encara viva i, si el projecte va endavant, lluitaré perquè d'alguna manera es recorde. Imagine que un cudolet amb una placa on estava el campanar de Sant Antoni no és incompatible amb un llit de riu estacional.

JORNADES PORTES OBERTES CASA TALLER MARCH

PRESENCIA DE MEMBRES, DE LA PLATAFORMA DE LA MURALLA, EN L'ACTE DE PRESENTACIÓ DEL PEP.

Pepe March ha mostrat en l'acte de presentació del PEP, del dia 19 de Juliol, en el museu de la Ciutat, una placa històrica de ceràmica del carrer Frígola del barri del Carme, que se li ha entregat per a la seua restauració en la Casa Taller March, dirigint-se a la mesa, presidida pel regidor d'urbanisme Vicent Sarrià, al qual li va preguntar, també a la resta de la mesa:  Quan desapareguen els tallers artesans en general i en concret la Casa Taller March, qui restaurarà aquestes peces i els més de 2000 béns que té intenció de protegir l'Ajuntament?. Haurem de recórrer a artesans de fora de València?, com es pot comprendre la contradicció de protegir determinats béns i no protegir als artesans que són els que produeixen aquests béns?

Una vegada mes, des de la Plataforma de la muralla i les associacions al barri del Carme, sentim la necessitat de defensar i protegir-nos del que estem patint,  un barri cada vegada menys popular com aquest i d’altres del centre històric. Sense entrar a detallar les agressions d'àmbit més general, aquesta vegada volem exposar la defensa en favor de la cultura artesanal i el patrimoni etnològic (que per cert llavors fou predominant i molt enriquidora al barri), concretament el taller artesà i habitatge March. Un cop aprovat provisionalment un llistat de més 2.000 béns protegits per l'ajuntament, ara resulta incomprensible que aquest taller no haja estat inclòs com a bé a protegir en el nou pla que està en fase d'exposició pública.

Aquest dilluns 10 de juliol s'ha plantejat a les Corts Valencianes el tema del requisit lingüístic, és a dir, la necessitat del ple coneixement del valencià per accedir a qualsevol lloc de treball de l'administració pública al País Valencià. Malgrat que la informació que n'ha donat la premsa en la majoria dels casos ha estat com a mínim confusa, l'exigència del requisit lingüístic per accedir a la funció pública és una reivindicació del nostre poble carregada de sentit i raó, reivindicació de la qual Escola Valenciana ha estat punta de llança i que va propiciar l'acord històric subscrit per un gran nombre d'entitats, inclosa la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, i pels sindicats valencians majoritaris Intersindical Valenciana, CCOO i UGT.

València tenia un palau, el seu palau reial, la residència dels seus reis. Un palau, però, que desaparegué per la ineptitud d’un general espanyol. I haguera desaparegut també l’edifici del Sant Pius V si el mariscal francès Louis-Gabriel Suchet no arriba a temps, perquè també pensaven enderrocar-lo. Veieu: un exemple més dels menyspreu espanyol a les glòries pàtries dels valencians.

Als darrers temps estem vivint al País Valencià alguns esdeveniments dignes d’alegria pel que fa a la lluita pels drets dels animals. Algunes bones notícies sobre ajuntaments que es declaren amics dels animals, alguns municipis que no permeten els circs amb animals, altres que estan eliminant els bous embolats i els bous al carrer, fins i tot alguns polítics s’han declarat en contra de les corregudes de bous...