Des de Decidim!, rebutgem l'ús del "toc de queda" per a parlar i tractar problemes de salut i exigim l'aparició pública de la comissió valenciana de persones expertes explicant la mesura d'acord amb l'evidència de salut pública i del seu impacte social.

 Celebrem la Diada del 9 d'Octubre d'enguany enmig de la pandèmia de la Covid-19, convertida ja en una crisi social d'extrema gravetat. Aquesta crisi castiga la vida i la salut de totes les persones però s'acarnissa especialment amb les més desfavorides i agreuja la precarietat (laboral, cultural, educativa, sanitària…) en què viu la majoria del poble treballador, els migrants, les dones i el jovent. La pandèmia, a més, se suma a la greu crisi política i institucional que arrossega l'Estat espanyol i el règim nascut el 78. El difícil equilibri d'aquells pactes constitucionals ha saltat pels aires amb l'emergència reaccionària d'un franquisme profundament arrelat i encara molt poderós que contamina des de la Monarquia les més altes institucions de l'estat, en especial la judicatura i les forces armades. La utilització barroera d'un aparell judicial que marca l'agenda política reprimint durament l'independentisme català, qualsevol mostra de solidaritat arreu de l'Estat (cas de Dani Gallardo) o qualsevol mostra de dissidència amb el Règim del 78, amb unes 2.850 persones represaliades, és la cara més aspra d'aquesta crisi. La fugida, organitzada pel Govern i pagada amb diners públics, del rei emèrit a una dictadura àrab per eludir responsabilitats penals o la deriva autoritària de Felip VI alineant-se amb la dreta més reaccionària, són espectacles que han d'indignar a tota la gent que creu en la democràcia. La injustícia i el greuge comparatiu ja s'apliquen amb total desvergonyiment: inhabiliten el president Torra per una pancarta alhora que declaren innocents els màxims responsables de Bankia per una operació que va estafar milers de petits inversors i que forçà el rescat públic multimilionari de l'entitat.

Davant l’absolució de la cúpula de Bankia per l’eixida a borsa del banc no podem més que deslegitimar una sentència a favor de la direcció del banc que actuà plenament sabedora de la falsedat de les dades presentades i amb clara intenció de estafar a les persones inversores. L’estafa perpetrada ha costat a l’Estat més de 23.000 milions d’euros que mai retornaran, a banda dels diners estafats a clients, reforçant la política extractiva neoliberal  emprada a favor dels els grans conglomerats financers i empresarials com és la socialització de pèrdues i la privatització de beneficis.