Comunicats
TOMBEM EL RÈGIM DEL 78
La transició democràtica a l'Estat espanyol fou feta sobre les brases encara vives del franquisme i liderada en bona mesura per les mateixes elits beneficiades pel colp d'estat de 1936 i el règim de terror imposat pel franquisme. No fou tan modèlica ni pacífica com ens volen fer creure i costà no menys de 700 vides humanes. Sobre la Constitució i la restauració monàrquica imposada per Franco hi pesà sempre l'amenaça militar. El pas d'una dictadura pura i dura a una democràcia avalada per les grans potències però amb greus descosits que lluny d'haver estat reparats han anat eixamplant-se gràcies al relleu en el govern espanyol dels dos grans partits del règim, deixà inqüestionat i blanquejat per la nova legalitat el genocidi franquista. 43 anys després de la mort de Franco es parla ara de traslladar les seues despulles a un lloc més discret (però sense qüestionar el destí d'eixa ignomínia del Valle de los Caídos), 43 anys després les fosses de morts anònims i les cunetes de les carreteres encara són plenes, sense reparacions ni condemnes (ni que només fossen simbòliques) per tantes injustícies.
Un pressupost sobirà per a construir el País Valencià social que volem
Un any més tornem a conèixer els Pressupostos de la Generalitat. Un any més ens els tornen a vendre, o intentar vendre, com els pressupostos més socials de la història. Un any més ens volen donar a entendre que amb uns pressupostos autonòmics, sotmesos al centralisme de l'Estat espanyol, es poden solventar les necessitats del poble valencià.
AMB TOT EL DRET EL VALENCIÀ TAMBÉ A L'ÀMBIT SANITARI
La setmana passada vam tenir coneixement d'un nou cas de flagrant discriminació lingüística, aquesta vegada en una consulta mèdica del SVS, gràcies a la denúncia a través d'un article publicat per l'escriptora i periodista Núria Cadenes, que la va patir en primera persona. La metgessa que l'havia d'atendre es va negar a fer-ho perquè la pacient s'expressava en valencià, com així consta en el part oficial: «Anamnesis: La paciente habla en valenciano» [sic] Tal com denuncia Núria Cadenes, ens trobem davant un nou cas, l'enèsim, en què se sumen la incompetència i el supremacisme lingüístic, agreujats pel fet de tractar-se d'una professional que exerceix en la sanitat pública. Per desgràcia casos com el descrit per la periodista es donen cada dia al País Valencià, però de la majoria d'ells no en queda constància. Callar, abaixar el cap i parlar en castellà és l'actitud tristament majoritària d'una ciutadania que ha interioritzat, després de segles de polítiques discriminatòries envers el valencià, la seua condició d'inferioritat nacional i cultural.
9 d’Octubre: Construïm Sobirania, fem País Valencià
El País Valencià commemora la data del seu naixement com a poble amb la seua Diada Nacional del 9 d’Octubre, val a dir que serà el quart des que en 2015 el PSPV-PSOE i Compromís ocuparen el Consell, després de vint anys on el Partit Popular semblava que mai no perdria el poder sobre les institucions valencianes. Enguany també commemorem el centenari de la Declaració Valencianista de 1918, una fita important del nostre passat, que cal reivindicar actualitzant el seu legat.
Contra els iDentals, per l'equitat en l'atenció de la salut dental
iDental, una empresa sanitària d'atenció als problemes de salut bucodental, de la nit al dia, ha deixat sense atenció, segons sembla a quasi 500 ciutadanes del País Valencià, i sobre 350000 al conjunt de l'estat espanyol. Totes persones amb baixos recursos. Sense atenció pública, moltes persones es veuen obligades a recòrrer a aquestes empreses dentals que es publiciten per a persones "sense recursos". I l'atenció privada té això, que es basa en el benefici i no en les necessitats de les persones.
PEL REQUISIT LINGÜÍSTIC EN TOTS ELS ÀMBITS DE L'ADMINISTRACIÓ
Aquest dilluns 10 de juliol s'ha plantejat a les Corts Valencianes el tema del requisit lingüístic, és a dir, la necessitat del ple coneixement del valencià per accedir a qualsevol lloc de treball de l'administració pública al País Valencià. Malgrat que la informació que n'ha donat la premsa en la majoria dels casos ha estat com a mínim confusa, l'exigència del requisit lingüístic per accedir a la funció pública és una reivindicació del nostre poble carregada de sentit i raó, reivindicació de la qual Escola Valenciana ha estat punta de llança i que va propiciar l'acord històric subscrit per un gran nombre d'entitats, inclosa la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, i pels sindicats valencians majoritaris Intersindical Valenciana, CCOO i UGT.
MISSATGE DE SANT JOAN 2018 - FLAMA DEL CANIGÓ
Estimats connacionals,
Enguany és amb més emoció encara que encendrem els Focs de Sant Joan amb la Flama del Canigó. Sentirem el manifest que ens envia en Jordi Cuixart, suara reelegit president d’Òmnium Cultural, empresonat des de fa vuit mesos per un govern espanyol de dreta i mantingut a la presó per un govern d’esquerra. Amb la Flama aquesta nit sostenim els ostages, presos i exiliats, amb la Flama diem no a la repressió!
Mobilitzem-nos el 22 de maig
Els Pressupostos Generals de l'Estat continuen discriminant, humiliant i espoliant el poble valencià. Són uns pressupostos continuistes que consoliden la misèria i la desigualtat al País Valencià i que ens tornen a sotmetre mitjançant l'increment del deute per poder oferir un serveis a la població amb un mínim de dignitat. Pressupost i deute és relacionen directament: a menys pressupost, més deute; funcionant com un mecanisme econòmic de submissió política als mandats dictats des de Madrid.
Decidim unes pensions dignes
El dissabte 5 de maig la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià ens sumem a les mobilitzacions convocades per la Coordinadora Valenciana en defensa del sistema públic de pensions per exigir el nostre dret a envellir amb plenitud i benestar.
L'espoli del País Valencià ens afecta al poble treballador
Una altra vegada els Pressupostos Generals de l'Estat evidencien la situació de vassallatge que patim els valencians i valencianes, més adient a un sistema feudal i retrògrad de l'edat mitjana que a un Estat democràtic i modern, en ser considerats súbdits de la corona i no ciutadania de ple dret. Una nova humiliació al nostre poble que ja és ben coneguda; són molts anys de greuge, que seguim patint i repercuteix en les necessitats bàsiques d'una part molt important de la població.
