El passat 15 d’abril començà una vaga de fam al CIE de Sapadors, a València.  Eixe dia, intentaren expulsar 11 persones de Mali, que mai havien rebut informació sobre el seus drets.  Foren traslladades cap a Madrid per a ser retornades en un vol exprés a una terra de la que fugiren, sense res i sense haver pogut parlar amb la seua gent.  La ràpida intervenció de les ONG permeté salvar 9 d’aquestes persones.  Per a dos de elles, no pogué ser.

Moltes de les nostres veïnes i veïns són com són totes les persones migrants, que cerquen  estabilitat i seguretat lluny de la falta de perspectives, la misèria, la por i els conflictes.  Volen un futur amb treball, menjar i sostre, amb salut i educació, en llibertat.  La seua única “seguretat jurídica”, però, és la total indefensió per no tindre papers.

Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià felicitem a Escola Valenciana i a totes les persones que en aquests 29 anys han participat en les Trobades d'Escoles en Valencià. Una manifestació de civisme reivindicatiu en defensa de l'educació pública de qualitat i en valencià. Ara més que mai, davant els atacs del PP al valencià per portar la nostra llengua a una situació d'ofec i d'asfixia lingüística, cultural i mediàtica que fa el Govern del Partit Popular espanyol contra el valencià. En els darrers anys, el valencià està patint una brutal ofensiva per part del PP arreu de tot el domini lingüístic dels països de parla catalana, tirant arrere les polítiques de normalització lingüística que hi havia fins ara, tot i que encara foren deficients. L'estratègia del PP sobretot a les Illes Balears i  al País Valencià busca disminuir la presència del valencià-català a tot arreu: foragitant-lo dels mitjans de comunicació, de l'escola i fins i tot de l'Administració Pública. Són atacs fets amb una gran virulència en un context de recentralització i espanyolització creixent i asfixiant per banda dels poders de l'Estat i autonòmics sucursals com si fóren autèntics corregidors del Compte- Duc Olivares.Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià felicitem a Escola Valenciana i a totes les persones que en aquests 29 anys han participat en les Trobades d'Escoles en Valencià. Una manifestació de civisme reivindicatiu en defensa de l'educació pública de qualitat i en valencià. Ara més que mai, davant els atacs del PP al valencià per portar la nostra llengua a una situació d'ofec i d'asfixia lingüística, cultural i mediàtica que fa el Govern del Partit Popular espanyol contra el valencià. En els darrers anys, el valencià està patint una brutal ofensiva per part del PP arreu de tot el domini lingüístic dels països de parla catalana, tirant arrere les polítiques de normalització lingüística que hi havia fins ara, tot i que encara foren deficients. L'estratègia del PP sobretot a les Illes Balears i  al País Valencià busca disminuir la presència del valencià-català a tot arreu: foragitant-lo dels mitjans de comunicació, de l'escola i fins i tot de l'Administració Pública. Són atacs fets amb una gran virulència en un context de recentralització i espanyolització creixent i asfixiant per banda dels poders de l'Estat i autonòmics sucursals com si fóren autèntics corregidors del Compte- Duc Olivares.

El proper dissabte, 29 de març, membres de l’organització feixista Espanya 2000 irrompran al barri d’Orriols, barri de la part nord de València, amb un dels seus actes xenòfobs i de foment de l’odi.  Repartiran 100 lots d’aliments que, com que ja no el poden aconseguir del Banc d’Aliments, han recollit de diversos supermercats de la ciutat.  Amb aquestes engrunes, s’arrogaran l’autoritat i la pretensió de “privilegiar” persones autòctones, marcant diferencies i excloent gent que comparteix les mateixes necessitats, els mateixos abusos, les mateixes injustícies. Aquesta formula xenòfoba i excloent va encaminada a incrementar l odi cap el i la diferent.

Des de la PDaD del País Valencià, en defensa d’un model d’escola integrador, obert, de qualitat i en valencià, ens afegim a la lluita dels col·legis Ciutat de Cremona d’Alaquàs i Pare Català de Benimaclet. 

L’alumnat, pares i mares i comunitat educativa han sostingut un projecte de qualitat i amb futur als barracons del Cremona.  Acumulen 7 anys d’espera per a la construcció del centre definitiu, plagats de promeses constantment incomplertes.  Han passat dels grans events a la misèria sense poder eixir d’aquesta situació, mentre s’acumulaven anys de despesa ineficient en el lloguer i manteniment dels equipaments provisionals.