Aquest dilluns a Londres s'ha fet un dels actes que ha congregat més líders mundials per la seua importància a escala històrica, el soterrament d'Elisabet II, reina d'Anglaterra. Però no sols d'Anglaterra, també dels països que conformen el Regne Unit (Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord) i d'antigues excolònies britàniques que varen deixar la corona amb la prefectura de l'estat, com ara el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Jamaica, Bahames, Grenada, Papua Nova Guinea, les Illes Salomó, Tuvalu, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Belize, Antigua i Barbuda, i Saint Christopher i Nevis.

Des del País Valencià donem tot el nostre suport al poble català en la seua lluita per l'alliberament nacional i social, dos lluites indestriables que sentim com a pròpies.

Els Països Catalans són el nostre marc de referència en la lluita de classes, determinat en gran part per l'antagonisme entre l'oligarquia espanyola i les classes treballadores dels diferents territoris de parla catalana, de la contradicció fonamental entre opressió i alliberament nacional.

La commemoració de cadascuna de les diades nacional, ens aporta regularment tota una sèrie de discursos que una vegada escoltats o llegits, ens poden ajudar a tindre una millor “radiografia” d’on som políticament i cap on volem/podem anar. Com també les radiografies sanitàries requereixen la deguda interpretació pel personal mèdic format, la correcta interpretació d’aquesta mena de “radiografies” polítiques requereixen almenys un cert domini de les categories polítiques. De tots els discursos que he pogut llegir en destacaré dos. El primer el de Carles Castellanos pronunciat el dia 10 al Fossar de les Moreres, el títol del qual ja és tota una declaració d’intencions: En ordre de batalla. Castellanos ens recorda que per a superar el pessimisme i el derrotisme que darrerament s’havia instal·lat en certs sectors, “ens hem de disposar en ordre de batalla. Els principis del nostre ordre de batalla són ben elementals: disciplina, compromís, constància, intel·ligència, moral de victòria i acció permanent”. En llegir-lo m’ha recordat el clàssic de Sunzi, L’art de la guerra, universalment considerat com el primer tractat d’estratègia militar, i que en el seu primer capítol diu: “Per a esbrinar la situació vertadera (de la guerra) cal avaluar les forces respectives d’acord amb cinc factors i contrastar els resultats. Aquests cinc factors són: la força moral, el cel, la terra, el comandament i l’ordre”.

Tavernes de la Valldigna s'ha convertit en el primer municipi valencià que prohibeix els bous al carrer. Tot i que segons sembla aquesta tradició ja era poc arrelada al poble, la decisió del govern, encapçalat per l'alcalde de Compromís Sergi González, no deixa de ser valenta i arriscada. I oportuna.