Celebrem la Diada del 9 d'Octubre d'enguany enmig de la pandèmia de la Covid-19, convertida ja en una crisi social d'extrema gravetat. Aquesta crisi castiga la vida i la salut de totes les persones però s'acarnissa especialment amb les més desfavorides i agreuja la precarietat (laboral, cultural, educativa, sanitària…) en què viu la majoria del poble treballador, els migrants, les dones i el jovent. La pandèmia, a més, se suma a la greu crisi política i institucional que arrossega l'Estat espanyol i el règim nascut el 78. El difícil equilibri d'aquells pactes constitucionals ha saltat pels aires amb l'emergència reaccionària d'un franquisme profundament arrelat i encara molt poderós que contamina des de la Monarquia les més altes institucions de l'estat, en especial la judicatura i les forces armades. La utilització barroera d'un aparell judicial que marca l'agenda política reprimint durament l'independentisme català, qualsevol mostra de solidaritat arreu de l'Estat (cas de Dani Gallardo) o qualsevol mostra de dissidència amb el Règim del 78, amb unes 2.850 persones represaliades, és la cara més aspra d'aquesta crisi. La fugida, organitzada pel Govern i pagada amb diners públics, del rei emèrit a una dictadura àrab per eludir responsabilitats penals o la deriva autoritària de Felip VI alineant-se amb la dreta més reaccionària, són espectacles que han d'indignar a tota la gent que creu en la democràcia. La injustícia i el greuge comparatiu ja s'apliquen amb total desvergonyiment: inhabiliten el president Torra per una pancarta alhora que declaren innocents els màxims responsables de Bankia per una operació que va estafar milers de petits inversors i que forçà el rescat públic multimilionari de l'entitat.

Vos deixem el vídeo amb motiu de la Diada del País Valencià, el 9 d'Octubre, per part d'Intersindical Valenciana i Decidim!, Plataforma pel Dret a Decidir.

Davant l’absolució de la cúpula de Bankia per l’eixida a borsa del banc no podem més que deslegitimar una sentència a favor de la direcció del banc que actuà plenament sabedora de la falsedat de les dades presentades i amb clara intenció de estafar a les persones inversores. L’estafa perpetrada ha costat a l’Estat més de 23.000 milions d’euros que mai retornaran, a banda dels diners estafats a clients, reforçant la política extractiva neoliberal  emprada a favor dels els grans conglomerats financers i empresarials com és la socialització de pèrdues i la privatització de beneficis.

Que l'economia és política concentrada és una afirmació que ha trobat la seua confirmació aquests dies amb la denominada fusió de Caixabank i Bankia. Aquesta operació aparentment econòmica ha provocat tot d'una diverses decisions de fort calat polític. La primera ha estat comunicar l'absorció de Bankia per banda de Caixabanc com si es tractés d'una fusió entre iguals. Res més lluny de la veritat. Només cal repassar com queda el repartiment de les quotes de poder de l'entitat resultant per a comprovar que ha estat efectivament una pura absorció. I la confirmació que mai es recuperaran els fons públics del rescat de Bankia.