Divendres, 26 abril 2019 21:09

En defensa de la immersió lingüística

Escrit per Joaquim Meneu

“La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protecció (Constitució Espanyola. Art 3,3).

Hem sentit en les campanyes electorals declaracions de polítics que, invocant el dret dels pares dels escolars, volen una regressió del valencià com a llengua vehicular del sistema educatiu.

No seré jo el qui negue als pares el dret a opinar sobre la qüestió, però al meu entendre també s ́han de posar damunt la taula els drets dels mateixos escolars com també de tota la societat, que podem fer representada per les autoritats educatives i els docents. Algú pot pretendre fer-nos creure que la immersió lingüística, entesa per l ́escolarització en una llengua que no és la de l ́alumne, és pròpia només de comunitats peninsulars només, com és el cas de l ́arc mediterrani i Euskalherria. No obstant podem trovar exemples de la seua aplicació en el món i en el temps, amb objectius diversos. Vegem-ho:

– un primer tipus d ́immersió (no desitjable) és el que s ́ha aplicat des de mitjans del segle XIX en estats com França, Itàlia i Espanya en territoris de llengua materna distinta del francès, italià o espanyol. La seua finalitat, la destrucció de les cultures autòctones en benefici de la construcció dels respectius estats nacionals. No cal insistir en què estem davant d ́una metodologia que està sent qüestionada, sinó condemnada, per organismes supranacionals i pels experts en matèria educativa. Menystenir la llengua materna dels escolars, com s ́ha fet tantes voltes en tants estats, no és l ́objectiu en els grups d ́aplicació que vorem seguidament.

– un segon motiu per aplicar la immersió és facilitar la promoció socio-laboral dels escolars. És el que fan els pares d ́ací que porten els fills a escoles on l ́anglès o l ́alemany són les llengües vehiculars. Així els asseguren un bon domini d ́eixos idiomes. Confien en què la llengua o llengües autòctones seran de tota manera dominades de manera suficient.

Si ens fixem en un país com Finlàndia, on hi ha moltes mirades posades en temes escolars, podem comprovar com abunden els xiquets finesos escolaritzats en suec. Això els facilitarà la relació amb la resta d ́Escandinàvia, no oblidem que es tracta de països poc poblats. A més com que hi ha una minoria sueca important al país, no poden faltar els docents. El finés no està en perill perquè és la llengua majoritària i principal a tots els nivells, després del seu reviscolament al llarg del segle XIX.

– entrem en el tercer grup, que és el que més ens interessa i és el motiu de la controvèrsia. La finalitat ací és que una part de la població, que no té la llengua nacional per materna, n ́adquirisca el domini oral i escrit. És el que es fa a Àlaba, part de Biscaia i ciutats grans de Guipúscoa. També a la zona sobretot central de Navarra, en les comarques catalanes al voltant de Barcelona i en part del País Valencià i Illes Balears. La llengua materna dels escolars, en el nostre cas el castellà, no corre perill perquè, igual que el finés, s ́ensenya i està ben servida.

És també el sistema que s ́aplica a l ́estat jueu des de la seua fundació, per a fer de l ́hebreu la llengua pròpia a tots els nivells, ensenyant-la als nous arribats, que normalment no la dominen prou. La mateixa universitat des del primer dia només va tindre l ́hebreu per llengua vehicular. Fixem-nos que és un element associat molt important perquè també a Flandes des de 1930 la Universitat de Gant va fer el mateix amb el flamenc. Ací no hem arribat tan lluny, però haguera sigut el més desitjable en les facultats de nova creació.

Podem dir que a través d ́este sistema es guanya un idioma sense perdre l ́inicial de l ́alumne. També s ́aconsegueix contribuir a que la llengua pròpia o tradicional del territori siga un instrument comunicatiu i de cohesió de tota la societat. Renunciar als avantatges del vigent sistema educatiu pot a més tancar portes de cara al futur de l ́alumne que segueix el programa. La llengua que s ́adquireix és la que necessita protecció i açò és el que marca la Constitució.

El castellà ja ocupa un lloc destacat en l ́administració, els mitjans de comunicación i en l ́ús social. És també la llengua de comunicació dels quatre estats peninsulars: Portugal, Espanya, Andorra i Gibraltar. Un paper semblant al del suec a Escandinàvia. No es pot atribuir a cap grup un interés per menystenir la llengua de Cervantes. No som curts. Els detractors del sistema actual farien bé de llegir l ́article 3.3 de la Constitució que diuen que defenen tant i deixar de tirar puntadetes perquè tant ací com en altres parts del món, ha reportant beneficis a les persones i al conjunt de la societat. La resta és simplement supremacisme del qui creuen que, fora de les llars, tot ha de funcionar en una llengua imperial.

Publicat en Passos País Valencià

Joomla templates by a4joomla