Dilluns, 06 Mai 2019 11:58

Intervenció de Consol Barberà, en representació de Decidim, en l'acte de solidaritat amb Catalunya

Escrit per Consol Barberà
Intervenció de Consol Barberà, en representació de Decidim, en l'acte de solidaritat amb Catalunya Fotografia: Jesús Prats

Bona dia a tota la gent de la taula i especialment a les persones que heu vingut de més lluny. Bon dia a la gent demòcrata, pacífica, amant de la llibertat que hui ompliu aquest espai tan nostre d'El Micalet.

Per què d'això és del que es tracta.

Es tracta de democràcia i de llibertat, de les llibertats socials, civils i polítiques, d'expressió pacífica d'idees i desitjos tant individuals com col·lectius, i de solidaritat amb les persones que per exercir eixos drets estan patint la repressió de l'estat i no solament això sinó també la incomprensió i el rebuig i l'insult dels mitjans de comunicació i de les persones que en llegir les inexactituds o mentides intencionades dels mitjans, se'n fan ressò.


L'estat espanyol per una part es nega a admetre qualsevol intent de Catalunya d'actuar com a subjecte polític, com també fa respecte del País Valencià, i utilitza el TC  I el conjunt del sistema judicial com un mitjà de censura de qualsevol intent de regular la vida social i política, amb la qual cosa ataca no solament l'estatut de 2006, sinó també de les lleis de pobresa energètica, la de comunicació audiovisual, la llei de referèndum català, amb xicotetes escletxes com la recent aprovació de la llei catalana d'educació.

Per una altra part entrebanca les actuacions amb infrafinançament i la manca d'inversions destinades i executades. Una veritable espoliació fiscal i social.

L'abús de poder i la manca de separació de poders s'ha manifestat en detencions i empresonaments arbitraris, suspensió d'actes, escorcoll d'empreses, substracció de paperetes, negació de testimonis, aplicació de normativa electoral de forma restrictiva o esbiaixada.

06

L'acció de l'estat espanyol, anul·lant i prohibint drets fonamentals de les persones i dels pobles: com el de reunió, el de llibertat d'expressió... I el dret a la lliure autodeterminació implica deteriorament i involució de la democràcia de l'estat espanyol, ja de per sí de molt baixa qualitat.

Vàrem sentir "No tenim por".

I la gent eixí al carrer, i reivindicà i votà en l'acte més gran de desobediència civil de tota la història d'Europa. 

Mentrestant, l'estat espanyol, amerat de por a que aquesta decisió de canvi poguera generalitzar-se a unes altres zones del "seu" estat i que aquesta llibertat de criteri i d'acció s’escampara a unes altres qüestions (com la monarquia, el model econòmic o el dret a decidir de la resta de nacions) va actual demofòbicament, judicialitzant, castigant, mentint, ocultant…

A la resta de nacions i territoris de l'estat la por provocada per l'abús de poder de l'estat espanyol davant la reacció del poble català a la negació contínua de l'estat al seu desig d'opinar i de ser escoltats, la negació al seu desig de ser, generà actes de solidaritat. 

Varen ser accions de pressa de partit.

04

Al País Valencià hem participat en tots els actes de solidaritat amb les preses I els presos polítics, i amb les persones exiliades i encausades, hem fet dejuns i tancaments, sopars grocs, hem rebut els qui recorrien amb cadira de rodes tot el territori catalanoparlant, hem anat a la porta de les presons, escrit cartes, col·laborat amb caixes de resistència, pujat a algun que altre cim i participat en concentracions i manifestacions.

Sovint han estat actes minoritaris, però alhora han estat actes valents i honests: actes democràtics.

La situació que es viu a Catalunya ens ha d'encoratjar, ha de fer-nos prendre partit per la llibertat i per la democràcia

I sobretot la solidaritat amb el poble català ens ha de fer reflexionar sobre la nostra situació, sobre la nostra realitat valenciana.

La realitat d'un poble després de més de 300 anys d'haver perdut les institucions pròpies, després d'una guerra i d'una dictadura de 40 anys, i després de 40 anys del règim del 78, nascut sota la por i el xantatge d’una nova guerra civil, i sota la preeminència a l'estat d'unes empreses i d'unes famílies centrades en els seus interessos i no en les necessitat del poble. Una realitat valenciana amb més de 20 anys d'uns governs corruptes i desafectes de tot allò que no foren els seus propis interessos.

Però també un País Valencià que es troba en una de les millors conjuntures polítiques de les darreres dècades.

En primer lloc perquè després de fer fora un partit corrupte de les principals institucions i després de 4 anys de polítiques diferents tenim l'oportunitat de consolidar el canvi produït i avançar en canvis trascendentals i estratègics.

Tenim la possibilitat real d’avançar cap a la nostra confirmació com a subjecte polític de dret. Un subjecte polític que es manifesta com a societat madura i participativa, culta, solidària i igualitària. Un poble que no ha de demanar permís ni ha de ser tutelat.

Tenim dret a organitzar-nos i a decidir. No necessitem ningú que ens tutele, ni el volem. Es tracta d'un exercici d'apoderament individual i col·lectiu. Tenim dret a decidir i a decidir tot, i això és el que reclamem.

Decidir sobre què i quines passes cal fer? Sobre tot. Sobre els més diversos aspectes de la realitat social i posar les institucions al serveis dels interessos populars. Sobre en quines carreteres o trens invertim; quina política portem a terme d'acolliment de persones refugiades; la custòdia de fills i filles després d'una separació; el règim de matrimoni o les lleis d'unions de fet; els drets LGTBI; la sobirania energètica, hídrica o alimentària; el model lingüístic de l'escola, el sistema comunicatiu o l'administració o sobre el model econòmic o  territorial que volem.

Per a poder donar eixes passes calen dues coses. Per una part que les forces del canvi, totes, compartisquen una comprensió comuna d’ampli abast del nostre país, més enllà de les lògiques diferencies, per avançar en la desacomplexació del poble valencià i treballar per una major cohesió.

Per una altra part la societat civil hem d'adquirir la força necessària per espentar els nostres partits polítics, hem de trencar l'estanqueïtat de les institucions, prendre consciència que els nostres interessos són menyspreats tant a nivell polític com cultural com econòmic.

Un subjecte polític valencià que se centra en les qüestions compartides, en canalitzar les expectatives de la gent, les expectatives de viure millor dia a dia, de tindre bons serveis de salut i de benestar social, bons serveis educatius i també la possibilitat de prosperar personalment.

Tot això té molt a vore amb superar la situació d'infrafinançament i d’endeutament il·legítim i amb comprendre que hem patit i seguim patint un fort espoli fiscal.

Hem d'establir un full de ruta en clau de País. Un objectiu suficientment ambiciós per a generar un imaginari col·lectiu capaç de moure les forces populars que encara miren amb escepticisme les opcions de canvis amb profunditat.

05

Els partits polítics han fet la primera part del seu treball i ara estan abocats a millorar la gestió. Ara és l’hora que les bases dels partits del canvi i sobretot els moviments socials en conjunt, esperonen els partits per anar més enllà i poder entrar en una nova etapa política molt més transcendent. És també l'hora de desemmascarar aquelles persones o forces que no es plantegen traure el nostre país de l'actual situació de regió alienada i espoliada.

Als moviments socials, al conjunt de la societat civil, ara ens toca d’enfortir-nos en dos aspectes. El primer lloc superar la relativa feblesa organitzativa de les diferents entitats de la societat civil i els moviments populars. Dotar-nos d’una elemental estratègia des del País valencià i per al País Valencià; situar les convocatòries en funció del nostre propi calendari i saber dir no a aquelles altres que no responguen mínimament a criteris compartits per molt justificades que puguen semblar.

En segon lloc la societat civil ens hem d’enfortir en autonomia respecte als partits que ocupen temporalment determinades institucions així com davant les pròpies institucions. Una autonomia no contra ningú, sinó a favor de la pròpia societat civil i de la llibertat crítica.

Per tant, hem de concloure que: 1. Relacionalment no tenim perquè ser un territori submís indefinidament. 2. Competencialment: tenim un marc clarament insuficient. 3. Econòmicament: ens mantenen amb un finançament discriminatori i molt per sota de les necessitats reals del nostre país i continuem patint un espoli equivalent a més del 6% del nostre PIB (aproximadament con una tercera part dels pressupostos de la Generalitat). 4 Culturalment: la nostra cultura és una i una altra vegada menystinguda i sotmesa a unes dinàmiques substitutòries i 5. Laboralment: continuem sense un marc propi de relacions laborals amb uns salaris, pensions i prestacions molt per sota de la mitjana estatal i de les nostres pròpies possibilitats.

A més, l’actual estructura jurídica de l'estat no ens deixa espai per a anar més enllà. Si les nostres institucions hagueren tingut una continuïtat en el temps, no s'haurien mantingut estàtiques i invariables, per tant, ens cal recuperar el que ens van llevar al començament del segle XVIII i pensar en l'actualització o complementarietat amb altres nous espais de participació i representació que podrien ajudar-nos a superar els actuals límits autonòmics.

"Ja no parlem de referèndum sí o no, d'independència, sí o no, sinó de democràcia sí o no"

Exactament d'això és del que és tracta: de democràcia, de dret d'expressió, de drets civils i polítics de la ciutadania i dels pobles.

La democràcia ha de ser la pedra angular de la nostra societat i el treball de la xarxa pel dret a decidir ha de dirigir-se a aconseguir que el País Valencià acabe sent un subjecte polític a partir de la ciutadania.

Davant de la injustícia, no més silencis, no més equidistàncies còmplices.

Com vàrem dir fa mesos: Gent de Catalunya, va per vosaltres. Gent de València, va per vosaltres.

Va... de democràcia !!

Mitjà

Joomla templates by a4joomla