Les entitats socials denuncien que aquestes sentències continuen obviant la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries. Tanmateix, ignoren la jurisprudència fixada per moltes sentències del TS i del Tribunal Constitucional que validen l’equivalència legal de la doble denominació de “valencià” i “català”. També menystenen la pràctica normalitzada de relacions entre els governs que tenen llengua compartida i que compta amb la cobertura legal de la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, alhora que crea un problema on no existia.
Les quatre sentències del TS suposen un greu atac contra l’autogovern del poble valencià i són també un menyspreu a les autoritats acadèmiques que reconeixen la unitat de la llengua, així com un intent d’impedir que el valencià supere la seua condició de llengua minoritzada i discriminada.
Aquestes entitats també demanen que la Generalitat Valenciana treballe en positiu per a la millora social del valencià. Insisteixen que cal avançar cap a la igualtat amb una Llei d’Igualtat Lingüística i la cooperació amb els governs de Catalunya i les Illes Balears, per a continuar sumant majories socials i polítiques.
També han demanat que la Generalitat entre a formar part de l’Institut Ramon Llull i que s’execute l’acord de les Corts Valencianes per a la reciprocitat de les ràdios i televisions públiques dels territoris amb llengua compartida.
Article publicat en Nosaltres la Veu