Per a la Crida pel Finançament, aquests fons han d'estar al servei de la majoria, del teixit econòmic, dels processos de canvi de l'economia cap a un nou model econòmic més igualitari, laboralment més juts, socialment més inclusiu i mediambiental menys contaminant. A més, han de servir per combatre les desigualtats socials, la pobresa i l’exclusió social que han augmentat pels efectes de la pandèmia sanitària i neoliberal, així com els que encara perduren de la crisi de 2008. Uns efectes que afecten, especialment, al País Valencià tant per la pròpia crisi com per l’espoli fiscal i per la maca d’inversions.

Per altra part, des de la Crida pel Finançament es critica que dels 140.000 M€ (14.882 M€ al País Valencià) del Fons de Recuperació de la Unió Europea (només 77.324.000 d’euros seran ajudes directes, mentre que 63.122.000 seran préstecs) i estan condicionats a tot un seguit de «reformes» molt lesives per als treballadores i treballadors. Els governs han de presentar uns «Plans de Recuperació» abans de finals de març i només després, l'Estat podria rebre la primera bestreta, uns 9.000 M€. Entre les exigències de la UE n’hi ha dues molt perilloses: les reformes laborals i les pensions. Uns condicionants inacceptables que van en contra de l’opinió majoritària de la classe treballadora i de la societat valenciana i que els governs espanyol i valencià haurien de rebutjar totalment. Des de la Crida pel Finançament s’alerta que les contrapartides augmentaran les desigualtats i la despossessió de drets laborals, socials i econòmics i atemptaran contra la sobirania dels pobles de la Unió Europea.

Finalment, es recorda que el País Valencià continua infrafinançat, endeutat i espoliat per les polítiques fiscals i per la manca d’inversions i de sobirania fiscal. Només tenim la promesa d'una inversió via Pressupostos Generals de l’Estat, que s'acosta al que ens pertoca per població, però que no resol l’espoli secular que patim.

València, 3 de febrer de 2021