Repartint els 6.151 milions del dèficit fiscal a parts iguals entre els 5 milions de persones habitants del País Valencià, suposa que cadascuna ha perdut l’any passat uns 1.230 € per l’actual relació autonòmica del País Valencià amb l’estat espanyol. Però sobretot suposa un empobriment del conjunt de la ciutadania, que cada any que passa és més pobra que la mitjana espanyola, amb un PIB per càpita inferior al de comunitats autònomes històricament molt més pobres, com Galícia o Castella i Lleó.

Segons l’ONU, un dèficit fiscal superior al 4%, com el del País Valencià, és propi de colònies, com fan les potencies ocupadores amb el tercer món. Els economistes qualifiquen com a espoliació un dèficit fiscal sistemàtic i continuat en el temps. Per això, la Plataforma pel Dret a Decidir parla d’espoliació fiscal. D’aquesta manera, l’estat espanyol dibuixa un mapa dels Països Catalans amb les comunitats autònomes que tenen un dèficit fiscal superior al 6%. Entre les Illes, Catalunya i el País Valencià sumen 26.603 milions d’euros, sent el de les Illes un cas extrem d’espoliació fiscal.

Plataforma pel Dret a Decidir