En l’anterior col·laboració ja vam apuntar que la problemàtica agrícola no es pot deslligar d’altres sectors. I hauríem de dir més: qualsevol sector forma un tot amb la resta i conjuntament s’haurien d’abordar. Anem a seguir donant les nostres raons en favor d’un camp valencià fort.

Escric aquestes ratlles quan encara s'estan negociant els serrells de l’acord del nou govern progressista al País Valencià, integrat per PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem. Pel que n'ha transcendit fins ara, sembla que les negociacions han tingut certes dificultats per trobar l'acord a l'hora de dissenyar l'arquitectura del nou govern, atenint-se a l'experiència de l'anterior Botànic (PSPV-Compromís), i a la incorporació dels nou socis, que tot i haver-se presentat amb una sola llista, són dos partits amb necessitats particulars de visualització (Podem i EUPV).

Una vegada més, ens trobem a les portes d’una contesa electoral que definirà tant el govern del País Valencià com l’espanyol. En els darrers quaranta anys, cap dels parlaments -valencià i espanyol- que han eixit de les diferents eleccions ha situat la reivindicació clara -sense embuts, més enllà de declaracions institucionals- d’una reforma del sistema de finançament autonòmic per al País Valencià que es traduïra en un control total de la fiscalitat i dels ingressos/despeses per part del govern de la Generalitat. Com a màxim, cal reconèixer-ho, s’ha posat damunt la taula la crítica al sistema actual; un sistema que empobreix els valencians i valencianes i que està basat en un espoli fiscal per part de l’estat espanyol al País Valencià.

El Delegat del Govern Juan Carlos Fulgencio, s'ha compromés a una nova reunió de treball en els pròxims dies. Hui, JC Fulgencio ha rebut una delegació de la Crida pel Finançament, que li ha lliurat un manifest on entre altres qüestions es reivindica un finançament valencià just, es denuncia l'infrafinançament endèmic que patim i s'exigeix la fi de l'espoli estructural al qual està sotmesa l'economia del País Valencià i que afecta directament les condicions de vida i treballa del conjunt de la ciutadania i molt especialment als sectors socials més desfavorits i empobrits.

Les dues vessants del problema econòmic estructural que pateix el País Valencià són el deficient finançament públic i l´insostenible model econòmic actual. La vessant del problema més oblidada i amagada, de la qual poc es parla i menys es discuteix, és el canvi del model econòmic del País Valencià i sols depèn de la voluntat del Govern valencià. Tots els indicadors econòmics desprès de la crisi financera i econòmica indiquen la necessitat urgent d´aquest canvi. Amb dades de 2017, el PIB per càpita valencià té un índex 12 punts inferior a l´índex estatal. Les taxes d´activitat han caigut del 61,1 % al 59,5 % i les taxes d´ocupació ho han fet del 54,9 % al 42,9 %. Però l´empitjorament més gran s´ha produït en les taxes d´atur, que han pujat del 8,8 % al 28,1 %, 12 punts d´augment i sempre entre 2 i 3 dècimes per damunt de la mitjana de l´Estat. Les taxes d´atur juvenil varen arribar fins al 56,7 %. El percentatge de persones pobres al País Valencià s´ha incrementat en vora 10 punts fins a arribar prop del 30 % de la població. Les altes taxes de temporalitat i treball a temps parcial són altres indicadors de que el model econòmic no és l´adient ni és sostenible.

A continuació podeu descarregar el document 'Propostes per al País Valencià'. Aquest treball és fruit del debat a les II Jornades de l'Escola de Formació Toni Terrones, que van tindre lloc aquest estiu a Gandia, i al posterior debat i la reflexió entre totes les persones associades i simpatitzants de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.

En aquest article explique per què no és suficient que fem fora el PP de les institucions, que cal obrir un procés constituent al PV, que per això necessitem forcar una ruptura democràtica amb el règim del 78 i que una de les dificultats per a fer-ho és, al contrari que a Catalunya, que les mobilitzacions i la societat civil al PV van per darrere dels partits polítics que ho fien tot al joc institucional.

Els Pressupostos Generals de l'Estat continuen discriminant, humiliant i espoliant el poble valencià. Són uns pressupostos continuistes que consoliden la misèria i la desigualtat al País Valencià i que ens tornen a sotmetre mitjançant l'increment del deute per poder oferir un serveis a la població amb un mínim de dignitat. Pressupost i deute és relacionen directament: a menys pressupost, més deute; funcionant com un mecanisme econòmic de submissió política als mandats dictats des de Madrid.

Davant la possibilitat que algunes autonomies, entre elles el País Valencià, puguen acabar l'exercici econòmic del 2017 amb un dèficit per damunt del sostre establit pel Govern espanyol  (2,1%), el Ministeri d'Hisenda ha amenaçat amb aplicar mesures «preventives, correctives i coercitives» segons preveu la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera i, fins i tot, intervindre el Govern autonòmic.