Mostrant articles per etiqueta: Economia

La chispa saltaba esta semana en el Congreso de los Diputados. El País Valencià, a través de Joan Baldoví, diputado de Compromís, era ninguneado por la ministra de hacienda Maria J. Montero, que calificaba de enredo e invento la reivindicación del diputado valencianista. La explosión en las redes sociales y el respaldo unánime de su partido ponían en cuestión la continuidad del apoyo de Baldoví al gobierno de Sánchez e Iglesias y algo que puede ser más transcendente a medio plazo, la continuidad del segundo gobierno del Botànic en la Generalitat Valenciana que lideran Ximo Puig y Mónica Oltra.

Vos deixem el vídeo de la Plataforma pel Dret a Decidir sobre els problemes econòmics del País Valencià:

Diverses són les variables que han contribuït al llarg dels anys que portem d’autogovern a l’infrafinançament del País Valencià, segurament algunes de les variables no són mesurables, però, també entren en el pes, com la inexperiència i desconeixement a l’hora d’admetre les competències cedides i el seu cost, una història d’anys, o de segles, sent un territori d’extracció per a l’estat central, uns governs valencians febles i submisos front als governs centrals, quan no còmplices en les polítiques anti-valencianes. Tot açò sense comptar amb el robatori directe al qual ens sotmeteren els 20 anys de govern del PP calculats en 4.000 milions de robatori directe i 6.000 milions en malbaratament de recursos.

L'infrafinançament del País Valencià és el problema més greu que arrossega la Generalitat Valenciana i que ens ha impedit avançar per aconseguir un autèntic estat del benestar. 

La inversió pública es defineix per les despeses fetes per banda dels governs per a revertir-les en beneficis per a la població del seu àmbit d’atenció amb l’objectiu de millorar la vida de les persones. En el nostre sistema autonòmic les competències de revertir aquests diners a la població estan compartides amb l’estat. Estan transferides a la competència del País Valencià totes les àrees socials i administratives, quedant per a l’estat l’obra pública d’infraestructures, defensa, justícia, afers exteriors, hisenda -amb dues excepcions-, treball, seguretat social i policia. Per tant haurem d’analitzar la situació de les inversions públiques de les dues administracions en l’àmbit de País Valencià.

El producte interior brut (PIB) és la magnitud que mesura en unitats monetàries el valor dels béns i serveis finals que s’han produït en un país durant un període de temps, generalment un any. Un dels problemes pel qual ha estat criticat el PIB com a indicador de la riquesa és perquè no mesura la distribució de la riquesa dintre d’un país ni la diferència entre països i, a més, el seu creixement no garanteix el repartiment de la riquesa, ni tampoc mesura aspectes tan importants com el valor social i ambiental. Hi ha altres indicadors com l'índex de Desenvolupament Humà de Nacions Unides, més vàlids. Però, a hores d’ara, ací encara continuem mesurant per aquest índex. El PIB dividit pel nombre d’habitants del país és el PIB per capita, que és el que estem analitzant i comparant.

Crec que com tothom, segueix dia a dia  la CORONACRISI, i cada vegada sembla més clara l'estratègia que ha seguit el govern espanyol per afrontar aquesta. Segons els experts hi havien dues formes d’afrontar la crisi, una era temperar l’impacte inicial del contagi i prolongar en el tems l’aparició de casos, allò que ens han dit d’aplanar la corba, sembla que aquest afrontament dóna a una més llarga durada de la crisi, i per tant un ressentiment major de l'economia; altra forma és no evitar el contagi, deixar que hi haja un esclat i com a conseqüència un augment brutal dels casos, però també un important i ràpid descens, amb un acurtament de la crisi i un menor impacte econòmic.

Seguint amb les explicacions més exhaustives dels apartats del document presentat per Decidim Economia sobre L’empobriment del País Valencià, veurem les dades de la situació econòmica de la població valenciana en les condicions de vida, tant en l’àmbit individual com en les llars valencianes. No hem d’oblidar el que estem dient sempre per a centrar l’anàlisi d’aquesta situació del País Valencià, que està emmarcada dintre de l’àmbit econòmic mundial a través del model neoliberal, d’aplicació a quasi tots els estats, tant del nostre entorn econòmic com a la resta del món.

Des de Decidim Economia, sectorial de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, des de principis de 2018 demanem públicament una resposta a la recentralització i la intervenció financera i un canvi necessari del model econòmic valencià al govern valencià, les institucions valencianes i als diversos components de la societat civil valenciana, així com obrir un espai de debat per a aportar solucions als greus problemes econòmics que pateix el País Valencià. Mai hem rebut resposta de cap dels interpel·lats. I encara que, en les poques reunions que hem fet amb alguns components d’aquests subjectes econòmics valencians sols hem rebut bones paraules, mai hem vist cap intenció d’encetar el debat.

Cuando ya se ha superado la barreras de los 10 mil casos de personas infectadas por el Coronavirus, el Gobierno español ha aprobado un nuevo paquete de medidas económicas y sociales de emergencia dirigido a paliar el impacto económico que la pandemia está produciendo en España. La cantidad aprobada alcanza los 200 mil millones de euros, lo que equivale al 20% del PIB español. ¿Es esta cantidad suficiente?. Lógicamente, habrá que ver cuál es el alcance final de la crisis sanitaria y su duración, para poder responder a esta pregunta. Lo que sí que está claro, es que se trata de una cantidad económica significativa, que permite realizar acciones importantes. La clave estará en ver cuál es realmente su uso y si con ella se atienden las necesidades reales de las personas y de las pequeñas empresas.