Mostrant articles per etiqueta: Economia

L'objectiu és explicar el problema valencià a diputats i diputades de diverses formacions, per a generar sinergies a favor d'una reforma del finançament autonòmic.

Xarrada a càrrec del llibre "Economia per a un futur sostenible" de Vicent Cucarella. Amb introducció a càrrec de Xavier Tarazona, coordinador de Decidim Economia. Realitzada per videoconferència el 25/02/2021 i organitzada per Decidim l'Horta.

La pandèmia i els temporals han despullat i exposat a la llum del dia la feblesa del model econòmic neoliberal en el que respecta a la salut ecològica, econòmica i social per a la majoria de les persones i la fortalesa del sistema per a la minoria que posseeix el poder econòmic i el control del poder polític. Com ja hem comentat en un article anterior (‘Educació i economia’, Levante-EMV 2/12/2020) aquest model s’ha fet fort, entre altres coses, perquè ha aconseguit la passivitat de la població a través del foment conscient de l’analfabetisme social i la transmissió de valors únicament materials front a valors socials, amb la complicitat i la subordinació dels polítics governants. Ací aquesta falta d’una educació cívica també es reflexa en la mediocritat de gran part dels representants públics i dirigents dels partits polítics, són un espill de la societat, la majoria dels quals tenen poca formació, poca base ideològica i poca visió de futur, ja que quasi tots els actuals dirigents s’han criat al si dels partits des de joves i la seua formació ideològica sols ve de les consignes emeses pels aparells de propaganda dels partits, a més de fer del càrrec polític una professió; els pensadors ideòlegs dels partits, sobretot els d’esquerres, foren enviats a galeres durant els anys 70 i 80 del segle passat. La mediocritat i la falta d’una mínima educació cívica i política de la majoria dels càrrecs públics s’està veien, dia rere dia, en les baralles sense trellat, la banalització dels debats a nivells dels programes fem de la televisió i la manca de propostes serioses per a buscar una solució econòmica i social per al conjunt de les persones.

La plataforma unitària Crida pel Finançament està impulsant una campanya per exigir que els recursos que vindran de la Unió Europea siguen gestionats directament pels territoris i, en concret, en el cas valencià, per la Generalitat. Aquesta plataforma recorda que aquests fons són el resultat del treball i dels impostos generats pel conjunt de la ciutadania europea en cadascun dels territoris, també de les valencianes i valencians.

Davant l’absolució de la cúpula de Bankia per l’eixida a borsa del banc no podem més que deslegitimar una sentència a favor de la direcció del banc que actuà plenament sabedora de la falsedat de les dades presentades i amb clara intenció de estafar a les persones inversores. L’estafa perpetrada ha costat a l’Estat més de 23.000 milions d’euros que mai retornaran, a banda dels diners estafats a clients, reforçant la política extractiva neoliberal  emprada a favor dels els grans conglomerats financers i empresarials com és la socialització de pèrdues i la privatització de beneficis.

Des de Decidim hem continuat amb la ronda de contactes i reunions amb diferents responsables polítics, socials i sindicals del País Valencià per a poder avaluar conjuntament la situació després de la pandèmia de la COVID-19 i fer arribar les nostres propostes.

El 10 de juny de 2017 va tindre lloc la primera manifestació unitària per denunciar l'espoli fiscal que pateix el poble valencià. La manifestació, que va estar convocada per la Crida pel Finançament Valencià, va comptar amb el suport de centenars d'entitats i persones vinculades als diferents sectors de la societat valenciana.

Tant l’anàlisi de la situació com les conclusions del nostre treball L’empobriment del País Valencià, elaborat just abans de l’inici de la pandèmia, s’han vist referendades per altres estudis elaborats durant aquests mesos de confinament per diverses institucions i entitats. A grans trets, creguem que tots coincidim en la dèbil situació econòmica en què ens trobem i en què l’eixida ha de ser un canvi de model, o reformes estructurals, perquè el problema econòmic valencià és estructural. També coincidim en que per a fer un canvi en profunditat s’ha de comptar amb tots els actors i buscar el consens, tal i com dèiem en les nostres conclusions del treball esmentat, emplaçant a un debat públic entre les Institucions, els Agents Socials i la Societat Civil. En el marc d’aquest treball també incidírem en el deficient finançament que patim al País Valencià des de temps immemorial, però, mai resolt. Aquest infrafinaçament, i el deute acumulat per la seua causa, llastra les possibilitats de fer polítiques públiques actives des de l’administració pública valenciana, per tant serà un tema a resoldre també en el marc d’aquest consens entre les institucions, els agents socials i la societat civil.

Decidim considera que no podem tornar a la situació anterior a la corona-crisi, sinó que les mesures a prendre hauran d’anar en la línia d’iniciar un canvi de model econòmic què, potser obligatòriament, haurà de plantejar-se des d’una sèrie de premisses generals entre les quals:

La chispa saltaba esta semana en el Congreso de los Diputados. El País Valencià, a través de Joan Baldoví, diputado de Compromís, era ninguneado por la ministra de hacienda Maria J. Montero, que calificaba de enredo e invento la reivindicación del diputado valencianista. La explosión en las redes sociales y el respaldo unánime de su partido ponían en cuestión la continuidad del apoyo de Baldoví al gobierno de Sánchez e Iglesias y algo que puede ser más transcendente a medio plazo, la continuidad del segundo gobierno del Botànic en la Generalitat Valenciana que lideran Ximo Puig y Mónica Oltra.