Mostrant articles per etiqueta: Llengua

Decidim, entitat de la societat civil que treballa pel dret a decidir del País Valencià, i la Plataforma per la Llengua han signat un conveni marc de col·laboració. El document ha sigut presentat per Antoni Infante, coordinador de Decidim, i per Manuel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua. L'objectiu d'aquest conveni és promoure la realització conjunta d'activitats de divulgació, formació i investigació sobre drets lingüístics, com ara estudis, trobades i conferències.  

Vora un centenar de persones convocades per Intersindical s'ha concentrat a les 11 del matí de hui davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia a València en contra de la sentència del Tribunal Suprem que anul·la alguns preceptes del decret de la Generalitat que regula els usos de les llengües oficials a l’administració valenciana. Els concentrats, al crit de “Sí al valencià”, han criticat l'esmentada sentència, entre altres coses, perquè consideren que és un atac directe contra la nostra llengua i posa en perill la normalització del valencià en les nostres institucions i en la societat en general.

Era a principi de gener. Havíem acabat la nostra sessió matinal d'exercicis de txikung –una activitat física altament relaxant i col·laborativa– i el grup de persones participants xerràvem amigablement sobre les recents festes nadalenques i de l'any nou, els excessos gastronòmics i consumistes i qüestions de paregut tarannà. Vaig traure de la motxilla uns exemplars de l'últim número del butlletí mensual de Decidim i els vaig repartir. Una de les persones, en recollir-ho, em va assenyalar immediatament la fotografia que apareixia al centre de l'editorial –un conegut cartell que diu ‘Sí al valencià’– tot dient-me: “¿Pero al castellano también, no?”. Més enllà dels arguments que vaig utilitzar i que anaven explícits a la mateixa editorial, vaig pensar que, si un amic prou sensat reaccionava així davant d'un simple ‘Sí al valencià’, és que tenim un problema de difícil o improbable solució amb els actuals paràmetres sobre la realitat lingüística.

El Comité d’experts de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries ha emés recentment un nou informe sobre la situació de les llengües distintes del castellà a l’estat espanyol. Aquesta Carta és un tractat internacional promogut pel Consell d’Europa, organisme al que pertany la pràctica totalitat dels estats europeus i que, tal i com ell mateix es presenta, té entre els seus objectius la defensa i protecció de la democràcia, de l’estat de dret i dels drets humans. L’estat espanyol va ratificar-lo l’any 2001.

Aquest informe pretén visibilitzar la discriminació que pateix la ciutadania quan parla valencià al País Valencià, malgrat estar a l’empara de la llei vigent. Així, cada 4 de desembre diferents entitats d’arreu del territori commemorem el Dia dels Drets Lingüístics amb l’objectiu de posar fi a la vulneració de drets lingüístics de les persones valencianoparlants.

El nou ajuntament del Campello (L'Alacantí) ha pres la decisió d'excloure el valencià en la redacció del seus anuncis oficials. També l'ajuntament de Benicàssim (La Plana Alta) ha pres una decisió semblant.

L'Alacantí, 1 d'agost de 2019

La premsa ha informat de la denúncia d'una persona usuària de la sanitat per la falta d'atenció i per un tracte guiat pel rebuig a la llengua pròpia quan demanava una ambulància del servei d'urgències mèdiques 112 en valencià al municipi de Sant Vicent del Raspeig (L'Alacantí).

Els detractors del llenguatge inclusiu basen els seus arguments en l'economia, la concreció, la precisió, els costums del llenguatge.... però, qui decideix que s’han d’esborrar les dones per a fer valdre l'economia del llenguatge?

Fa uns dies vaig sentir una sensació de ràbia, una sensació d’indignació molt profunda, després d’escoltar les declaracions del líder del Partit Popular espanyol, Pablo Casado. En els darrers anys, hem escoltat moltes, moltes coses i moltes barbaritats, sempre seguint una estratègia electoralista per aconseguir a costa del que siga, eixe grapat de vots. D’una manera o altra, sempre he aconseguit trobar les diferències entre els seus discursos, quan han anat destinats a desestabilitzar al govern de torn des de l’oposició o per mobilitzar a la ciutadania abans d’unes eleccions, per exemple. Però és que les darrers declaracions d’aquest home creuen eixa cada vegada més estreta barrera de la decència política. Segons Pablo Casado, jo estime la meua llengua no perquè siga la meua llengua, la dels meus pares i uelos o la del meu poble, sinó perquè vull crear una barrera ideològica i independentista envers la resta de la societat.

Ah!, si cada home estimes amb tot cor la seua terra, les seues tradicions, la seua llengua, cadascú al seu lloc, com en una orquestra. Quin acord s’obtindria…”

Pau Casals