Mostrant articles per etiqueta: Mitjans de comunicació

El diari La Veu País Valencià era un projecte de referència al nostre país, autocentrat i 100% en valencià, que va haver de tancar ara fa més d'un any, entre altres raons, per la manca de suport institucional al País Valencià.

Publicat a Actualitat

Des de fa anys i panys la reciprocitat entre À Punt, TV3 i IB3 no és possible. Des de la campanya Reciprocitat ara es denuncia que és un problema polític i no tècnic, tot i l'arribada de les forces democràtiques a la Generalitat Valenciana, promesa d'altra banda realitzada fa anys.

Publicat a Actualitat
Dimecres, 18 Novembre 2020 13:55

[vídeo] Intervenció Antoni Infante en TV3

Intervenció a compte de la Reciprocitat d'Antoni Infante en el programa de TV3 "Planta Baixa".

Publicat a Actualitat
Dimecres, 18 Novembre 2020 13:51

[vídeo] No hi ha raons: Reciprocitat ara!

A continuació trobareu el vídeo de la campanya.

Publicat a Actualitat

A través del següent enllaç podeu veure l'entrevista realitzada a Antoni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir per part de La Ràdio, Televisió del Poble: "Què ens passa Valencians?.

Publicat a Actualitat
Dilluns, 18 Juny 2018 21:02

"Apunt", per Manel Rodríguez Castelló

Em reconec un inútil per a la pràctica de l'autobombo i el panxacontentisme, almenys els que s'exerceixen en comandita ('societat mercantil o industrial en la qual un o més associats són responsables i solidaris i els altres són simples aportadors de fons') i en la plaça pública, que de les vanitats personals cadascú és responsable i en paga preu i efectes. Per prudència solc veure més la botella mig buida i així evite el risc de fer tard a la bodega i quedar-me'n sense (ni mig plena ni mig buida). Em repetesc com un mantra el principi –diuen que gramscià– de l'optimisme de la voluntat i el pessimisme de la raó, però no sempre me'n surt amb aquesta gimnàstica d'equilibris. Enmig l'eufòria descordada tinc tirada a la moderació, per la qual arrossegue una certa fama, immerescuda, de cagafestes (o cagafilaes en la versió local, que no és el mateix). Per semblant raó en episodis de depressió col·lectiva em mostre coratjós perquè no m'agraden el victimisme, la lacrimogènia ni els vetlatoris que s'avancen a la mort certificada per l'especialista. Que l'esperança, vaja, és l'últim que es perd i que l'únic que no té remei, almenys de moment, és la mort. Reblem la introducció declarant-nos partidaris de la sentència que afirma que no hi ha més paradisos que els perduts i que qualsevol temps passat no fou necessàriament millor. Punt i a part.

Publicat a Opinió