Mostrant articles per etiqueta: Opinió

No sé si és per estar en temps de canícula, o per un cert cansament davant de tantes i tantes notícies que semblen tan transcendents en un primer moment i que en dies, quan no en hores, desapareixen de l’imaginari col·lectiu, que hui m’abelleix utilitzar aquest espai per a comentar un fet que de tan intranscendent que és no arriba a la categoria de notícia. O tal vegada sí?

Publicat a Opinió
Etiquetat com
Dissabte, 17 Juliol 2021 18:46

Equilibris desitjables

Jo mateix soc dels que intenta contribuir a trobar solucions per a la convivència de les distintes particularitats al vell continent. També que Catalunya camine per una senda que no genere més frustracions, que és el que ara a mi em fa més por.

Publicat a Opinió

Estimada Sra. Ministra, hace unos días recibió la visita de una delegaciónvalenciana que le expresó la necesidad de cambiar el modelo de financiación de la Generalitat Valenciana ya que es un modelo de financiación insuficiente e injusto para nuestra sociedad. En esa reunión usted manifestó que el gobierno de España y su ministerio de hacienda, veía imposible cumplir el acuerdo que   el clima político desaconsejaba abrir esta negociación. Una vara de medir que no se utiliza para otros temas.

Publicat a Opinió

En la primera part d'aquest article explicàvem la greu situació en la qual ens trobem la població treballadora, després de l'impacte de la crisi provocada per la covid-19, sumada a la situació de pobresa i retallades que ja patíem «en la normalitat».

Publicat a Opinió
Etiquetat com

«Lo que yo pretendo evitar son las guerras hijas del pundonor, cuando no de bastardos intereses, que nada resuelven en pro de la humanidad ni de la     misma nación que las emprende; guerras, por ejemplo, como las que nosotros hemos llevado en este mismo siglo a las vecinas costas de África y a los mares de América...»

Pi i Margall, 1876

Publicat a Opinió
Etiquetat com
Dimarts, 08 Juny 2021 08:50

Aquesta esquerra insuportable

Anava llegint l’article de «Barbijaputa» a Público sobre la necessitat de definir el subjecte polític de la lluita feminista, i es queixava de la desvirtuació de la lluita feminista i l‘assetjament que estan sofrint les feministes per la nova ideologia transgènere enarborada per les esquerres. No és nou, i els que anem embolicats en lluites des de posicions minoritàries en som ben conscients. Va passar per exemple, als anys 60, on els progres americans van voler alliberar els negres, sense els negres, i quan els negres van lluitar per convertir-se en subjecte polític, els van massacrar, van arruixar de droga les comunitats, van matar els seus líders i finalment els van enviar a les clavegueres del sistema. Una lluita semblant va mantenir Hanna Arendt, tot defensant la necessitat d’un exèrcit jueu que combatria el nazisme junt amb les forces aliades, però no ho van permetre, i els i les jueves van lluitar com a brigadistes no com a exèrcit. Una gran demostració d’aquest despotisme el tenim als països comunistes on sols cal recordar l’adagi leninista «una mestressa de casa pot ser presidenta del País, però no seurà mai al Politburó».

Publicat a Opinió

En la primera part d'aquest article publicat el 30 d'abril vam parlar sobre la situació de pobresa, d'atur i de desigualtats que ja existien en l'Estat espanyol abans de la pandèmia.

Publicat a Opinió
Dimecres, 19 Maig 2021 19:00

El fervor

Jordi Cuixart va aprofitar la vesprada del dimecres un parèntesi penitenciari per llançar un dels seus discursos entusiastes al final de l'acte organitzat per Òmnium en presència de bona part de la plana major de l'independentisme, inclosos alguns protagonistes de la mala comèdia de la formació de govern.

Publicat a Opinió
Dijous, 27 Maig 2021 19:00

Cague en Ceuta!

Els nostres avis i besavis solien completar aquest renec amb «i Melilla!». És herència d'aquelles guerres colonials que sempre tenen el mateix perdedor, el poble pla de la potència estrangera, mobilitzat a la força, aliè per complet als designis de la pàtria dissenyada en despatxos i palaus forasters, i el poble envaït i massacrat, si cal, amb armes químiques, com aquell gas mostassa sobre el Rif.

Publicat a Opinió
Dimecres, 19 Maig 2021 21:10

La mort de Guillem Agulló

La mirada, quan som menudes o menuts, és una cosa que perdura en les nostres memòries. Personalment recorde quan anàvem a Madrid, a veure la família de mon pare, que en els anys 70 va emigrar de la seua Castella natal a la gran urbs madrilenya. A Madrid tot era diferent, i les visites als germans i germanes de mon pare marcaven l’agenda.

Publicat a Opinió
Pàgina 1 de 16