Mostrant articles per etiqueta: Opinió

Decidim Economia, sectorial de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, elaborà un document exposant les dades econòmiques del País Valencià amb la intenció de poder fer un anàlisi de la situació econòmica i social per a identificar les febleses del model econòmic actual i a partir d’aquest anàlisi plantejar l’obertura d’un debat amb tots els sectors implicats en la vida econòmica i social del País Valencià. El document editat en un follet s’anomenà “L’empobriment del País Valencià”, ja que les dades recollides i analitzades ens donen una situació lamentable de la nostra economia i de la nostra societat. Una vegada presentat aquest document a l’opinió pública el 28 de febrer de 2020, Nosaltres la Veu ens oferí la seua publicació per a desenvolupar, a través d’articles, cadascun dels apartats del document elaborat. Així ho hem fet amb set articles que s’han anat publicant periòdicament en aquest mitjà.

Publicat a Opinió

Diverses són les variables que han contribuït al llarg dels anys que portem d’autogovern a l’infrafinançament del País Valencià, segurament algunes de les variables no són mesurables, però, també entren en el pes, com la inexperiència i desconeixement a l’hora d’admetre les competències cedides i el seu cost, una història d’anys, o de segles, sent un territori d’extracció per a l’estat central, uns governs valencians febles i submisos front als governs centrals, quan no còmplices en les polítiques anti-valencianes. Tot açò sense comptar amb el robatori directe al qual ens sotmeteren els 20 anys de govern del PP calculats en 4.000 milions de robatori directe i 6.000 milions en malbaratament de recursos.

Publicat a Opinió
Diumenge, 26 abril 2020 12:28

25 d'abril de 2020

Fa 313 anys els valencians perdérem alguna cosa més que institucions, lleis i llengua pròpia. Ens vam quedar sense la possibilitat de fer les coses bé i de ser amos del nostre futur en allò relatiu a la cosa pública. Ho hem vist els últims anys i en el súmmum que està representant la lluita contra el virus coronat, que és com a mi m'agrada dir-li.

Publicat a Opinió

El consum de carn i derivats dels animals, segur que això no canviarà, tenim dades més que suficients, evidències de classe A que es diu en medicina, que el consum de derivats dels animals, carn, llet, peixos, no és saludable i a més a més és insostenible per al planeta. Aquesta crisi sanitària té el seu origen en el consum d’animals, però ja no recordem la crisi de “les vaques boges”, ni el grip aviar, entre altres. Si greu és aquesta pandèmia en termes de salut pública, especialment greu des d’un punt de vista biològic va ser la malaltia per prions i els salt entre espècies, que va ocórrer, no vam reflexionar llavors sobre el consum de derivats dels animals, i no ho estem fent ara.

Publicat a Opinió
Diumenge, 26 abril 2020 11:52

Som del 25 d’abril

Reclosos en un confinament de final incert, enguany ningú no sap quan acabarà la quaresma, que així com s’ha carregat la Magdalena, les falles i la lliga de futbol, tampoc no sorprendrà que anul·le el 25 d’abril. Ben mirat, amb pandèmia o sense, la commemoració d’Almansa no ha estat mai capaç d’eixir del seu estat de festa subterrània. O subversiva? Quedem-nos en alternativa. Com a mínim, gens institucional.

Publicat a Opinió
Diumenge, 26 abril 2020 11:09

Sant Jordi i el virus

Ens hem de remuntar als anys de la guerra de 1936/1939 per trobar un precedent a això d'ara. Aquells anys fatídics no va haver-hi festes de moros i cristians a Alcoi. Deuen ser ja ben poques les persones que ho van viure i se'n recorden. No sé si n'hi ha hagut més, de parèntesis com aquell, d'ençà que tenim notícia de la festa, documentada almenys des del segle XVI.

Publicat a Opinió
Divendres, 17 abril 2020 11:13

Contra la fe

Llig en alguns mitjans que l'exèrcit espanyol és la institució més ben valorada pels ciutadans de l'estat (així, en masculí plural i a l'engròs) en l'actual crisi del coronavirus. Done per descomptada la mà no gens innocent que afaiçona segons quines enquestes en segons quins temps de guerra o pau, entre segons quin personal, amb segons quines segones intencions amagades sota l'aparent indagació objectiva d'una certa realitat històrica i social. Que les enquestes les carrega el dimoni, vaja. Amén. Tot i les meues inveterades suspicàcies, conec el pa que s'hi dona, entre les majories democràtiques (desmemoritzades i emmordassades, afegirem), de manera que em pessigue amb insistència el braç per assegurar-me que no estic somiant. A fi de comptes he vist moltes vegades les multituds enfervorides assistir a desfilades i exhibicions d'ardor patriòtic i aplaudir la mateixa música militar que a mi em reté, com a Brassens, en la dolçor del llit.

Publicat a Opinió
Dijous, 16 abril 2020 16:58

Reflexions des del confinament

Portem ja algun temps tancats a casa, temps que ens obliga a la reflexió, encara que siga en un parèntesi entre el soroll ensordidor de les xarxes socials i les seues "fakes", l'allau d'informació diària sobre la situació de baixes i contagis, les noticies i els programes cridaners, escarotats i manipuladors de les televisions i ràdios, les lectures de llibres endarrerits, la cura de xiquetes, xiquets i persones malaltes a casa mentre l'ERTO entra per la finestra i qualsevol altra situació de les milers que s'estaran produint de forma extraordinària.

Publicat a Opinió
Dijous, 16 abril 2020 16:56

Salvar vides...

Crec que la primera vegada que es va popularitzar aquesta expressió, “salvar vides”, va ser arran els atemptats de les torres bessones al 2011. Des de llavors la propaganda ianqui primer i després tothom fa servir aquesta expressió per a tot. Salvar vides en qualsevol circumstància? No, sols en aquelles que tenen èpica, que són curtes en el temps, i ocorren envoltades de gran parafernàlia mediàtica; i sols per a vides d’occidentals. Ara, qualsevol acció és molt important per a salvar vides al mig de la crisi de la COVID-19, Tothom s’afanya a salvar vides. La crisi passarà i la gent seguirà morint, avui continua morint, per causes absolutament evitables, per exemple la tuberculosi o la malària, o la fam o la violència política. Però sembla que aquestes vides no paga la pena salvar-les.

Publicat a Opinió
Dijous, 16 abril 2020 16:54

La pandèmia del capital

Pareix un món, però tan sols han passat tres mesos d’aquelles imatges esfereïdores de la ciutat xinesa de Wuhan, on construïen hospitals en 10 dies per combatre la Covid-19, o més popularment coneguda com a Coronavirus. Ciutats i pobles on la població es quedava confinada a casa en quarantena, a causa d’un bitxo molt infecciós. Doncs això, ara, aquelles imatges llunyanes, malauradament, les vivim en primera persona. Vull despertar i no puc, i quan ho aconseguisc, veig que el malson és molt real. No estem dins d’una novel·la de Dan Brown. Mes i mig després de l’inici del malson, són moltes les persones que no ho han superat. Des d’ací una abraçada i el meu sentit condol.

Publicat a Opinió
Pàgina 3 de 10
Joomla templates by a4joomla