Mostrant articles per etiqueta: País Valencià

Aquest 29 de setembre es compleixen mil dies d'ençà que va començar la campanya #Reciprocitat Ara! La campanya, que va començar amb l'objectiu d'aconseguir que totes les cadenes de ràdio i televisió públiques que emeten en català/valencià es pogueren rebre a tots els indrets de l'àmbit lingüístic, ha esdevingut un clan diari que confirma la unitat de la llengua i la denúncia de la política regionalista dels governs autonòmics.

Aquest dilluns a Londres s'ha fet un dels actes que ha congregat més líders mundials per la seua importància a escala històrica, el soterrament d'Elisabet II, reina d'Anglaterra. Però no sols d'Anglaterra, també dels països que conformen el Regne Unit (Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord) i d'antigues excolònies britàniques que varen deixar la corona amb la prefectura de l'estat, com ara el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Jamaica, Bahames, Grenada, Papua Nova Guinea, les Illes Salomó, Tuvalu, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Belize, Antigua i Barbuda, i Saint Christopher i Nevis.

Escric aquestes ratlles mentre suportem una calor extrema, en uns dies on els termòmetres superen dia sí dia també les màximes habituals en aquestes contrades. Poques persones dubten ja que el caos climàtic és el resultat directe del capitalisme, un model econòmic, polític i social que està posant en risc el futur de la vida tal com la coneixem. Ja ho advertia Walter Benjamin: els progressos en el domini de la natura i en l’explotació de la natura, poden anar junts amb espantoses regressions de la societat.

La pregunta va sorgir del debat ‘Veus plurals en un valencianisme per al s. XXI, organitzat pel Grup de Recerca sobre Personalisme i Cosmopolitisme de la Facultat de Dret de la Universitat de València. El debat es va celebrar el passat dia 9 de maig, coincidint amb el dia d’Europa i al bell mig de la guerra d’Ucraïna, que a més d’altres drames, està deixant molt en evidència el nefast paper d’Europa, com ja vaig mirar d’explicar en aquest altre article.

La Plataforma pel Dret a Decidir -Decidim entrega aquest diumenge a partir de les 11.45 h al Teatre el Micalet de València els Premis Toni Terrones, a la lluita cívica per un País Valencià millor. Els premis estan dedicats a l’activista social Toni Terrones, cofundador de Decidim i que va treballar de forma incansable des de la lluita sindical, per la llengua i la cultura del País Valencià.

D’on venim?

Entendre el País Valencià actual, amb els seus atzucacs i les seues potencialitats, passa segurament per superar tota mena de simplificacions –algunes amb voluntat colonial i d’altres excessivament primàries– que no expliquen, entre altres moltes qüestions, que la conquesta catalanoaragonesa del segle xiii no es va fer sobre un territori erm i deshabitat, sinó sobre unes poblacions i una cultura andalusina resultades de la fusió durant segles de poblacions que havien anat hibridant-se a partir d’ibers, romans, visigots, jueus, àrabs i amazics. El resultat havia estat, segons l’historiador i hispanista Pierre Guichard, una societat «no-feudal», per «l’absència de senyors extractors de renda». La propietat de la terra i dels mitjans de producció eren en la seua quasi totalitat del poble. Segles després de la conquesta cristiana, les terres valencianes encara eren, fins a la seua expulsió, el territori de major concentració de població morisca de tota la península Ibèrica.

Des del recentment passat 23 d’abril, van apareixent a diversos indrets de Catalunya, unes pancartes que reivindiquen la defensa de la llengua i la creació d’un espai audiovisual comú (de tot l’àmbit lingüístic). Els textos de les pancartes es completen amb la frase: Volem la televisió valenciana i balear a Catalunya. Les pancartes tenen a un costat el logo de la campanya Reciprocitat Ara!, i a l’altre costat els logos de les entitats Plataforma per la Llengua, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Decidim (Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià) i l’ANC (Assemblea Nacional Catalana). Aquestes pancartes representen, en si mateix, un salt qualitatiu molt important, pel que fa a la reivindicació de la reciprocitat dels mitjans de comunicació i pel que fa a la defensa conjunta i unitària de la llengua catalana/valenciana, en uns moments on bona part de la nostra comunitat lingüística n’és conscient dels greus atacs que la llengua comuna està rebent.

El País Valencià en data del 25 d'abril de 2022 acumula un deute il·legítim de més de 53.000 milions d'euros. Un deute que suposa la segona Conselleria en pes pressupostari, 8.000 milions d'euros anuals d'un deute amb interessos provocat per un infrafinançament crònic que patim des del començament del sistema autonòmic i unes infraversions un 19% inferior a la mitjana de l'estat des d'almenys 1900. És a dir, paguem interessos pels diners que són legítimament nostres.

Vos deixem el programa de Ràdio Televisió del Poble, amb Un Debat de País "Pels Drets dels Pobles", amb la nostra coordinadora, Zahia Guidoum i el company Antoni Infante.

El País Valencià està patint un atac a la seua sobirania territorial, on el futur del nostre territori s'està decidint entre despatxos de ministeris a Madrid, grans constructores, grups d'inversió voltors i empreses de l'IBEX 35.