Mostrant articles per etiqueta: Política

Reproduïm l'entrevista publicada en EL TEMPS:

Antoni Infante (Guadix, Granada, 1958) té tota una vida de militància al darrere. Implicat en Comissions Obreres al País Valencià durant els anys setanta, tot seguit va passar a formar part dels moviments independentistes. Així, va entrar en el Moviment de Defensa de la Terra i va ser un dels detinguts i torturats durant l’Operació Garzón el 1992. Més tard, tot just abans de començar a militar en Poble Lliure, Infante fundaria la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, entitat creada el 2013 i que ell mateix ha coordinat fins ara. Fa unes setmanes, Infante va fer públic que feia un pas al costat per propiciar nous lideratges. Parlem amb ell per fer-ne balanç.

Que la pandèmia de la COVID-19 està desfermada sembla una evidència difícil de qüestionar. Les dades de contagis i persones mortes cada dia així ho confirmen. El testimoniatge de milers de famílies de persones mortes i afectades poden donar fe de la gravetat de la seua evolució. El que ja no em sembla tan evident és que estiga fora de control sobretot si tenim en compte que els diversos governs autonòmics o estatals es resisteixen a adoptar les mesures que tothom sap que són les efectives com ja es va demostrar a la primavera passada.

Poc ens havíem d’imaginar quan des de Decidim publicàvem a la nostra web i les xarxes la tradicional felicitació nadalenca amb els millors desitjos i joguets inclusius per a xiquetes i xiquets per al 2020 què ens depararia l’any. Un any on s’ha vist qui són els i les imprescindibles: la Sanitat Pública, les treballadores i treballadors, i qui no ho és.

Des de Decidim!, rebutgem l'ús del "toc de queda" per a parlar i tractar problemes de salut i exigim l'aparició pública de la comissió valenciana de persones expertes explicant la mesura d'acord amb l'evidència de salut pública i del seu impacte social.

De la mateixa manera que algunes persones gaudeixen de llargues vides tot i estar afectades per malalties cròniques, l'Estat espanyol sembla un malalt de llarga vida. De tant en tant sofreix uns quants sotracs, però en el curt termini, sempre fa la impressió d'una certa solidesa estructural. Cal que fem un esforç de mirada llarga per a veure que, hereu dels dominis de les monarquies, l'Estat espanyol ha anat perdent trossos de l'imperi que havien anat bastint per les terres ibèriques primer i després amb les conquestes europees, africanes, americanes i asiàtiques.

El sistema polític espanyol te diverses peculiaritats,  però una d’elles és la asimetria que neix del vot per circumscripcions, el que fa que per treure un diputat a Madrid es necessiten vora a 100.000 vots i a Soria 20,000, més o menys. Això fa que partits amb forta implantació territorial però de base no espanyola, obtinguin un gruix de diputats que segons com, poden, i de fet ho fan, actuar com a partits bisagra. Mentre a Espanya va funcionar el bipartidisme la cosa va anar bé, però en ensorrar-se el PSOE arran la crisi del 2011, el sistema entrava en barrena.  Calia, doncs apuntalar-ho, llavors van sorgir dos experiències polítiques: Podemos i Ciudadanos, l’un a la extrema esquerra, diuen; l’altre a la extrema dreta. Podemos, un partit seriós com cal, va fer la seva feina, que no era altra que frenar les opcions de les esquerres nacionalistes, ha sigut un tap per a la CUP, HB-Bildu, Compromís o BNG, i ha aturat qualsevol revolta social que pogués sorgir de la desfeta econòmica del 2011, tot integrant les forces més “revolucionaries” com Anticapitalistes o el PCE. I continua així, ho veiem clar a Galicia, on encara avui l’espai creat al voltant de Podemos, ha donat lloc a dos formacions que l’únic que fan es afavorir el PSOE i el PP, em refereixo clar a En Marea i Podemos Galicia. Igualment a Euskadi, eviten el natural creixement de la esquerra independentista i en dividir l’espai aboquen Euskadi a un pacte PNB-PSOE. L’estructura vertical creada per Iglesias i els seus acòlits, han deixat pel camí la il·lusió i l’esforç pel canvi de milers de persones que donen suport a un projecte malmès, engolit pel sistema i que ja no és una ferramenta de transformació social.

Cuando ya se ha superado la barreras de los 10 mil casos de personas infectadas por el Coronavirus, el Gobierno español ha aprobado un nuevo paquete de medidas económicas y sociales de emergencia dirigido a paliar el impacto económico que la pandemia está produciendo en España. La cantidad aprobada alcanza los 200 mil millones de euros, lo que equivale al 20% del PIB español. ¿Es esta cantidad suficiente?. Lógicamente, habrá que ver cuál es el alcance final de la crisis sanitaria y su duración, para poder responder a esta pregunta. Lo que sí que está claro, es que se trata de una cantidad económica significativa, que permite realizar acciones importantes. La clave estará en ver cuál es realmente su uso y si con ella se atienden las necesidades reales de las personas y de las pequeñas empresas.

Sembla que va ser Arquímedes qui va dir "doneu-me un punt de suport i mouré el món" referint-se al poder de la palanca. Crec que a més de la utilitat física i matemàtica, on més cobra sentit la dita és en l'aplicació de la política. L'exemple recent més clar d’això pot ser l'acte de rebuda a Puigdemont, Comin i Ponsatí a Perpinyà, que a més de moure centenars de milers de persones ha tingut l'efecte d'una descàrrega elèctrica que ha commogut tot el teixit social i polític català i de rebot ha tornat a situar al centre del debat polític europeu la qüestió catalana, convertida així en la qüestió de la democràcia europea. Sembla que el poder espanyol té moltes dificultats per a pair-ho.

Mentre Trump rebia els aplaudiments de rigor per l’enèsima lliçó d’autobombo i populisme a la cambra de representants nord-americana, Nancy Pelosi, speaker o presidenta demòcrata del parlament, estripava amb delicada ostentació els fulls on hi havia escrit el discurs del president i que ell mateix li havia lliurat alhora que li negava la protocolària encaixada.

Passejant per Filadèlfia és obligat fer una visita a l'Independence Hall, un edifici històric al ben centre de la ciutat que va servir com a seu dels primers congressos continentals americans. D'aquestes deliberacions sorgiria la Declaració (UNILATERAL) d'Independència dels futurs Estats Units d'Amèrica, llegida públicament en aquell mateix lloc per primera vegada el 4 de juliol de 1776.