PDaD

PDaD

El  dia  18  de  novembre  es  farà una  manifestació  unitària  a  la  ciutat  de  València  per  a  reclamar  un  finançament  just  per  al  País  Valencià. Des  de  Decidim, Plataforma  pel  Dret  a  Decidir  del  País  Valencià, us  volem  convidar  a  participar  tot  i  que  sabem  que  el  manifest  fet  per  a  l’ocasió  no recull algunes de les reivindicacions bàsiques que el país necessita solucionar. En  aquest  sentit  podem  acceptar  els  seus  termes, de  moment,  per  a  sumar  diversitat  de  sensibilitats  de  la  societat  valenciana. 

The Platform for the Right to Decide of the Valencian Country condemns the decision taken by the spanish government, controlled by the Popular Party and supported by the Socialist party and Ciudadanos. This decision is a coup d’etat undercovered by the application of article 155 of the Spanish Constitution. In practice, this means that the Catalonian rules of self-government and Catalonians’ right to decide is being is being eliminated - even though the Catalonian people has repeatedly claimed their will to use their individual and collective rights.

Divendres, 20 Octubre 2017 12:54

Democràcia, per Bonaventura Casanova

Avui he entès el que és la Democràcia, no és una definició més o menys encertada, no. La democràcia és un sentiment, un sentiment que sols ets capaç de sentir quan ja no existeix. La Democràcia és la tranquil·litat, l’absència de por a opinar, de fer coses en llibertat,  de treballar, de manifestar-te, d’amar, de ser diferent.  No pots, i probablement no has de definir la Democràcia, la has de viure, en el dia a dia, en tots els teus actes, amb el respecte als altres, escoltant, estan disposat a canviar. 

Amb la 'Rebel·lió Catalana' ens trobem en una avinentesa única en els últims 39 anys que depassa en importància la transició del franquisme al regim del 78.

Ha passat 39 anys des del transit a l'estat del 78, gairebé el mateix que va durar el franquisme estricte, i 39 anys després ens trobem de nou al davant d'un altre llindar polític, d'altra “transició” mes semblant al que llavors molts volíem fos un “trencament democràtic amb un procés constituent”.

«Si ets neutral en situacions d'injustícia, has escollit el costat de l'opressor» Desmond Tutu

La frase ben coneguda de Calvo Sotelo de «antes una España roja que una España rota» deixava ben clar les intencions de l'oligarquia espanyola, on resideix el seu poder d'opressió i quina és la pedra angular en què es fonamenta la seua supremacia: la unitat d'Espanya. En resposta Castelao, nacionalista gallec, argumentava: «Para que España sea roja, republicana y laica, anteriormente esa España tendrá que estar rota», evidenciant que l'Estat espanyol és irreformable i té una gènesi demofòbica i espoliadora.

Era l'any 2003 quan Zapatero va dir que donaria suport a l'estatut que aprovara el Parlament de Catalunya i no ho va fer. Va mentir i ho va reconéixer en una entrevista fa pocs anys. El Constitucional espanyol el va tombar per uns punts que eren els mateixos que sí que va aprovar de l'estatut andalús. Les inversions a Catalunya eren insuficients. Els pressupostos generals de l'Estat (PGE) menyspreaven contínuament tot el territori i els qui fins aleshores no s'havien posicionat mai com a independentistes ho van fer.

El passat diumenge 1 d'octubre milers i milers de valencians i valencianes, en la seua majoria persones molt joves, eixíem al carrer de les principals ciutats del País Valencià per a dir prou a la brutalitat que estàvem veient -- pels mitjans de comunicació i molt especialment per les xarxes socials—del que la policia espanyola i la guàrdia civil estaven fent contra el poble català. Manifestacions massives que, des de l'afirmació del País Valencià com a subjecte del Dret a Decidir, cridaven sense complexos de cap tipus que estàvem amb el poble català, que reconeixíem el seu dret a decidir, que apostàvem pel respecte de totes les llibertats cíviques i polítiques i que condemnàvem la violència ordenada des de les més altes instàncies espanyoles.

La Comissió 9 d’Octubre, formada per diverses associacions, sindicats i partits, ha realitzat avui una roda de premsa per a convocar la tradicional manifestació ciutadana del 9 d’Octubre.

La manifestació eixirà a les 18 hores de la plaça de Sant Agustí, de València, i enguany té com a lema “Sí al valencià”.

L’elecció del lema d’enguany vol posar l’accent en la llengua com a element de trobada i cohesió social, com a espai comú i valor compartit d’una societat plural. En aquest sentit, dir “sí al valencià” és dir sí a la convivència, al respecte, a la igualtat, a una personalitat pròpia construïda amb les aportacions de persones d’origen divers. La llengua entesa en positiu i com a instrument de diàleg.

A Catalunya s´ha aprovat recentment la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que ha estat promoguda per una ILP. Té com a finalitat assegurar els mínims d´una vida digna a les persones i famílies que es troben en situació de pobresa, desenvolupar la promoció de la persona i el seu apoderament, i superar les condicions que l´han dut a necessitar la prestació. La renda arribarà a 62.000 famílies catalanes el 2020, després de l´acord per la creació d´aquesta prestació de 664 euros mensuals per a les famílies més vulnerables.

Mentrestant, al País Valencià per fi s´ha elaborat l´avantprojecte de Llei de Renda Valenciana d´Inclusió, amb una gran aposta de l´equip del delegat del Consell per al Model Social Valencià, Xavier Uceda, en trobar la participació d´organitzacions socials, sindicals, personal del món universitari i col·legis professionals. Evidentment no és una renda bàsica universal, com seria desitjable, però reconeix un dret subjectiu per a cobrir necessitats bàsiques de les persones que en l´actualitat no està garantit, malgrat la quantitat de persones que arriben diàriament als Serveis Socials municipals.

Dimecres, 20 Desembre 2017 18:39

El País Valencià que volem

Llistat actualitzat de llibreries on es pot trobar.

Quin  País  Valencià  tindrem  en  el  futur? Són  diversos  els  futuribles  que  podem  anar  desgranant  per  a  contestar  la  pregunta. És  complicat  saber-ho, a  més  a  més, en  un  món  cada  vegada  més  controlat  pel  capital  financer. Un món  que  haurà  de  viure  amb  els  recursos  controlats  i  malbaratats  pel  mateix  capital  i  unes  formes  de  societat  que  posen  en  perill  la  pròpia  vida, amb una  puixant  contaminació  i  amb un  ja  inevitable  canvi  climàtic, així  com  amb  nous  factors  tecnològics  com  el  de  la  robotització. És  probable  que  ens  trobem  amb  anys  de  confrontació  entre  aquells que  aposten  per  incrementar  el  domini  mundial  amb  un  assegurat  col·lapse  traumàtic; amb aquells que   ho  facen  per  una  sostenibilitat  mundialitzada  amb  mitjans  dirigistes  o  més  democràtics i  també,  amb aquells que  treballen  per  una  sostenibilitat  des  d’àmbits  més  locals   i/o  regionals  amb  economies  més  autocentrades.

Pàgina 4 de 15
Joomla templates by a4joomla