Volem fer homenatge perquè fa cent anys uns valencians van marcar el camí del nostre retrobament com a poble. Ells es reuniren en el primer dels quatre aplecs que es farien a la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí. En va destacar Vicent Tomàs i Martí, que va nàixer prop d'on ara estem, i va viure i morir a Artana també.

Divendres, 18 Setembre 2020 13:23

La 'nova normalitat'

Durant el confinament, els mitjans de comunicació i les xarxes socials s'inundaren de declaracions de polítics, opinants, poders econòmics i tota mena de manifassers mediàtics, dient que a l'eixida d'aquesta crisi sanitària seríem unes millors persones i gaudirem d'una societat millor, més responsable, més cohesionada, més participativa, més informada, més preparada. També proliferaren en totes les declaracions que la pandèmia ens havia mostrat totes les nostres febleses econòmiques, socials i d'infraestructures i s'afanyaren a proclamar que s'hauria de fer un canvi obligatori del model econòmic i social.

Divendres, 18 Setembre 2020 13:16

Defensar la reversió o dimitir

En les declaracions de la secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, a Alicante Plaza subjau l'opció pel model econòmic liberal definit pel paper residual de l'Estat en l'economia i una fe cega al lliure mercat i la superior eficàcia de la gestió privada. En res enganya la Sra. Mira, és coherent amb la qual ha estat la seua professió, que ha estat vinculada a la patronal sociosanitària a través de l'Associació Empresarial de Residències i Serveis a Persones dependents de la Comunitat Valenciana (Aerte) en qualitat de directora general, el seu anterior càrrec abans de dedicar-se a l'administració pública.

Divendres, 11 Setembre 2020 20:34

L'agenda valenciana

Més enllà de la pandèmia omnipresent i de la necessària resposta als seus efectes directes o col·laterals, cal que el poble valencià ens esforcem per aconseguir la nostra pròpia agenda. Respondre als reptes del present sense uns mínims objectius compartits com a país, ens converteix en una massa amorfa a expenses del que altres decidisquen en cada moment. És aquesta una condició necessària si volem exercir algun dia plenament com a subjecte polític de decisió. Fins ara i llevat d'algun moment molt puntual no hem elaborat la nostra agenda i, clar, el resultat es mostra poc amable amb la nostra col·lectivitat, amb més voluntarismes que encerts polítics. Una breu mirada al nostre passat immediat ens retorna una imatge de com hem enfrontat altres esdeveniments i moments de crisis estructurals com la present.

Decidim també es dirigeix al conjunt de la societat valenciana, partits polítics, sindicats, societat civil, etc. perquè es manifesten sobre el model bancari que necessitem.

Dilluns, 07 Setembre 2020 20:40

Fotomatons per a la història

En l'àlbum que en el futur recordarà aquests temps d'ignomínia hi haurà unes fotos en lloc preeminent: les dels quatre presidents espanyols vius, González, Aznar, Zapatero i Rajoy (l'actual, Pedro Sánchez, potser encara estarà llavors escapolint-se entre bambolines), els anomenats pares de la constitució Herrero de Miñón i Roca i Junyent, ja en edat de besavis, els sindicalistes [sic] Nicolás Redondo i Cándido Méndez (UGT) més Antonio Guitérrez i Feliciano Fidalgo (CCOO) i l'actual responsable d'exteriors europeu, el Borrell de totes les quinieles. Acompanyaran les imatges en format fotomaton, l'usual en aquella època, la carta que els susdits personatges han enviat a la jutgessa argentina María Servini en suport de Martín Villa, sobre qui pesa des de 2014 una ordre internacional de captura per la massacre del 3 de març de 1976, quan era Ministre de Relacions Sindicals, i que serà interrogat avui per la magistrada.

Miguel Grau López va nàixer el 1955 a Rafal, situat entre Almoradí i Callosa de Segura, un municipi de parla pròpia castellana i completament dedicat a l'activitat agrícola, al Baix Segura, a la mateixa comarca que, coneguda també com la Vega Baja, va veure nàixer el gran poeta Miguel Hernández. Era Miguel Grau el primogènit d'una família de classe baixa que va decidir emigrar a Alacant a l'inici de la dècada dels 60, buscant una millor ocupació laboral. Miguel, encara un infant, va anar a viure al carrer de Tabarca, al barri obrer de Les Carolines Baixes, al nord de la capital del sud. Després, la família es va traslladaria a un pis del carrer General Navarro 10, en un altre sector del mateix barri, a les Carolines Altes.

Després d'uns mesos d'incertesa, d'anul·lar infinitats d'actes i restar les nostres vides tancades entre quatre parets, el retrobament el darrer 28 d'agost a la Muntanyeta de Sant Antoni, a Betxí (Plana Baixa), va ser un oasi al mig d'un interminable desert. Veure'ns les cares, saludar-nos a pesar de no poder abraçar-nos, comprovar que tots i totes estiguem bé i passar una jornada reivindicativa, cultural i política amb tots vosaltres, estimades companyes de lluita.

 

El 28 d'agost un grup de persones convocades per Decidim vam commemorar el centenari de l'Aplec per la Terra a la Muntanya de Betxí. Donaven suport a la convocatòria l'Ajuntament de Betxí, Plataforma per la Llengua i Reciprocitat Ara.

Dijous, 03 Setembre 2020 14:26

[vídeo] Aplec de la Terra 2020

A continuació trobareu el vídeo realtzat amb motiu de l'Aplec de la Terra 2020 celebrat a Betxí (Plana Baixa). 

Pàgina 1 de 118
Joomla templates by a4joomla