[vídeo] Si té quatre barres roges és nostra
![[vídeo] Si té quatre barres roges és nostra](/media/k2/items/cache/a6f838f0ef99ef2a7fcab07e1231e40e_M.jpg)
Vídeo amb motiu de la Diada del País Valencià de 2020, el 9 d'Octubre.
SOM PAÍS VALENCIÀ, SOM EL POBLE VALENCIÀ
Celebrem la Diada del 9 d'Octubre d'enguany enmig de la pandèmia de la Covid-19, convertida ja en una crisi social d'extrema gravetat. Aquesta crisi castiga la vida i la salut de totes les persones però s'acarnissa especialment amb les més desfavorides i agreuja la precarietat (laboral, cultural, educativa, sanitària…) en què viu la majoria del poble treballador, els migrants, les dones i el jovent. La pandèmia, a més, se suma a la greu crisi política i institucional que arrossega l'Estat espanyol i el règim nascut el 78. El difícil equilibri d'aquells pactes constitucionals ha saltat pels aires amb l'emergència reaccionària d'un franquisme profundament arrelat i encara molt poderós que contamina des de la Monarquia les més altes institucions de l'estat, en especial la judicatura i les forces armades. La utilització barroera d'un aparell judicial que marca l'agenda política reprimint durament l'independentisme català, qualsevol mostra de solidaritat arreu de l'Estat (cas de Dani Gallardo) o qualsevol mostra de dissidència amb el Règim del 78, amb unes 2.850 persones represaliades, és la cara més aspra d'aquesta crisi. La fugida, organitzada pel Govern i pagada amb diners públics, del rei emèrit a una dictadura àrab per eludir responsabilitats penals o la deriva autoritària de Felip VI alineant-se amb la dreta més reaccionària, són espectacles que han d'indignar a tota la gent que creu en la democràcia. La injustícia i el greuge comparatiu ja s'apliquen amb total desvergonyiment: inhabiliten el president Torra per una pancarta alhora que declaren innocents els màxims responsables de Bankia per una operació que va estafar milers de petits inversors i que forçà el rescat públic multimilionari de l'entitat.
9 raons per al 9 d'octubre (2020)
Vos deixem el vídeo amb motiu de la Diada del País Valencià, el 9 d'Octubre, per part d'Intersindical Valenciana i Decidim!, Plataforma pel Dret a Decidir.
Una estafa de més de 23.000 milions
Davant l’absolució de la cúpula de Bankia per l’eixida a borsa del banc no podem més que deslegitimar una sentència a favor de la direcció del banc que actuà plenament sabedora de la falsedat de les dades presentades i amb clara intenció de estafar a les persones inversores. L’estafa perpetrada ha costat a l’Estat més de 23.000 milions d’euros que mai retornaran, a banda dels diners estafats a clients, reforçant la política extractiva neoliberal emprada a favor dels els grans conglomerats financers i empresarials com és la socialització de pèrdues i la privatització de beneficis.
Política en minúscules
Que l'economia és política concentrada és una afirmació que ha trobat la seua confirmació aquests dies amb la denominada fusió de Caixabank i Bankia. Aquesta operació aparentment econòmica ha provocat tot d'una diverses decisions de fort calat polític. La primera ha estat comunicar l'absorció de Bankia per banda de Caixabanc com si es tractés d'una fusió entre iguals. Res més lluny de la veritat. Només cal repassar com queda el repartiment de les quotes de poder de l'entitat resultant per a comprovar que ha estat efectivament una pura absorció. I la confirmació que mai es recuperaran els fons públics del rescat de Bankia.
Josep Francesc Boix Senmartí, el mestre que estimava la naturalesa i la poesia
El mestre Francesc Boix Senmartí (1901-1933) ha restat un poc al marge en la reconstrucció del magisteri arrelat i del pensament valencianista, el cultural i el polític, però no oblidat. Potser el seu nom només apareix esmentat sense més aprofundiment en desenes de treballs, o en les plaques commemoratives de l’ermita de Sant Pau d'Albocàsser, però no ha estat amagat. Simplement, ningú havia començat l’àrdua labor d’estirar els fils necessaris per a resseguir la seua vida i estudiar la seua obra poètica i pedagògica.
En homenatge al primer Aplec per la terra a la muntanyeta de Sant Antoni de Betxí
Volem fer homenatge perquè fa cent anys uns valencians van marcar el camí del nostre retrobament com a poble. Ells es reuniren en el primer dels quatre aplecs que es farien a la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí. En va destacar Vicent Tomàs i Martí, que va nàixer prop d'on ara estem, i va viure i morir a Artana també.
La 'nova normalitat'
Durant el confinament, els mitjans de comunicació i les xarxes socials s'inundaren de declaracions de polítics, opinants, poders econòmics i tota mena de manifassers mediàtics, dient que a l'eixida d'aquesta crisi sanitària seríem unes millors persones i gaudirem d'una societat millor, més responsable, més cohesionada, més participativa, més informada, més preparada. També proliferaren en totes les declaracions que la pandèmia ens havia mostrat totes les nostres febleses econòmiques, socials i d'infraestructures i s'afanyaren a proclamar que s'hauria de fer un canvi obligatori del model econòmic i social.
Defensar la reversió o dimitir
En les declaracions de la secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, a Alicante Plaza subjau l'opció pel model econòmic liberal definit pel paper residual de l'Estat en l'economia i una fe cega al lliure mercat i la superior eficàcia de la gestió privada. En res enganya la Sra. Mira, és coherent amb la qual ha estat la seua professió, que ha estat vinculada a la patronal sociosanitària a través de l'Associació Empresarial de Residències i Serveis a Persones dependents de la Comunitat Valenciana (Aerte) en qualitat de directora general, el seu anterior càrrec abans de dedicar-se a l'administració pública.
L'agenda valenciana
Més enllà de la pandèmia omnipresent i de la necessària resposta als seus efectes directes o col·laterals, cal que el poble valencià ens esforcem per aconseguir la nostra pròpia agenda. Respondre als reptes del present sense uns mínims objectius compartits com a país, ens converteix en una massa amorfa a expenses del que altres decidisquen en cada moment. És aquesta una condició necessària si volem exercir algun dia plenament com a subjecte polític de decisió. Fins ara i llevat d'algun moment molt puntual no hem elaborat la nostra agenda i, clar, el resultat es mostra poc amable amb la nostra col·lectivitat, amb més voluntarismes que encerts polítics. Una breu mirada al nostre passat immediat ens retorna una imatge de com hem enfrontat altres esdeveniments i moments de crisis estructurals com la present.
