Cotxes i ZAL
Després de tants dies tancats a casa, d'eixir l'estrictament necessari per fer les compres, quin plaer abandonar la gàbia i rodar en bicicleta. Si pedalejar per la ciutat és un goig que afavoreixen l'amable orografia de València i els carrils verds, fer-ho sense la histèria del trànsit motoritzat i enmig d'un aire més net i un silenci mig oblidats és un autèntic luxe. Que a això hem arribat, l'essencial convertit en article de luxe després que el condemnàssem en nom del progrés, com tantes coses.
La pobresa i la Renda Valenciana d’Inclusió. Propostes en la crisi del coranovirus des de l'Assemblea de persones afectades pel Caos en la RVI
En 2018, any en què es va posar en marxa la Renda Bàsica d'Inclusió, es va elaborar el VIII informe Foessa1. Un informe que analitzava la situació de pobresa al País Valenciá en el període que va de 2008 a 2017. En ell es va posar en evidència que “si bé la renda mitjana de la població valenciana s'ha reduït en un 2,9%, qui ha suportat en major mesura els efectes de la crisi ha sigut el grup poblacional amb menys ingressos, que ha vist minvada la seua renda en un 11,5%. Per contra, el 20% de la població més rica ha incrementat la seua renda en un 3,6%.” La instantània que va deixar aquest informe va ser que en 2018 un 51% de la població del País Valenciá es trobava en integració plena, un 28,7% en integració precària, un 10,8% en exclusió moderada i un 9,5% en exclusió severa. Pel que una mica més d'un milió de persones, el 20,3% de la població, es trobaven en situació d'exclusió, una exclusió on la desigualtat i la pobresa econòmica són els factors clau.
Defensem els interessos valencians
Després de veure com injustament el nostre territori no passa a la Fase 1, sense criteris objectius ni transparència per part del Govern d'Espanya, és més necessari que mai unificar totes les forces de la societat civil i institucions per a l'acord d'un pacte social valencià per a l'eixida de la crisi.
Opinió de Rafa Xambó sobre la Punta de l'Horta de València
Tenim dret a decidir-ho tot
Ahir, es va produir un gran desconcert arran de la decisió del govern espanyol de no permetre que la totalitat del País Valencià puguem passar el dilluns a la fase 1, i la contundent reacció de la Generalitat.
Infrafinançats fins i tot enfront de la COVID-19
El criteri poblacional defensat per tot l’arc polític del territori valencià i la societat civil no serà el principal per al repartiment dels 16.000 milions anunciats pel Govern d’Espanya.
Ciència en l'època de la COVID-19
El mètode científic es basa en quatre passos: descriure un objectiu concret que es vol assolir, per a la qual cosa cal conèixer alguna part del problema que es vol abordar, emetre una hipòtesi de com es pot donar una resposta a uns dels possible problemes que encara estan ocults, i finalment elaborar una metodologia robusta per a demostrar la hipòtesi. El pas més important és sens dubte la metodologia, perquè és allò que permet que altres grups puguen reproduir els resultats obtinguts. El procediment s’estructura en: estat actual del coneixement, hipòtesi, objectiu i metodologia.
[vídeo] 1r de maig 2020, Decidim, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
![[vídeo] 1r de maig 2020, Decidim, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià](/media/k2/items/cache/519cb84dfa56f4e64bd73c0393e49890_M.jpg)
Vos deixem el vídeo d'Antoni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir, amb motiu del Dia del Treball.
Comunicat a propòsit de les reversions a la sanitat pública del model concessional de Torrevella i Dénia
En recents declaracions a “El Economista” el president de la Comunitat Valenciana Ximo Puig, ha manifestat els seus dubtes sobre la conveniència de la reversió de les concessions sanitàries conegudes com a model Alzira. Es refereix a les de Torrevella (finalitzarà el seu contracte a l'octubre 2021) i Dénia (finalitzarà en 2024) per les repercussions que podrien tindre sobre el dèficit públic.
25 d'abril fora del museu
Els Pressupostos de la Generalitat valenciana per a 2020 fan un total de 23.179,57 milions d’euros. L’últim pressupost que va aprovar el PP (els comptes de 2016), sumaven 17.155,82 milions d’euros. Aquest increment es deu a diverses raons, entre les quals hi ha un nou cicle econòmic, polítiques més expansives i, sobretot, la inclusió en els Pressupostos elaborats pel Govern del Botànic d’allò que s’ha anomenat la “partida reivindicativa” del finançament, que suma més de mil milions d’euro en la columna d’ingressos, xifra que ve de la quantitat extra que hauríem de rebre en transferències de l’Estat per tal de situar-nos en la mitjana.
