La pandèmia sí que entén de vulnerabilitats
Aquests dies de pandèmia hem escoltat per activa i per passiva per banda de les autoritats que el COVID-19 no entén de fronteres, ni de classes socials, ni de nacionalitats, tot i que els més descerebrats sí que s’han aventurat a batejar-lo com a virus “xinés”.
D’Estat criminal a Estat fallit (i criminal). L’ocàs d’Espanya
Tot llegint els primers capítols del llibre de Paul Preston, “Un Poble traït”, arriba la proposta de Compromís, finalment sembla que fan política més enllà del regionalisme ben entès al que ens tenen acostumats, i ERC per convocar una comissió al Congrés dels diputats per investigar “sa majestat” Joan Carles I, i just el dia després el PSOE, recordem governant en coalició amb els “republicans” de Podemos, i investit pels mateixos que ara demana la comissió, s’afanya a dir que ni pensar-ho, que què vol dir investigar un dels pilars d’Espanya. I això passa 48 hores després que un escamot de policia, agrupat ara en una “força d’assalt” estil Röhm nomenada “Jusapol”, que beu de les fonts ideològiques d’Ortega Smith, perseguisca impunement una diputada independentista, que no es defensada ni per diputada ni per dona, pel “govern feminista” PSOEPODEMOS.
Decidim quedar-nos a casa amb els drets laborals garantits
Des de Decidim valorem necessària la mesura de suspendre l'activitat dels sectors laborals no essencials perquè els treballadors i treballadores no estiguen obligades a eixir de casa per anar a treballar. Aquesta esperada mesura ha tardat massa temps i arriba carregada de greuges a la classe treballadora.
CORONACRISI. Esperant el 28 de març
Crec que com tothom, segueix dia a dia la CORONACRISI, i cada vegada sembla més clara l'estratègia que ha seguit el govern espanyol per afrontar aquesta. Segons els experts hi havien dues formes d’afrontar la crisi, una era temperar l’impacte inicial del contagi i prolongar en el tems l’aparició de casos, allò que ens han dit d’aplanar la corba, sembla que aquest afrontament dóna a una més llarga durada de la crisi, i per tant un ressentiment major de l'economia; altra forma és no evitar el contagi, deixar que hi haja un esclat i com a conseqüència un augment brutal dels casos, però també un important i ràpid descens, amb un acurtament de la crisi i un menor impacte econòmic.
L’empobriment del País Valencià III: Pobresa (salaris i pensions)
Seguint amb les explicacions més exhaustives dels apartats del document presentat per Decidim Economia sobre L’empobriment del País Valencià, veurem les dades de la situació econòmica de la població valenciana en les condicions de vida, tant en l’àmbit individual com en les llars valencianes. No hem d’oblidar el que estem dient sempre per a centrar l’anàlisi d’aquesta situació del País Valencià, que està emmarcada dintre de l’àmbit econòmic mundial a través del model neoliberal, d’aplicació a quasi tots els estats, tant del nostre entorn econòmic com a la resta del món.
RESPOSTES AL COVID-19 I OBLIGACIONS DELS ESTATS EN DRETS HUMANS: OBSERVACIONS PRELIMINARS
A continuació vos oferim un informe que pot ser del vostre interés. També teniu l'alternativa de descarregar-lo en pdf.
Civilització post-Covid-19
Ens trobem en l'enèsima crisi del capitalisme imperant, un error de sistema detonat aquest cop per un virus que fa trontollar els mercats, alerta la humanitat i torna a qüestionar els pilars en què es fonamenta la societat en què vivim.
Negligents
Tots podem errar, està en la condició humana, actuem i sovint ho fem amb poques dades, en escenaris complexos per als quals encara no hi ha protocols ni algoritmes, en aquest escenari errar és freqüent. Però una cosa és errar i altra és negligir. Negligir es defineix com la falta de la deguda cura o diligència, i com a resultat una conducta negligent sol conduir a un dany al proïsme o a un tercer. A més a més la conducta negligent comporta sempre una sentència condemnatòria en l'ordre jurídic. L'actitud del Govern espanyol ha sigut tot menys un error, i no ha sigut un error perquè les dades hi eren, estaven a l'abast de tothom, no les repetiré perquè tots ja les coneixem, amb les mateixes dades, setmanes abans en altres llocs es van posar diverses mesures amb més o menys encert, sempre els pioners ho poden errar més, però tots vam veure com a Corea del Sud o la Xina, mesures que semblaven estrafolàries van finalment donant fruit, i veiem espantats com a la culta i moderna Itàlia se'ls disparaven els casos, fins a fer insuportable mirar les notícies que venien del bonic país llatí, però també feren el que devien fer, tard però ho feren. Finalment arribà el problema a Espanya, i amb les dades ja conegudes del que havia passat i del que s'havia de fer, per a sorpresa de tothom, no ho feren, amb les dades que tots teníem ningú podia entendre, encara avui no s'entén perquè no es va tancar Madrid, Gasteiz-Vitòria i La Rioja.
MANIFEST 21M “València contra el Racisme”
Hui 21 de març, Dia Internacional contra el Racisme, nombrosos col·lectius de València, com tambè altres de l'Estat Espanyol i del món, ens unim per a mostrar la nostra repulsa absoluta a aquesta xacra social que constitueix un dels puntals estructurals del sistema de dominació actual, pel qual les grans majories de la població mundial són discriminades, excloses i oprimides, i per a denunciar la seua presència creixent en la nostra societat i en les nostres institucions.
Medidas económicas contra el COVID-19: dirigidas a quién y cómo
Cuando ya se ha superado la barreras de los 10 mil casos de personas infectadas por el Coronavirus, el Gobierno español ha aprobado un nuevo paquete de medidas económicas y sociales de emergencia dirigido a paliar el impacto económico que la pandemia está produciendo en España. La cantidad aprobada alcanza los 200 mil millones de euros, lo que equivale al 20% del PIB español. ¿Es esta cantidad suficiente?. Lógicamente, habrá que ver cuál es el alcance final de la crisis sanitaria y su duración, para poder responder a esta pregunta. Lo que sí que está claro, es que se trata de una cantidad económica significativa, que permite realizar acciones importantes. La clave estará en ver cuál es realmente su uso y si con ella se atienden las necesidades reales de las personas y de las pequeñas empresas.
