Quant pense en els Països Catalans, el primer que em ve al cap és un espai físic relacionat i vertebrat pel Corredor Mediterrani, amb la dimensió pròpia d’Estats com ara Dinamarca, Bèlgica, Àustria, …. Un espai format per tres països: Catalunya, País Valencià i Illes Balears, amb models econòmics no iguals, però semblants i compatibles, amb molt de comerç i exportació, turisme, pesca i agricultura; sota un mateix marc cultural i lingüístic; amb una visió de la política no igual, però que comparteix aspectes essencials, com ara un sentiment molt europeista, una visió perifèrica respecte de la política espanyola, valors democràtics i de respecte amb l’altre, federalisme i/o confederalisme, respecte a la sobirania de cadascú; com una mena d’unitat entre tres països que han compartit un esdevenir històric comú, però que tot i aquesta unitat, es respecten en les seves individualitats. Seria un espai referencial cultural, lingüístic, econòmic i polític ample i de llarg termini, no és per casualitat que hi sigue la base d’una de les euroregions actuals. Però també haig de dir que aquesta idea la veig com un horitzó, com alguna cosa nuvolosa, boirosa, difusa, difuminada, llunyana, nostàlgica, romàntica: com una mena de somni.

Hay oficios que con el paso del tiempo y los radicales cambios sociales y tecnológicos, se han perdido inexorablemente, algunos de ellos los podemos ver en libros de historia, en museos etnológicos o en ferias costumbristas.

En ple debat sobre els escàndols de la monarquia espanyola i la seua continuïtat com a cap de l'Estat, des d'À Punt es va convidar a la Plataforma per opinar en el programa "La Terrassa" (12/08/2020), conduït per Carolina Ferre i Eduard Forés A continuació trobareu la intervenció d'Antoni Infante, coordinador de Decidim.

L'activisme en els moviments d'emancipació sempre té darrere figures de forta personalitat. A finals del segle XIX José Martí en Cuba i José Rizal a les Filipines contribuiran destacadament al final de l'ocupació espanyola.