Es presenta a Benicarló la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià va organitzar el passat divendres una xerrada col·loqui al Magatzem de mar, a Benicarló (Baix Maestrat) per debatre sober la necessitat del poble valencià a decidir el seu futur, a l'acte assistien com a ponents la vicepresidenta de l’Associació d’escriptors/es en llengua catalana del País Valencià, Gemma Pasqual, Agustí Cerdà president d’ERPV, i Antoni Terrones del Moviment en Defensa de la Terra (MDT). El debat, moderat per Joan Ferrer, va ajudar en la concreció de què és el que persegueix la plataforma, al temps que va servir per exposar la situació actual al País Valencià, en tots els àmbits, possibilitant fer un acte de pedagogia encaminat a la precisió dels punts que busca cada organisme social, així com cada entitat o partit que s’han sumat al moviment per decidir i per aconseguir un referèndum al Principat que reflecteixi la voluntat del poble català sobre la independència del seu territori.
Debat a Prada entorn al Dret a Decidir del País Valencià
El darrer 22 d’agost es va presentar a Prada, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), la Plataforma pel Dret a Decidir que està en procés de creació al País Valencià.
Les components de la mesa van ser Anna Martínez del Col·lectiu de Dones Hipatia, Nuria Arnau secretaria general d’Esquerra Republicana del País Valencia, i Encarna Canet del Moviment de Defensa de la Terra i de la CUP d’Almàssera (L’Horta) Encarna Canet va començar parlant de quins son els antecedents del Manifest pel Dret a Decidir i va nomenar a algunes persones que l’han signat provinents del mon sindical, de l’ensenyament, la política, la cultura, dels moviments socials...remarcant que es un manifest ample que abraça moltes sensibilitats a més de la independentista.
Debat a Prada: "Parlem sobre el Dret a Decidir"
El proper mes d’agost tindrà lloc la 45a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que tindrà lloc a Prada (el Conflent), i és per això que la iniciativa pel Dret a Decidir del País Valencià serà present aprofitant l’avinentesa. Val a dir que en pocs mesos aquesta campanya està rebent suport de moltes personalitats del món de la política, la cultura, la literatura, el periodisme, el sindicalisme i d’altres àmbits de la societat valenciana.
La presència de la iniciativa a la UCE es realitzarà a través d’un debat obert en torn al Dret a Decidir que contarà amb la presència de quatre ponents, el debat es realitzarà dijous 22 d’agost, a les 17 h. Les ponents seran la Núria Arnau. secretària General d’ERPV treballadora autònoma, nascuda al Baix Empordà tot i que es va criar a la comarca de la Plana Baixa, actualment viu i treballa a la comarca del Camp de Morvedre.
Tertúlia a Elx: "Parlem sobre el Dret a Decidir"
El proper dimecres 10 de juliol hem organitzat amb la col·laboració del Casal Jaume I d'Elx una tertúlia sobre el Dret a Decidir, l'acte serà conduit per Paula Durà, de Joves d'ACPV i Eduard Garcia, de Llibertat.cat. L'acte es realitzarà a les 20 h.
El Dret a Decidir del País Valencià continua sumant suport de més personalitats
Tot just fa un mes, que des de Llibertat.cat donàvem la notícia de la posada en marxa d'una campanya per recollir suports al Dret a Decidir del País Valencià, aquesta campanya, posada en marxa des de la societat civil valenciana sumava suport des de diferents àmbits i un bon grapat de persones destacades de la societat valenciana, des de diputats de les Corts Valencianes i líders de forces polítiques, fins a persones del món universitari, artistes, així com sindicalistes, persones treballadores en general així com moltes persones estudiants.
De fet, la campanya no ha deixat de sumar adhesions com ara les de l'Antoni Furió, catedràtic UV, Toni Rico, historiador, Gemma Pascual, vicepresidenta de l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Nati Romero de la Plataforma pel País Valencià, Carme Salvador, l'històric militant Carles Mulet, Joan S. Sorribes de Compromís, Carmen Belenguer, històrica dels moviments veïnals, o els periodistes Zequi Castellano i Tona Català.
Es posa en marxa una campanya pel Dret a Decidir del País Valencià
Recentment s'ha posat en marxa una campanya pel Dret a Decidir al País Valencià, aquesta campanya no està impulsada des de cap organització ni partit en concret, si no que emana de la voluntat d'un grup de ciutadans i ciutadanes del País Valencià des de diferents àmbits de les organitzacions polítiques, culturals, sindicals, veïnals, socials, etc...
Val a dir que durant el temps que aquesta campanya s'està preparant ja ha rebut recolzament per part de persones significatives del món de la política, com per exemple el diputat de Compromís a les Corts Valencianes, Fran Ferri, el líder d'ERPV, Agustí Cerdà, Jaume Lloret, primer alcalde democràtic de Sueca (Ribera Baixa) o Toni Terrones del Moviment de Defensa de la Terra (MDT).
"El Dret a Decidir, una necessitat vital" per Antoni Infante
Article publicat per "La Veu del País Valencià" el 21 de juny de 2013.
Des que ,el juny de 1707, Felip V va fer promulgar el Decret de Nova Planta pel qual suprimia les nostres institucions autòctones, conjuntament amb les d’Aragó (que s’ampliaria el novembre del 1715 i gener del 1716 a Balears i Catalunya) el nostre poble pateix, almenys, tres grans tipus de problemes:
a) El nostre cos social, no s’ha pogut desenvolupar amb la normalitat d’un poble autocentrat. Tot el que des d’aleshores hem fet estava i està condicionat per les necessitats de Madrid/Espanya, per a qui no som altra cosa que el seu hinterland, colònia interior o espai d’on extraure guanys.
"Qui pagarà la festa" per Manuel S. Jardí
Article publicat per "La Veu del País Valencià" el 16 de juny de 2013.
Hi ha paraules, expressions i construccions gramaticals que provoquen en el negociat de la política l’efecte d’una cortina de fum, de manera que una qüestió de primera magnitud que pot engrescar la ciutadania perd bona part de la càrrega, o simplement queda desactivada, gràcies a les possibilitats de defugir-la que atorguen determinades formes de presentar-la (i, sobretot, de vincular-la) a l’agenda de les prioritats que ens subministren diàriament i en l’embolcall preparat per a l’ocasió. Posem per cas l’eufemisme que els catalans fan servir en reclamar el “dret a decidir”. Tot el món sap què significa, però amb aquesta expressió s’evita una hipotètica i indemostrable espantada que algú podria intuir en cas de recórrer a la paraula “independència”, suavitzada amb aromes com “referèndum d’autodeterminació”, “consulta sobiranista” o qualsevol altra. A aquestes alçades de l’espoli, les ganes de la majoria dels catalans de perdre el DNI espanyol han esdevingut un procés irreversible. Dels bascos, no cal parlar-ne, perquè tampoc se’ls espera. Observen que no hi ha notícies d’Euskadi, si descomptem que es passen per baix cama la llei Wert (lluny de protestar, simplement l’han ignorada) i que els indicadors socio-econòmics tenen poc a veure, tot i la crisi organitzada per la delinqüència financera, amb aquesta Espanya en regressió accelerada als marcs referencials de l’Enciclopedia Álvarez.
