Decidim també es dirigeix al conjunt de la societat valenciana, partits polítics, sindicats, societat civil, etc. perquè es manifesten sobre el model bancari que necessitem.

Dilluns, 07 Setembre 2020 20:40

Fotomatons per a la història

En l'àlbum que en el futur recordarà aquests temps d'ignomínia hi haurà unes fotos en lloc preeminent: les dels quatre presidents espanyols vius, González, Aznar, Zapatero i Rajoy (l'actual, Pedro Sánchez, potser encara estarà llavors escapolint-se entre bambolines), els anomenats pares de la constitució Herrero de Miñón i Roca i Junyent, ja en edat de besavis, els sindicalistes [sic] Nicolás Redondo i Cándido Méndez (UGT) més Antonio Guitérrez i Feliciano Fidalgo (CCOO) i l'actual responsable d'exteriors europeu, el Borrell de totes les quinieles. Acompanyaran les imatges en format fotomaton, l'usual en aquella època, la carta que els susdits personatges han enviat a la jutgessa argentina María Servini en suport de Martín Villa, sobre qui pesa des de 2014 una ordre internacional de captura per la massacre del 3 de març de 1976, quan era Ministre de Relacions Sindicals, i que serà interrogat avui per la magistrada.

Miguel Grau López va nàixer el 1955 a Rafal, situat entre Almoradí i Callosa de Segura, un municipi de parla pròpia castellana i completament dedicat a l'activitat agrícola, al Baix Segura, a la mateixa comarca que, coneguda també com la Vega Baja, va veure nàixer el gran poeta Miguel Hernández. Era Miguel Grau el primogènit d'una família de classe baixa que va decidir emigrar a Alacant a l'inici de la dècada dels 60, buscant una millor ocupació laboral. Miguel, encara un infant, va anar a viure al carrer de Tabarca, al barri obrer de Les Carolines Baixes, al nord de la capital del sud. Després, la família es va traslladaria a un pis del carrer General Navarro 10, en un altre sector del mateix barri, a les Carolines Altes.

Després d'uns mesos d'incertesa, d'anul·lar infinitats d'actes i restar les nostres vides tancades entre quatre parets, el retrobament el darrer 28 d'agost a la Muntanyeta de Sant Antoni, a Betxí (Plana Baixa), va ser un oasi al mig d'un interminable desert. Veure'ns les cares, saludar-nos a pesar de no poder abraçar-nos, comprovar que tots i totes estiguem bé i passar una jornada reivindicativa, cultural i política amb tots vosaltres, estimades companyes de lluita.

 

El 28 d'agost un grup de persones convocades per Decidim vam commemorar el centenari de l'Aplec per la Terra a la Muntanya de Betxí. Donaven suport a la convocatòria l'Ajuntament de Betxí, Plataforma per la Llengua i Reciprocitat Ara.

Dijous, 03 Setembre 2020 14:26

[vídeo] Aplec de la Terra 2020

A continuació trobareu el vídeo realtzat amb motiu de l'Aplec de la Terra 2020 celebrat a Betxí (Plana Baixa). 

Dimecres, 02 Setembre 2020 22:00

El capital i les vides de les persones grans

L'informe realitzat per Metges Sense Fronteres (MSF) l'agost de 2020 'Poco, tarde y mal. El inaceptable desamparo de los mayores en las residencias durante la covid-19 en España' és un treball de molt recomanable lectura, contrastat i esgarrifador. Moltes vegades s'ha comentat que al nostre sistema neoliberal li interessen més els guanys econòmics que les vides de les persones, una apreciació que per a molts és exagerada però que lamentablement es confirma quan hi ha una crisi com la de la covid-19 amb tan greus costos humans. 

Divendres, 21 Agost 2020 12:42

La República Valenciana

Quant pense en els Països Catalans, el primer que em ve al cap és un espai físic relacionat i vertebrat pel Corredor Mediterrani, amb la dimensió pròpia d’Estats com ara Dinamarca, Bèlgica, Àustria, …. Un espai format per tres països: Catalunya, País Valencià i Illes Balears, amb models econòmics no iguals, però semblants i compatibles, amb molt de comerç i exportació, turisme, pesca i agricultura; sota un mateix marc cultural i lingüístic; amb una visió de la política no igual, però que comparteix aspectes essencials, com ara un sentiment molt europeista, una visió perifèrica respecte de la política espanyola, valors democràtics i de respecte amb l’altre, federalisme i/o confederalisme, respecte a la sobirania de cadascú; com una mena d’unitat entre tres països que han compartit un esdevenir històric comú, però que tot i aquesta unitat, es respecten en les seves individualitats. Seria un espai referencial cultural, lingüístic, econòmic i polític ample i de llarg termini, no és per casualitat que hi sigue la base d’una de les euroregions actuals. Però també haig de dir que aquesta idea la veig com un horitzó, com alguna cosa nuvolosa, boirosa, difusa, difuminada, llunyana, nostàlgica, romàntica: com una mena de somni.

Hay oficios que con el paso del tiempo y los radicales cambios sociales y tecnológicos, se han perdido inexorablemente, algunos de ellos los podemos ver en libros de historia, en museos etnológicos o en ferias costumbristas.

En ple debat sobre els escàndols de la monarquia espanyola i la seua continuïtat com a cap de l'Estat, des d'À Punt es va convidar a la Plataforma per opinar en el programa "La Terrassa" (12/08/2020), conduït per Carolina Ferre i Eduard Forés A continuació trobareu la intervenció d'Antoni Infante, coordinador de Decidim.

Dilluns, 17 Agost 2020 10:07

Cent anys del primer Aplec per la Terra

L'activisme en els moviments d'emancipació sempre té darrere figures de forta personalitat. A finals del segle XIX José Martí en Cuba i José Rizal a les Filipines contribuiran destacadament al final de l'ocupació espanyola.

La fugida de l'encara rei emèrit, enmig l'escàndol provocat per les notícies i investigacions sobre comissions il·legals, negocis tèrbols, evasió de capitals i frau fiscal entre d'altres amb què Joan Carles I hauria amassat la seua immensa fortuna, són la manifestació més clara i vergonyant d'una crisi que afecta tota la família reial, la mateixa institució de la Corona i les estructures del règim nascut precisament amb un regnat que ha durat quasi quaranta anys, una Corona designada pel dictador feixista. Ens trobem, però, davant una operació d'estat que allunyant l'ara rei empestat, amb la complicitat necessària del govern de Pedro Sánchez, intenta perpetuar la monarquia i recuperar la legitimitat d'un règim caigut en el descrèdit popular i internacional en la persona del seu hereu Felip VI.

A través del següent enllaç podeu veure l'entrevista realitzada a Antoni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir per part de La Ràdio, Televisió del Poble: "Què ens passa Valencians?.

A partir del minut 39 i 45 segons podeu veure la intervenció de l'Antoni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià en l'acte del Pi de les Tres Branques de 2017. Un dels últims actes amb intervenció del Jordi Sànchez i Jordi Cuixart abans de ser empresonats.

Dijous, 30 Juliol 2020 18:42

Les lliçons suspeses de la covid-19

Més de 830.000 llars a tot l'estat espanyol poden ser potencialment beneficiaries de l'Ingrés Mínim Vital (IMV), llars en les que viuen 2'2 milions de persones, la meitat menors, segons el Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones. Queden fora d'aquest IMV aquelles persones que no tinguen almenys 1 any de residència legal i efectiva excepte en situacions de violència de gènere, tracta i explotació sexual. Important anotació per als que auguren per ignorància o mala intenció, un efecte crida a la immigració il—legal.

Decidim, entitat de la societat civil que treballa pel dret a decidir del País Valencià, i la Plataforma per la Llengua han signat un conveni marc de col·laboració. El document l'han presentat Antoni Infante, coordinador de Decidim, i Manuel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua. L'objectiu d'aquest conveni és promoure la realització conjunta d'activitats de divulgació, formació i investigació sobre drets lingüístics, com ara estudis, trobades i conferències.

Pàgina 8 de 81