Dijous, 30 Juliol 2020 18:42

Les lliçons suspeses de la covid-19

Més de 830.000 llars a tot l'estat espanyol poden ser potencialment beneficiaries de l'Ingrés Mínim Vital (IMV), llars en les que viuen 2'2 milions de persones, la meitat menors, segons el Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones. Queden fora d'aquest IMV aquelles persones que no tinguen almenys 1 any de residència legal i efectiva excepte en situacions de violència de gènere, tracta i explotació sexual. Important anotació per als que auguren per ignorància o mala intenció, un efecte crida a la immigració il—legal.

Decidim, entitat de la societat civil que treballa pel dret a decidir del País Valencià, i la Plataforma per la Llengua han signat un conveni marc de col·laboració. El document l'han presentat Antoni Infante, coordinador de Decidim, i Manuel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua. L'objectiu d'aquest conveni és promoure la realització conjunta d'activitats de divulgació, formació i investigació sobre drets lingüístics, com ara estudis, trobades i conferències.

Dijous, 30 Juliol 2020 18:37

Reciprocitat Ara!

Des de començament de gener d’enguany hi ha a les xarxes socials la iniciativa Reciprocitat Ara!, que ha comptat amb una remarcable repercussió i un suport i creixent  a favor de la reciprocitat plena de tots els mitjans de comunicació en llengua catalana al conjunt del territori lingüístic, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses. La campanya, que compta amb el suport de Decidim i la Plataforma per la Llengua i a la qual han anat sumant-se altres entitats, “simplement” interpel·la públicament cada dia als diferents Governs autonòmics i a les corporacions de ràdio i televisió dels respectius territoris.

Dijous, 30 Juliol 2020 18:32

L’ocàs de 'Podemos'

El sistema polític espanyol te diverses peculiaritats,  però una d’elles és la asimetria que neix del vot per circumscripcions, el que fa que per treure un diputat a Madrid es necessiten vora a 100.000 vots i a Soria 20,000, més o menys. Això fa que partits amb forta implantació territorial però de base no espanyola, obtinguin un gruix de diputats que segons com, poden, i de fet ho fan, actuar com a partits bisagra. Mentre a Espanya va funcionar el bipartidisme la cosa va anar bé, però en ensorrar-se el PSOE arran la crisi del 2011, el sistema entrava en barrena.  Calia, doncs apuntalar-ho, llavors van sorgir dos experiències polítiques: Podemos i Ciudadanos, l’un a la extrema esquerra, diuen; l’altre a la extrema dreta. Podemos, un partit seriós com cal, va fer la seva feina, que no era altra que frenar les opcions de les esquerres nacionalistes, ha sigut un tap per a la CUP, HB-Bildu, Compromís o BNG, i ha aturat qualsevol revolta social que pogués sorgir de la desfeta econòmica del 2011, tot integrant les forces més “revolucionaries” com Anticapitalistes o el PCE. I continua així, ho veiem clar a Galicia, on encara avui l’espai creat al voltant de Podemos, ha donat lloc a dos formacions que l’únic que fan es afavorir el PSOE i el PP, em refereixo clar a En Marea i Podemos Galicia. Igualment a Euskadi, eviten el natural creixement de la esquerra independentista i en dividir l’espai aboquen Euskadi a un pacte PNB-PSOE. L’estructura vertical creada per Iglesias i els seus acòlits, han deixat pel camí la il·lusió i l’esforç pel canvi de milers de persones que donen suport a un projecte malmès, engolit pel sistema i que ja no és una ferramenta de transformació social.

Dijous, 30 Juliol 2020 18:28

Mascarades

Mentre apareixen els primers rebrots d'infecció per Coronavirus, es manté viu el debat sobre la utiltat efectiva de les mascaretes. A hores d'ara encara no hi ha evidència científica sobre la manera com el virus es transmet, si per l'aire, si a través de les petites gotes de saliva que expel·lim quan parlem, tossim o esternudem, o simplement quan respirem.

Des de Decidim hem continuat amb la ronda de contactes i reunions amb diferents responsables polítics, socials i sindicals del País Valencià per a poder avaluar conjuntament la situació després de la pandèmia de la COVID-19 i fer arribar les nostres propostes.

La Comissió 9 d’Octubre, formada per entitats, sindicats i partits, es va reunir recentment per a iniciar l’organització de la tradicional manifestació del 9 d’Octubre.

Decidim, entitat de la societat civil que treballa pel dret a decidir del País Valencià, i la Plataforma per la Llengua han signat un conveni marc de col·laboració. El document ha sigut presentat per Antoni Infante, coordinador de Decidim, i per Manuel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua. L'objectiu d'aquest conveni és promoure la realització conjunta d'activitats de divulgació, formació i investigació sobre drets lingüístics, com ara estudis, trobades i conferències.  

Divendres, 03 Juliol 2020 18:26

Capitalisme (més) salvatge

Que de moment l'anunciada "nova normalitat" no sembla més que això, l'enèsima reinvenció del capitalisme en versió més salvatge. Ja en coneixem algun axioma: la crisi que la paguen els qui (més) la pateixen. Forçar els oxímorons en contextos tan poc literaris no ix debades: si és nova no pot ser normal, si és normal ja no és nova.

Divendres, 03 Juliol 2020 15:34

El País Valencià no vol rei

Senyor Felip de Borbó i Grècia, dit Felip VI d'Espanya, els valencians i valencianes no tenim rei ni en volem tenir. Avui visiteu el nostre país. Després de mesos d'estat d'alarma i amb els índexs de popularitat de la monarquia més baixos que es recorden, han decidit enviar-vos de gira per exhibir un prestigi i un poder cada dia més qüestionats.

Dissabte, 27 Juny 2020 18:48

Manifest... al poble valencià

El 29 de juny d'enguany, fa 313 anys que els habitants del territori valencià han perdut la capacitat de decidir col·lectivament. Aquell dia de 1707, el primer Borbó va esborrar les nostres lleis, suprimir les institucions i impedir que seguírem regulant-nos per un dret civil propi.

Dissabte, 27 Juny 2020 12:00

Trobada amb Valencians UK

Dijous 18 de juny, després d’un nou atac a la nostra llengua en forma de sentència, vaig tenir la sort de participar virtualment en una conferència, que de no ser per la situació actual, haguera estat a Londres.

Divendres, 26 Juny 2020 14:23

Els GAL o la llei del silenci

Els vots del PSOE, PP i Vox han impedit la creació d'una comissió al Congrés que investigue la responsabilitat de Felipe González en els GAL, el cas més conegut de terrorisme d'estat, que ha ventilat recentment la CIA en uns papers desclassificats.

Divendres, 26 Juny 2020 14:02

De nou, el parany de l'idealisme

A la pel·lícula de Stanley Kubrick Camins de glòria hi ha una escena on Kirk Douglas en el paper del coronel Dax intenta salvar la vida de tres soldats que han estat condemnats a mort per un arbitrari tribunal de guerra. El coronel apel·la davant d'un general argumentant la innocència dels soldats. El general li contesta: "No siga vosté idealista". I efectivament els tres soldats són afusellats i la maquinària de la guerra pot continuar amb la seua lògica mortífera per a la majoria i els seus grans beneficis per a la minoria. Kubrick, transmetent un cert pessimisme històric, ens mostra com la dura realitat dels interessos concrets que genera la guerra s'imposen a l'idealisme humanista. Una (bona) pel·lícula, sí, però recordem que la realitat gairebé sempre supera la ficció.

Vora un centenar de persones convocades per Intersindical s'ha concentrat a les 11 del matí de hui davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia a València en contra de la sentència del Tribunal Suprem que anul·la alguns preceptes del decret de la Generalitat que regula els usos de les llengües oficials a l’administració valenciana. Els concentrats, al crit de “Sí al valencià”, han criticat l'esmentada sentència, entre altres coses, perquè consideren que és un atac directe contra la nostra llengua i posa en perill la normalització del valencià en les nostres institucions i en la societat en general.

           "El meu país és allà on dic bon dia i em responen bon dia". La frase de Josep Pla és potser la defensa més senzilla i evident de la unitat lingüística de la llengua catalana, la que compartim els ciutadans de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer i que popularment coneix diverses denominacions (valencià, tortosí, alguerès, mallorquí, rossellonès…). La recent sentència del Tribunal Suprem espanyol, però, torna a negar de facto aquesta unitat avalada per tota la comunitat científica internacional, per l'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, les universitats, col·lectius professionals diversos, els diccionaris (inclòs el de la Real Academia de la Lengua) i fins i tot no poques disposicions legals. Però la unitat se sustenta, sobretot, en la pràctica de milions de persones a través del temps en les seues comunicacions diàries i en la solidesa d'una cultura compartida i una consciència d'identitat col·lectiva que té la llengua com a principal element d'inclusió i cohesió social.

Pàgina 10 de 82