Decidim també es dirigeix al conjunt de la societat valenciana, partits polítics, sindicats, societat civil, etc. perquè es manifesten sobre el model bancari que necessitem.

Dilluns, 07 Setembre 2020 20:40

Fotomatons per a la història

En l'àlbum que en el futur recordarà aquests temps d'ignomínia hi haurà unes fotos en lloc preeminent: les dels quatre presidents espanyols vius, González, Aznar, Zapatero i Rajoy (l'actual, Pedro Sánchez, potser encara estarà llavors escapolint-se entre bambolines), els anomenats pares de la constitució Herrero de Miñón i Roca i Junyent, ja en edat de besavis, els sindicalistes [sic] Nicolás Redondo i Cándido Méndez (UGT) més Antonio Guitérrez i Feliciano Fidalgo (CCOO) i l'actual responsable d'exteriors europeu, el Borrell de totes les quinieles. Acompanyaran les imatges en format fotomaton, l'usual en aquella època, la carta que els susdits personatges han enviat a la jutgessa argentina María Servini en suport de Martín Villa, sobre qui pesa des de 2014 una ordre internacional de captura per la massacre del 3 de març de 1976, quan era Ministre de Relacions Sindicals, i que serà interrogat avui per la magistrada.

Miguel Grau López va nàixer el 1955 a Rafal, situat entre Almoradí i Callosa de Segura, un municipi de parla pròpia castellana i completament dedicat a l'activitat agrícola, al Baix Segura, a la mateixa comarca que, coneguda també com la Vega Baja, va veure nàixer el gran poeta Miguel Hernández. Era Miguel Grau el primogènit d'una família de classe baixa que va decidir emigrar a Alacant a l'inici de la dècada dels 60, buscant una millor ocupació laboral. Miguel, encara un infant, va anar a viure al carrer de Tabarca, al barri obrer de Les Carolines Baixes, al nord de la capital del sud. Després, la família es va traslladaria a un pis del carrer General Navarro 10, en un altre sector del mateix barri, a les Carolines Altes.

Després d'uns mesos d'incertesa, d'anul·lar infinitats d'actes i restar les nostres vides tancades entre quatre parets, el retrobament el darrer 28 d'agost a la Muntanyeta de Sant Antoni, a Betxí (Plana Baixa), va ser un oasi al mig d'un interminable desert. Veure'ns les cares, saludar-nos a pesar de no poder abraçar-nos, comprovar que tots i totes estiguem bé i passar una jornada reivindicativa, cultural i política amb tots vosaltres, estimades companyes de lluita.

 

El 28 d'agost un grup de persones convocades per Decidim vam commemorar el centenari de l'Aplec per la Terra a la Muntanya de Betxí. Donaven suport a la convocatòria l'Ajuntament de Betxí, Plataforma per la Llengua i Reciprocitat Ara.

Dijous, 03 Setembre 2020 14:26

[vídeo] Aplec de la Terra 2020

A continuació trobareu el vídeo realtzat amb motiu de l'Aplec de la Terra 2020 celebrat a Betxí (Plana Baixa). 

Dimecres, 02 Setembre 2020 22:00

El capital i les vides de les persones grans

L'informe realitzat per Metges Sense Fronteres (MSF) l'agost de 2020 'Poco, tarde y mal. El inaceptable desamparo de los mayores en las residencias durante la covid-19 en España' és un treball de molt recomanable lectura, contrastat i esgarrifador. Moltes vegades s'ha comentat que al nostre sistema neoliberal li interessen més els guanys econòmics que les vides de les persones, una apreciació que per a molts és exagerada però que lamentablement es confirma quan hi ha una crisi com la de la covid-19 amb tan greus costos humans. 

Divendres, 21 Agost 2020 12:42

La República Valenciana

Quant pense en els Països Catalans, el primer que em ve al cap és un espai físic relacionat i vertebrat pel Corredor Mediterrani, amb la dimensió pròpia d’Estats com ara Dinamarca, Bèlgica, Àustria, …. Un espai format per tres països: Catalunya, País Valencià i Illes Balears, amb models econòmics no iguals, però semblants i compatibles, amb molt de comerç i exportació, turisme, pesca i agricultura; sota un mateix marc cultural i lingüístic; amb una visió de la política no igual, però que comparteix aspectes essencials, com ara un sentiment molt europeista, una visió perifèrica respecte de la política espanyola, valors democràtics i de respecte amb l’altre, federalisme i/o confederalisme, respecte a la sobirania de cadascú; com una mena d’unitat entre tres països que han compartit un esdevenir històric comú, però que tot i aquesta unitat, es respecten en les seves individualitats. Seria un espai referencial cultural, lingüístic, econòmic i polític ample i de llarg termini, no és per casualitat que hi sigue la base d’una de les euroregions actuals. Però també haig de dir que aquesta idea la veig com un horitzó, com alguna cosa nuvolosa, boirosa, difusa, difuminada, llunyana, nostàlgica, romàntica: com una mena de somni.

Hay oficios que con el paso del tiempo y los radicales cambios sociales y tecnológicos, se han perdido inexorablemente, algunos de ellos los podemos ver en libros de historia, en museos etnológicos o en ferias costumbristas.

En ple debat sobre els escàndols de la monarquia espanyola i la seua continuïtat com a cap de l'Estat, des d'À Punt es va convidar a la Plataforma per opinar en el programa "La Terrassa" (12/08/2020), conduït per Carolina Ferre i Eduard Forés A continuació trobareu la intervenció d'Antoni Infante, coordinador de Decidim.

Pàgina 3 de 120
Joomla templates by a4joomla