Un any més tornem a conèixer els Pressupostos de la Generalitat. Un any més ens els tornen a vendre, o intentar vendre, com els pressupostos més socials de la història. Un any més ens volen donar a entendre que amb uns pressupostos autonòmics, sotmesos al centralisme de l'Estat espanyol, es poden solventar les necessitats del poble valencià.

Aquesta setmana passada hem tingut la darrera celebració de la Marxa i l’Aplec del Puig, on, com ja ve succeint des de fa molts anys, hi han prevalgut la lògica i la dinàmica partidàries que, tot i legítimes, es mostren insuficients per a segons quines qüestions, quan, segurament, ens aniria millor a tothom si, sense renunciar als espais i propostes partidistes, avantposàrem una certa lògica en clau de país, de País Valencià.

La setmana passada vam tenir coneixement d'un nou cas de flagrant discriminació lingüística, aquesta vegada en una consulta mèdica del SVS, gràcies a la denúncia a través d'un article publicat per l'escriptora i periodista Núria Cadenes, que la va patir en primera persona. La metgessa que l'havia d'atendre es va negar a fer-ho perquè la pacient s'expressava en valencià, com així consta en el part oficial: «Anamnesis: La paciente habla en valenciano» [sic] Tal com denuncia Núria Cadenes, ens trobem davant un nou cas, l'enèsim, en què se sumen la incompetència i el supremacisme lingüístic, agreujats pel fet de tractar-se d'una professional que exerceix en la sanitat pública. Per desgràcia casos com el descrit per la periodista es donen cada dia al País Valencià, però de la majoria d'ells no en queda constància. Callar, abaixar el cap i parlar en castellà és l'actitud tristament majoritària d'una ciutadania que ha interioritzat, després de segles de polítiques discriminatòries envers el valencià, la seua condició d'inferioritat nacional i cultural.

El brutal esquarterament del periodista Jamal Khashoggi al Consolat saudí d'Istanbul, segons tots els indicis a mans de personal a sou del règim teocràtic de Riad, ha tornat a posar en el punt de mira els negocis que molts països decents mantenen amb una de les dictadures més sagnants del planeta. /

Artículo 25 

  1. Toda persona tiene derecho a un nivel de vida adecuado que le asegure, 

así como a su familia, la salud y el bienestar, y en especial la 

alimentación, el vestido, la vivienda, la asistencia médica y los servicios 

sociales necesarios; tiene asimismo derecho a los seguros en caso de 

desempleo, enfermedad, invalidez, viudez, vejez y otros casos de pérdida 

de sus medios de subsistencia por circunstancias independientes de su 

voluntad. 

Amb data 24 d'octubre, s'ha realitzat Taula Redona al Col·legi Major Rector Peset de València, amb el títol "Casa Taller March, Un Obrador del Segle XXI", ha assistit nombrós públic, entre ells algun representant de partits polítics i de plataformes ciutadanes. Ha presidit la taula, personalitats del món acadèmic en Belles Arts, Geografia i Història, filosofia, Conservació-Restauració, al costat de la moderadora de l'acte.

A les darreres dècades estem assistint a un notable increment de polítiques que podríem definir d'extrema dreta tant a Europa com a els EUA. La major part d'aquestes polítiques són aplicades per governs on participen partits considerats demòcrates, tant de dretes, de centre com d'alguns que mantenen l'etiqueta de forces socialdemòcrates, ecologistes, etc. Aquestes expressions abasten bona part de les polítiques públiques en aspectes com les restriccions de les llibertats cíviques i polítiques o la preponderància del que és privat envers el que és públic. Un camp on aquestes polítiques s'ha fet clarament visibles és en el tractament dels fluxos migratoris i els drets de les persones migrades, ja siga des de l'àmbit polític, com el jurídic, policial o militar. Una part del discurs imperant culpabilitza erròniament la immigració com a responsable d'aquesta dretanització generalitzada.

L'èxit de la manifestació del darrer 9 d'Octubre a València va sorprendre propis i estranys. Certament, aplegar no menys de 15.000 persones en un context com l'actual valencià, no caracteritzat precisament per mobilitzacions i projectes socials poc o molt multitudinaris, és un fet que no passa desapercebut. Fins i tot les dues o tres cites anuals d'obligat compliment a la capital valenciana, com la que ara comentem, han anat perdent vigor.

Les autores, membres de diversos col·lectius en defensa de la sanitat pública i d’auditoria del deute, analitzen en aquest article el procés de desprivatització d’alguns dels departaments de salut del País Valencià, així com les possibilitats de futur que s’obren al Govern si es vol recuperar la gestió d’aquests serveis públics.

Article publicat en La Directa.

Llig amb molt de goig que el govern de València proposa naturalitzar el desviament del Túria per tal de fer un corredor verd que inclouria, a més, possibilitats d'ús ciutadà. Fantàstic. Connectar els dos Parcs Naturals tot vertebrant d'est a oest els poblats i els barris del sud a través de camins amables és interessantíssim. Fins i tot tenint en compte les limitacions que imposa la funció hidràulica del Plan Sur el potencial pot ser enorme. Personalment tinc encara més motius d'alegria: la ciutat de València té un deute pendent amb eixa franja de terra que fa 60 anys fou horta. Allà hi havia nuclis de població que desaparegueren baix les màquines. Hi ha memòria encara viva i, si el projecte va endavant, lluitaré perquè d'alguna manera es recorde. Imagine que un cudolet amb una placa on estava el campanar de Sant Antoni no és incompatible amb un llit de riu estacional.

Pàgina 3 de 93
Joomla templates by a4joomla