"Quan diem no", per Manel Rodríguez-Castelló
L'èxit de la manifestació del darrer 9 d'Octubre a València va sorprendre propis i estranys. Certament, aplegar no menys de 15.000 persones en un context com l'actual valencià, no caracteritzat precisament per mobilitzacions i projectes socials poc o molt multitudinaris, és un fet que no passa desapercebut. Fins i tot les dues o tres cites anuals d'obligat compliment a la capital valenciana, com la que ara comentem, han anat perdent vigor.
"El camí per desprivatitzar la sanitat al País Valencià", per Begoña Bevià, Manuel Giron, Pedro Duran, Francisco Sanchez i Fernando Paton
Les autores, membres de diversos col·lectius en defensa de la sanitat pública i d’auditoria del deute, analitzen en aquest article el procés de desprivatització d’alguns dels departaments de salut del País Valencià, així com les possibilitats de futur que s’obren al Govern si es vol recuperar la gestió d’aquests serveis públics.
Article publicat en La Directa.
"El corredor de substitució", per Javier Alabau
Llig amb molt de goig que el govern de València proposa naturalitzar el desviament del Túria per tal de fer un corredor verd que inclouria, a més, possibilitats d'ús ciutadà. Fantàstic. Connectar els dos Parcs Naturals tot vertebrant d'est a oest els poblats i els barris del sud a través de camins amables és interessantíssim. Fins i tot tenint en compte les limitacions que imposa la funció hidràulica del Plan Sur el potencial pot ser enorme. Personalment tinc encara més motius d'alegria: la ciutat de València té un deute pendent amb eixa franja de terra que fa 60 anys fou horta. Allà hi havia nuclis de població que desaparegueren baix les màquines. Hi ha memòria encara viva i, si el projecte va endavant, lluitaré perquè d'alguna manera es recorde. Imagine que un cudolet amb una placa on estava el campanar de Sant Antoni no és incompatible amb un llit de riu estacional.
"De la plaça a les institucions", per José María Copete
Estem en un moment complicat, d’alguna manera a mitjan termini entre el procés iniciat el 15 de maig del 2011, principi del trontollament del règim que va substituir la dictadura franquista però que reté molts dels seus components i el naixement d’un nou ordre social. Un període de transició política travessat per l’emergència social, l’atur, els desnonaments i l’aparició de noves formes de pobresa, encara inconclús i ple d’incerteses el resultat del qual es debat dia a dia en els nostres carrers i institucions.
9 d’Octubre: Construïm Sobirania, fem País Valencià
El País Valencià commemora la data del seu naixement com a poble amb la seua Diada Nacional del 9 d’Octubre, val a dir que serà el quart des que en 2015 el PSPV-PSOE i Compromís ocuparen el Consell, després de vint anys on el Partit Popular semblava que mai no perdria el poder sobre les institucions valencianes. Enguany també commemorem el centenari de la Declaració Valencianista de 1918, una fita important del nostre passat, que cal reivindicar actualitzant el seu legat.
La Comissió 9 d'Octubre convoca manifestació amb el lema Guanyem llibertats. Fem país
La manifestació eixirà el 9 d’octubre a les 18,30h de la Plaça de Sant Agustí a València.
"Canvi necessari del model econòmic valencià", per Decidim Economia
Les dues vessants del problema econòmic estructural que pateix el País Valencià són el deficient finançament públic i l´insostenible model econòmic actual. La vessant del problema més oblidada i amagada, de la qual poc es parla i menys es discuteix, és el canvi del model econòmic del País Valencià i sols depèn de la voluntat del Govern valencià. Tots els indicadors econòmics desprès de la crisi financera i econòmica indiquen la necessitat urgent d´aquest canvi. Amb dades de 2017, el PIB per càpita valencià té un índex 12 punts inferior a l´índex estatal. Les taxes d´activitat han caigut del 61,1 % al 59,5 % i les taxes d´ocupació ho han fet del 54,9 % al 42,9 %. Però l´empitjorament més gran s´ha produït en les taxes d´atur, que han pujat del 8,8 % al 28,1 %, 12 punts d´augment i sempre entre 2 i 3 dècimes per damunt de la mitjana de l´Estat. Les taxes d´atur juvenil varen arribar fins al 56,7 %. El percentatge de persones pobres al País Valencià s´ha incrementat en vora 10 punts fins a arribar prop del 30 % de la població. Les altes taxes de temporalitat i treball a temps parcial són altres indicadors de que el model econòmic no és l´adient ni és sostenible.
Ja podeu descarregar el document 'Unes propostes per al País Valencià', de la Plataforma pel Dret a Decidir
A continuació podeu descarregar el document 'Propostes per al País Valencià'. Aquest treball és fruit del debat a les II Jornades de l'Escola de Formació Toni Terrones, que van tindre lloc aquest estiu a Gandia, i al posterior debat i la reflexió entre totes les persones associades i simpatitzants de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
"Mediocritat, podridura i creativitat artística", per Antoni Infante
Segons diuen, els pobles tendeixen a una certa mediocritat que necessàriament genera la massa, de la qual només poden elevar-se col·lectivament en moments puntuals o per les genialitats més o menys esporàdiques d’una part de la ciutadania, ja siguen professionals destacats, intel·lectuals, artistes, erudites, científiques, a vegades també des de la participació social o política. Segur que el País Valencià no hi és una excepció. De fet, és molt simptomàtic que les persones que hi destaquen creativament o intel·lectualment en les seues especialitats hagen de deslliurar-se d’eixa mediocritat que els envolta.
"Aquest poble no pot sinó guanyar’, carta d’Antoni Infante a Anna Gabriel", per Antoni Infante
