Els GAL o la llei del silenci
Els vots del PSOE, PP i Vox han impedit la creació d'una comissió al Congrés que investigue la responsabilitat de Felipe González en els GAL, el cas més conegut de terrorisme d'estat, que ha ventilat recentment la CIA en uns papers desclassificats.
De nou, el parany de l'idealisme
A la pel·lícula de Stanley Kubrick Camins de glòria hi ha una escena on Kirk Douglas en el paper del coronel Dax intenta salvar la vida de tres soldats que han estat condemnats a mort per un arbitrari tribunal de guerra. El coronel apel·la davant d'un general argumentant la innocència dels soldats. El general li contesta: "No siga vosté idealista". I efectivament els tres soldats són afusellats i la maquinària de la guerra pot continuar amb la seua lògica mortífera per a la majoria i els seus grans beneficis per a la minoria. Kubrick, transmetent un cert pessimisme històric, ens mostra com la dura realitat dels interessos concrets que genera la guerra s'imposen a l'idealisme humanista. Una (bona) pel·lícula, sí, però recordem que la realitat gairebé sempre supera la ficció.
Concentració davant del TSJ a València 'contra l'últim atac a la unitat de la llengua'
Vora un centenar de persones convocades per Intersindical s'ha concentrat a les 11 del matí de hui davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia a València en contra de la sentència del Tribunal Suprem que anul·la alguns preceptes del decret de la Generalitat que regula els usos de les llengües oficials a l’administració valenciana. Els concentrats, al crit de “Sí al valencià”, han criticat l'esmentada sentència, entre altres coses, perquè consideren que és un atac directe contra la nostra llengua i posa en perill la normalització del valencià en les nostres institucions i en la societat en general.
DAVANT LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM CONTRA L'ÚS I LA UNITAT DE LA LLENGUA CATALANA
"El meu país és allà on dic bon dia i em responen bon dia". La frase de Josep Pla és potser la defensa més senzilla i evident de la unitat lingüística de la llengua catalana, la que compartim els ciutadans de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer i que popularment coneix diverses denominacions (valencià, tortosí, alguerès, mallorquí, rossellonès…). La recent sentència del Tribunal Suprem espanyol, però, torna a negar de facto aquesta unitat avalada per tota la comunitat científica internacional, per l'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, les universitats, col·lectius professionals diversos, els diccionaris (inclòs el de la Real Academia de la Lengua) i fins i tot no poques disposicions legals. Però la unitat se sustenta, sobretot, en la pràctica de milions de persones a través del temps en les seues comunicacions diàries i en la solidesa d'una cultura compartida i una consciència d'identitat col·lectiva que té la llengua com a principal element d'inclusió i cohesió social.
Tercer aniversari de la manifestació contra l'espoli
El 10 de juny de 2017 va tindre lloc la primera manifestació unitària per denunciar l'espoli fiscal que pateix el poble valencià. La manifestació, que va estar convocada per la Crida pel Finançament Valencià, va comptar amb el suport de centenars d'entitats i persones vinculades als diferents sectors de la societat valenciana.
Per un nou model econòmic valencià
Tant l’anàlisi de la situació com les conclusions del nostre treball L’empobriment del País Valencià, elaborat just abans de l’inici de la pandèmia, s’han vist referendades per altres estudis elaborats durant aquests mesos de confinament per diverses institucions i entitats. A grans trets, creguem que tots coincidim en la dèbil situació econòmica en què ens trobem i en què l’eixida ha de ser un canvi de model, o reformes estructurals, perquè el problema econòmic valencià és estructural. També coincidim en que per a fer un canvi en profunditat s’ha de comptar amb tots els actors i buscar el consens, tal i com dèiem en les nostres conclusions del treball esmentat, emplaçant a un debat públic entre les Institucions, els Agents Socials i la Societat Civil. En el marc d’aquest treball també incidírem en el deficient finançament que patim al País Valencià des de temps immemorial, però, mai resolt. Aquest infrafinaçament, i el deute acumulat per la seua causa, llastra les possibilitats de fer polítiques públiques actives des de l’administració pública valenciana, per tant serà un tema a resoldre també en el marc d’aquest consens entre les institucions, els agents socials i la societat civil.
Decidim insta a abordar el necessari canvi de model econòmic al País Valencià
Decidim considera que no podem tornar a la situació anterior a la corona-crisi, sinó que les mesures a prendre hauran d’anar en la línia d’iniciar un canvi de model econòmic què, potser obligatòriament, haurà de plantejar-se des d’una sèrie de premisses generals entre les quals:
La temptació de confondre el País amb el partit
L'aparició del País Valencià com un nou subjecte polític en el mapa polític i mediàtic espanyol ha estat rebuda amb diverses i contradictòries lectures en funció dels agents polítics i els seus interessos concrets. Les estructures de l'Estat, acostumades com estan a unes classes dirigents valencianes massa "muelles" i a la submissió dels governs autònoms, no semblen massa disposades a acceptar aquest nou interlocutor que sembla emergir de la nit dels temps, carregat de greuges, reivindicacions històriques i una certa dosi de dignitat.
Rendes mínimes i serveis socials. En contestació a Mónica Oltra
Fa uns dies, la vicepresidenta de Govern valencià va publicar un article1 en el qual afirmava que les Rendes mínimes, i entre aquestes la iniciativa del govern estatal de l'Ingrés Mínim Vital, són competència exclusiva de les comunitats autònomes en l'ordenament jurídic de l'estat espanyol, quelcom que compartim i que vam desenvolupar en un altre article nostre2. No obstant això, discrepem rotundament amb quelcom considerat per Mónica Oltra com imprescindible, que aqueixes rendes mínimes hagen d'estar condicionades a la inclusió social i per tant dependre dels sistemes de serveis socials. Aquests serveis socials poden actuar com una burocràcia que fa que aquestes Rendes perden eficàcia en la seua aplicació com ocorre en la Renda Valenciana d'Inclusió (RVI). Però, volem anar més enllà. El problema està en la "inclusió".
De la resistència cultural al concepte de colonització
Corria l’any 1976, la meva parella i jo anàvem amb tenda de campanya per la serra d’Albarracín, llavors hom podia acampar de forma mes o menys lliure. En un indret de grans pins negres, sota una serralada on encara hi havien (i hi han) les trinxeres de la guerra civil, vam coincidir amb altra parella, ells catalanes del Principat, nosaltres catalans del País Valencià; ells d’ERC, nosaltres de l’incipient Front d’Esquerres Nacionalista. Vam fer petar la xerrada, i clar va anar pel problema de l’alliberament nacional, la construcció nacional dels Països Catalans, i l'esperança que la desaparició de l’infame dictador portés una societat més lliure, solidària i respectuosa amb els drets del Pobles.
