"De la plaça a les institucions", per José María Copete
Estem en un moment complicat, d’alguna manera a mitjan termini entre el procés iniciat el 15 de maig del 2011, principi del trontollament del règim que va substituir la dictadura franquista però que reté molts dels seus components i el naixement d’un nou ordre social. Un període de transició política travessat per l’emergència social, l’atur, els desnonaments i l’aparició de noves formes de pobresa, encara inconclús i ple d’incerteses el resultat del qual es debat dia a dia en els nostres carrers i institucions.
9 d’Octubre: Construïm Sobirania, fem País Valencià
El País Valencià commemora la data del seu naixement com a poble amb la seua Diada Nacional del 9 d’Octubre, val a dir que serà el quart des que en 2015 el PSPV-PSOE i Compromís ocuparen el Consell, després de vint anys on el Partit Popular semblava que mai no perdria el poder sobre les institucions valencianes. Enguany també commemorem el centenari de la Declaració Valencianista de 1918, una fita important del nostre passat, que cal reivindicar actualitzant el seu legat.
La Comissió 9 d'Octubre convoca manifestació amb el lema Guanyem llibertats. Fem país
La manifestació eixirà el 9 d’octubre a les 18,30h de la Plaça de Sant Agustí a València.
"Canvi necessari del model econòmic valencià", per Decidim Economia
Les dues vessants del problema econòmic estructural que pateix el País Valencià són el deficient finançament públic i l´insostenible model econòmic actual. La vessant del problema més oblidada i amagada, de la qual poc es parla i menys es discuteix, és el canvi del model econòmic del País Valencià i sols depèn de la voluntat del Govern valencià. Tots els indicadors econòmics desprès de la crisi financera i econòmica indiquen la necessitat urgent d´aquest canvi. Amb dades de 2017, el PIB per càpita valencià té un índex 12 punts inferior a l´índex estatal. Les taxes d´activitat han caigut del 61,1 % al 59,5 % i les taxes d´ocupació ho han fet del 54,9 % al 42,9 %. Però l´empitjorament més gran s´ha produït en les taxes d´atur, que han pujat del 8,8 % al 28,1 %, 12 punts d´augment i sempre entre 2 i 3 dècimes per damunt de la mitjana de l´Estat. Les taxes d´atur juvenil varen arribar fins al 56,7 %. El percentatge de persones pobres al País Valencià s´ha incrementat en vora 10 punts fins a arribar prop del 30 % de la població. Les altes taxes de temporalitat i treball a temps parcial són altres indicadors de que el model econòmic no és l´adient ni és sostenible.
Ja podeu descarregar el document 'Unes propostes per al País Valencià', de la Plataforma pel Dret a Decidir
A continuació podeu descarregar el document 'Propostes per al País Valencià'. Aquest treball és fruit del debat a les II Jornades de l'Escola de Formació Toni Terrones, que van tindre lloc aquest estiu a Gandia, i al posterior debat i la reflexió entre totes les persones associades i simpatitzants de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
"Mediocritat, podridura i creativitat artística", per Antoni Infante
Segons diuen, els pobles tendeixen a una certa mediocritat que necessàriament genera la massa, de la qual només poden elevar-se col·lectivament en moments puntuals o per les genialitats més o menys esporàdiques d’una part de la ciutadania, ja siguen professionals destacats, intel·lectuals, artistes, erudites, científiques, a vegades també des de la participació social o política. Segur que el País Valencià no hi és una excepció. De fet, és molt simptomàtic que les persones que hi destaquen creativament o intel·lectualment en les seues especialitats hagen de deslliurar-se d’eixa mediocritat que els envolta.
"Aquest poble no pot sinó guanyar’, carta d’Antoni Infante a Anna Gabriel", per Antoni Infante
Carta d'Antoni Infante a Anna Gabriel, exiliada a Suïssa des del 17 de febrer · 'Cartes per la llibertat' és un espai de VilaWeb per a expressar la solidaritat amb els presos polítics i exiliats i, alhora, per a fer saber qui són.
"El totxo ataca de nou!", per Antoni Infante
Ara per ara bona part de la societat informada és conscient que ens trobem davant l'antesala d'un nou i greu episodi de la crisi del capital que va esclatar el 2008. Aquella fou una crisi de dimensions gegantines que va arrasar bona part dels drets socials i polítics vigents fins aleshores i que generà un transvasament de rendes i riqueses del treball al capital, dels països empobrits als països enriquits, del capital productiu al capital especulatiu. El resultat de tot plegat va ser que una minoria cada volta més minoritària estiga acumulant més i més riquesa i excedent social a costa de la immensa majoria social, posant en qüestió no només el sistema democràtic i els models socials més inclusius sinó també, a mitjà termini, el mateix futur de la humanitat. El nou episodi que ja s'anuncia té tots els ingredients per a significar un pas més enllà en la mateixa direcció.
"Postveritat colpista", per Manel Rodríguez-Castelló
No sé per què es diu «postveritat» a la simple mentida. Deu ser que des que van posar en circulació allò de la postmodernitat i van decretar el final de la història es miren el buit que hi han deixat la veritat, la modernitat o la història i volen omplir-lo. Es tracta sens dubte d'una trampa verbal, perquè si la història s'ha acabat, no sé què collons fem encara ací.
"L'Espanya dels màsters", per Manel Rodríguez-Castelló
Passa sovint que algun escàndol més o menys anodí ve a col·locar-se oportunament en l'horitzó mediàtic per eclipsar totalment o parcial algun sol de la realitat que no agrada als productors de notícies. Així l'endemà d'una nova diada de l'11 de setembre espectacularment multitudinària, que gran part de la premsa (vejats miracle! s'exclamaria Anselm Turmeda) ha presentat com una prova irrefutable de la debilitat de l'independentisme, va rebrotar el pseudodebat de màsters, doctorats, llicenciatures, títols i altres certificats acadèmics que solen adornar els currículums de la classe política (i no política) al costat de les mentides, deformacions i deliris del nacionalisme espanyol. Pretendre que certes universitats (sobretot de l'àmbit privat i catòlic, vés per on) eren illes situades al marge de la corrupció generalitzada que ha corcat el sistema democràtic era pura ingenuïtat o desconeixement profund de com van les coses de l'ensenyament convertit en negoci.
