Mentre escric aquestes línies el Parlament espanyol debat sobre el projecte de reforma laboral presentat per Yolanda Díaz, que molt probablement serà aprovat amb un còctel estrany de vots.

Llegint Ian Kershaw, en el seu volum Descens als inferns, on fa un repàs a allò que va dur Europa a les portes de la II Guerra Mundial, en un moment donat, analitza l'error de les potències democràtiques, Anglaterra i França, i els seus màxims representats Chamberlain i Daladier, en jutjar Hitler, el seu tarannà i els seus interessos, i com les polítiques d'apaivagament van portar Europa a una guerra que ja el 1933 alguns van veure com a inevitable. La conclusió de Kershaw és que tota aquesta estratègia política va dur a l'enfortiment d'Alemanya i el nazisme, tan a la mateixa Alemanya com als territoris limítrofs.

En el molt interessant llibre La difícil democràcia l’autor, Boaventura de Sousa Santos, diu que cal que evitar la trivialització del feixisme, però que igualment cal evitar la trivialització de la democràcia. I ho fa a partir d’una valoració molt suggerent dels actuals sistemes polítics occidentals, que qualifica de democràcies representatives i feixismes socials. De Sousa sintetitza, grosso modo, el feixisme social en el feixisme de l’apartheid, el contractual, el territorial, el de la inseguretat i el financer. Més enllà del concepte, que sempre pot ser problemàtic, el que cada dia es fa més evident és que la democràcia va reduint-se cada vegada més al fet de votar periòdicament entre opcions més i més semblants i que els vots siguen considerats en la pràctica propietat exclusiva dels aparells dels partits, absolutament dependents de les institucions. És com si arreu s’estiguera vivint una involució cap a formes habituals abans de 1789 i com si a casa nostra mai hagueren superat del tot eixa data. De fet, encara tenim i patim les testes coronades.

Les dones no som un col·lectiu, som més de la meitat de la població mundial. Igualment, les persones majors no són tampoc un grup a banda, formen part de la nostra societat i són subjectes de drets. Les seues necessitats han d'estar incloses en les agendes polítiques.