Horta és Futur formada per associacions de veïns, llauradors, grups ecologistes, de defensa del territori, del patrimoni i de la identitat, Centres Socials, associacions d'estudiants, ONGs... així com per experts i ciutadans particulars. Covoca un acte d'afirmació i de celebració el dia 16 de maig. 

És un acte de celebració perquè hem demostrat que anant tots i totes juntes hem pogut aturar (encara que siga pel moment) els plans espoliadors de l'equip de govern de l'ajuntament de València liderat per Rita barberà. Entre totes hem parat el PGOU que amenaçava a l'horta (i a la ciutat) i això, després de tants anys amargs ho hem de celebrar.

Dissabte 25 d’abril, clareja sobre la ciutat de València, els xiulets del WhatsApp em desperten. Són dels companys de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca que es preparen per acudir al punt de trobada de la marxa verda per l’educació. El punt de trobada, l’Institut on vaig fer el batxillerat a Inca, la meva ciutat natal; ara es diu IES Berenguer d’Anoia (trobador inquer del segle XIV), abans no els posaven nom. Jo no hi compareixeré. El dissabte abans em posaven al capdavant de l’ASM i ja estava previst acudir al 25 d’abril a València, on es commemora (no se celebra) la batalla d’Almansa. Quina mena de gent som que commemoram les derrotes. Només té una explicació: ens recorden el punt de partida de la pèrdua dels nostres drets, de la nostra desaparició, si més no jurídica, de les nostres respectives nacions com a ens integrants, subjectes jurídics de dret públic, dins la Confederació Catalanoaragonesa.

 

Amb data d'avui la Conselleria de Sanitat ha tret a licitació l'enderroc de les instal·lacions de l'Hospital la Fe, malgrat haver-los insistit des de tots els partits de l'oposició, associacions veïnals afectades, associacions cíviques, que era una barbaritat, ja que encara que s'han sol·licitat els informes tècnics sobre l'estat dels edificis, mai se'ns han mostrat, dubtant fins i tot de la seva existència, la nostra postura és fer un informe previ de la idoneïtat de les instal·lacions per rehabilitar-les, estalviant-se així els costos d'enderroc, desmantellament i construcció d'un hospital de nova planta, sense comptar amb el tancament de l'Arnau i un mapa sanitari de bojos, on els pacients del nord han d'anar a les antípodes al sud i altres pèrdues, molt ens temem que aquesta postura només servirà per derivar pacients a la sanitat privada en detriment de la sanitat pública, elevant els costos i  baixant la qualitat dels serveis.
 
També creiem des de l'associació que a pocs dies d'unes eleccions, és una decisió com menys inacceptable, arbitrària i prepotent que hipoteca el govern que sigui elegit.

Conforme ens acostem a les eleccions del 24 de maig al País Valencià va apareixent amb més i més força un doble sentiment que, depèn de l’enfocament,  pot semblar contradictori o complementari: Per una part s’albira el dia de poder fer fora de les principals institucions el mal govern i  la corrupció encarnada en el PP. D’altra part però i a tenor dels discursos de les persones  presidenciables i alcaldables dels partits de l’oposició sembla que el canvi serà més estètic que real, si més no per a la gent del poble.

Aquesta aparent paradoxa té molt a veure amb el tipus de discurs i praxis que s’ha fet des de la major part de l’oposició i de les propostes de govern que publiciten. L’accent fins ara ha estat posat en la corrupció, la qual cosa tothom considera correcte. Tanmateix no s’ha fet un esforç semblant en denunciar les polítiques de calat com la relació profundament desigual amb ‘Espanya’, l’espoliació fiscal, la manca d’inversió en infraestructures, el desmantellament dels sectors públics, el malbaratament de la natura posada al servei de l’especulació, etc.. I, llevat de posicions més minoritzades, l’explotació social i laboral i de sexe-gènere sembla que no tinga relació directa amb les polítiques del PP.

Divendres, 01 Mai 2015 02:00

Xarrada - debat: defensar el territori

A càrrec de Miquel Amorós.

Amb aquesta xarrada volem reflexionar sobre el problema de la Planta de Residus Animals, les causes, les raons, etc.

Miquel Amorós és historiador. Ha escrit nombrosos articles i llibres sobre crítica social, "anti-desarrollisme", defensa del territori, etc.

A més a més, vos recordem que continuen els passes del documental Una Comarca, una Força. Ací teniu les pròximes dates:
  • Divendres 8 de maig, a les 20'30h al Palau d'OTOS.
  • Diumenge 10 de maig, a les 19'00h al Cinema Odeon d'ALBAIDA.

També vos recordem que el divendres 8 de maig a les 19'00h, al Bar Paradís d'Otos es farà una assamblea per organitzar les jornades que es celebraran a estiu per arreplegar diners per a les denúncies de la caravana de cotxes.

 

-- 
Visita el nostre blog i el Facebook
Dimarts, 28 abril 2015 02:00

Pel Dret a Decidir del País Valencià

El 24 d’abril al Micalet, hi hagué un acte organitzat per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. Es va desenvolupar en un ambient de germanor, cordialitat i joia que va continuar en el sopar posterior fins a la mitjanit.

Les conductores de l’acte foren Encarna Canet, d’Iniciativa Animalista i Consol Barberà de Compromís d’Alaquàs, totes dues membres de la PDaD, que van explicar, sintèticament, el significat del 25 d’Abril on es recorda la pèrdua dels Furs del País Valencià, l’inici de la prohibició de les lleis, la llengua i la cultura catalana o valenciana del País Valencià en un procés d’extermini que arriba fins avui. No era una commemoració per celebrar res, al contrari per a remembrar allò que vam perdre en les lleis valencianes, en matrimoni civil i repartiment dels béns de manera igualitària, en llengua, en autodeterminació, per a recordar com el rei a Castella era el monarca absolut i a la Corona Catalano-Aragonesa era ‘primus inter pares’, supeditat a les Corts d’Aragó, Barcelona, València i les Illes, des d'una concepció més 'democràtica' i 'confederal'.

Els valencians som un dels pobles més antics d’Europa amb institucions polítiques pròpies. Som un país de llauradors, d’operàries tèxtils i de muntadors de carrosseries d’automòbil. Un país d’estudiants, de mestres i metgesses. Som un país de pintors, de cases i de llenços, d’actors i de músics. Un país de xiquets, de joves. De pares de família, de iaios i de iaies. Sabem fer sabates i taulellets. Estem darrere d’una parada del mercat o bé davant. Conduïm o anem a peu. Estem sans, estem malalts. Caminem per la serra o bé preferim quedar-nos a casa.

El proper divendres 24 d'abril a partir de les 19 h. i dins el marc dels actes i la participació en la manifestació del 25 d'Abril organitzada per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaD) i Joves pel Dret a Decidir (JODaD) tindrà lloc a la Societat Coral el Micalet de València (C/.Guillem de Castro, 73) una xarrada que sota el títol «Pel Dret a Decidir dels Pobles» reunirà diferents personalitats que representen, d'una banda, algunes de les organitzacions més importants que treballen per l'exercici del Dret a Decidir als Països Catalans, com ara Jaume Marfany, vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i també Cristòfol Soler, que va ser escollit com a president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) diumenge passat i que prèviament havia sigut escollit president del Govern Balear i prèviament del Parlament Balear. Per part de la PDaD participarà Toni Infante, coordinador de la Plataforma.

Dimecres, 22 abril 2015 02:00

Sant Jordi ens embaladeix

No hi ha viatge més enriquidor que el de llegir!

 

 39

II

Treballe amb molt d'amor un idioma
que em serà molt censurat de vegades.


Ho pense, ho sé i no em puc aturar,
car he de dir coses molt necessàries
per al futur de l'idioma que empre.


Vindrà un jorn que ho reconeixeran.


Em buscaran, però no em trobaran.


Llavors diran, pero en vers: quina pena!

 

Vicent Andrés Estellés (1924 - 1993)

 

"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble" - Àngel Guimerà

 

El meu país és un país menut
on per no cabre no cap
ni un didal de memòria.
Es posa a recordar i els records
se li n'ixen de seguida per totes bandes,
es vessen en el mar
brut i oliós d'un oblit
enterc i dur com una mort antiga.
Això provoca
que el meu país no vulga ser un país
perquè no sap com és ser un país,
perquè no sap que ho és des que va nàixer.
Així,
vol ser un gra o un moc o una formiga
o una pedra menuda i desgastada,
feliç sota el sol sense saber-se
i agraint al peu que la fa moure
de tant en tant amb una puntellada ben forta
poder desentumir un poc els músculs
i avançar encara que d'immediat oblide
des d'on i cap a on
i el dolor i l'esperança.

 

Pàgina 64 de 95
Joomla templates by a4joomla