JuntsxCat, ERC i la CUP s’han reunit al Parlament de Catalunya amb l’entitat ciutadana Decidim, que ha presentat el seu informe sobre l’empobriment del País Valencià.

Un dels vídeos pornogràfics més vistos pels consumidors ha estat el d'una violació col·lectiva de 4 homes a una dona mentre plorava, cridava i intentava escapar-se, la perseguien, la van retenir, li van treure la roba i van fer torns per violar-la. Aquesta violació grupal va tindre 225.784.374 visites comptabilitzades fins al 3 de maig de 2019. Vos recorda a alguna «manada»?

Dissabte, 11 Desembre 2021 13:43

Qüestió d'edat?

El salt generacional és de vegades un motiu més que sobrat per a la falta de relació entre diferents segments d'edat. No és igual en pobles menuts, on veiem majors i joves en la mateixa partida de cartes, potser forçats per la falta de personal. Tampoc no ho és en les penes de futbol: xiquets, joves, majors i fins i tot ancians conviuen, amb el permís del virus coronat, en la mateixa sala aplaudint el seu equip.

Dissabte, 11 Desembre 2021 13:42

El dret a l'autodefensa

En els últims temps ha proliferat els casos de discriminacions a valencianoparlants pel fet de ser-ho, és a dir, per exercir el dret a expressar-se públicament en la pròpia llengua. Bancs, bars i restaurants, ambulatoris i hospitals, botigues… Els tradicionals espais i situacions vedats en la pràctica a la presència del valencià (i com a conseqüència de vexacions, agressions i intimidacions impunes: les coses no són mai un simple fruit de l'atzar) com casernes i comissaries i en general en qualssevol tractes amb policies, guàrdies civils o militars, forats negres d'alt poder simbòlic com a representació crua i dura de l'autoritat, han anat eixamplant-se socialment. O el que és el mateix: el valencià torna a veure's confinat com més va en espais més ínfims i insignificants, torna a ser invisibilitzat, assenyalat, se l'embolica amb conflictes, el fan de mal empassar. No és que els usuaris lleials de la llengua anem pels nostres pobles i ciutats xafant fort, amb el cap ben alt i exigint que ens parlen en valencià, no, només demanem ser entesos i atesos, que no ens facen canviar de llengua, que ens deixen respirar, que no ens humilien amb l'excusa de l'adscripció nacional d'un carnet dit d'identitat. Ja ho sabem, com més obeïm, més ens menyspreen, com més abaixem els braços en la defensa dels drets, més en som privats. I doncs a quin sant ens hem d'encomanar per tenir garantits uns drets reconeguts sobre el paper de les lleis, la Constitució que diu protegir especialment les altres llengües de l'estat o l'Estatut que declara l'oficialitat del valencià, si els encarregats de fer-les complir –també és mala sort!– sempre tenen una excusa o altra per no fer-ho?

La proposta no aborda el deute il·legítim, l'espoli fiscal o la manca d’inversions des de 1900. La plataforma considera que la situació del finançament requereix una solució política i no tècnica.

Divendres, 03 Desembre 2021 11:11

En el traspàs de Pere Riutort

Poques persones he conegut tan decidides a fer efectius els drets del poble valencià com la que ens acaba de deixar. Ja a principis dels anys setanta del segle passat, encara en el franquisme, va fer esforços descomunals per tal de dotar-nos d'instruments per a introduir el valencià a l'escola i a l'església.

Divendres, 03 Desembre 2021 11:10

I tanmateix la remor persisteix

La sensació que com més creix l'exhibició abanderada d'afectes a Espanya, que va atènyer el seu zenit al pic de la pandèmia (per paradoxal que puga semblar d'entrada), i la fulguració de les parafernàlies del poder, més s'estén una dissidència, de moment discreta, dispersa, silenciosa, des dels subsols socials i els marges televisius, els amagats a l'audiència. També l'altra, és clar, la sorollosa i més o menys organitzada i per això previsible.

De nou, després d'un intent fallit fa un any, l'ajuntament d'Alacant amb l'ordenança municipal de Convivencia Cívica, busca d'atacar les persones en situació de discriminació i d'exclusió, d'empijorar les condiciones de les persones amb major necessitat de suport social, les persones sense sostre i les treballadores sexuals que es busquen la seua vida al carrer. Des de Marea Blanca Comarques del Sud País Valencià hem presentat l'escrit d'al·legacions següent:

Dissabte, 27 Novembre 2021 10:57

La veritat com a principi de realitat

Es fa molt de mal, especialment en política, quan intentem falsificar la realitat per adequar-la al nostre pensament, ideari o ideologia. És cert que la mateixa realitat és difícilment reduïble o abastable des d’una visió personal o de grup, per més que aquesta tinga voluntat polièdrica. Però quan relativitzem sobre qüestions fàcilment objectivables, o directament manipulem la realitat per a poder fer un determinat discurs polític que siga adient als nostres objectius, traspassem la línia que sempre hauria d’haver-hi entre la interpretació subjectiva i la falsedat.

Les dades són inqüestionables i més encara quan les aporten conjuntament entitats tan divergents com la Universitat de València, l'IVIE o el BBVA. L'estudi conjunt conclou que les dades analitzades de 1900 a 2012, demostren que el dèficit en inversió pública de l'estat espanyol al País Valencià se situa un 19% per davall de la mitjana de la societat espanyola. A més a més, cal afegir que la necessitat de compensar l'infrafinançament estatal per a despeses transferides en educació, sanitat i benestar social, ens obliga a contraure deute públic i ens ha portat a un deute actual d'uns 51.747 milions i a la necessitat de destinar el 27% dels pressuposts anuals de la Generalitat a pagar-lo.

Divendres, 26 Novembre 2021 11:08

Immersió!

La gent de poc més o menys la meua edat recordarà les aventures en blanc i negre d'aquella sèrie televisiva que va omplir tantes vesprades de dissabte, Viatge al fons del mar (en el castellà doblat un, gran i lliure d'aquella època, que s'assembla tant a la d'ara).

Dissabte, 20 Novembre 2021 15:19

BENVINGUDA, BON DIA TV!

Ahir 19 de novembre es presentava a València el canal Bon Dia TV, al qual acabava d'incorporar-se la televisió pública valenciana À punt. Entre el públic assistent, gran nombre de periodistes i mitjans, el conseller Vicent Marzà, que fou el primer a parlar, diversos responsables de les televisions del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya, i la presidenta de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Mar Iglesias, la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Núria Llorac, i Andreu Manresa, president de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i representants de la societat civil valenciana. Tal com la van definir, aquesta plataforma és un «aparador» de les produccions pròpies i d'«una llengua i una cultura compartides». Així doncs, es tracta d'una fita històrica, sens dubte, perquè és la primera vegada que les tres grans corporacions radiotelevisives troben una fórmula efectiva per a l'impuls dels projectes audiovisuals de tot l'àmbit lingüístic. Amb aquesta iniciativa, l'espai comunicatiu conjunt fa un pas qualitatiu endavant molt significatiu. Perquè com va dir Josep Pla, el nostre país és allà on diem bon dia i ens responen bon dia. Benvinguda, Bon Dia TV, doncs. Des de la campanya Reciprocitat Ara!, impulsada per Decidim i la Plataforma per la Llengua, ens felicitem perquè un projecte llargament covat arribe per fi a bon port i li desitgem un llarg i ric viatge.

Divendres, 19 Novembre 2021 11:06

La mestra

L'escola del barri s'ha guanyat a pols un sòlid prestigi entre la gent. Tothom hi vol matricular els fills. Hi ha qui pensant en ells, en la seua educació i en el seu futur, ha fixat la seua residència en aquell barri, perquè les bones escoles per desgràcia no abunden i cal comptar amb aquells punts de proximitat que hi faciliten l'accés.

Sembla que des de fa uns dies, per fi, els partits del Botànic s'han decidit a convocar de manera activa a la manifestació pel tema del finançament valencià. Dic que per fi perquè, d'ençà que la Crida pel Finançament va fer públic que modificava la data de la primera convocatòria feta i se sumava a aquesta del dia 20N, els partits i sindicats que formen part de Finançament Just havien entrat en un silenci molt evident, extern i, pel que m'arriba, també intern. Ni comunicats, ni vídeos ni rodes de premsa. Tampoc cap informació, cap document de treball, cap argumentari havien fet arribar a les seues bases en relació amb la que hauria de ser una gran manifestació que superara aquella del 18 de novembre del 2017. Fins fa  ben pocs dies no s'havia fet res d'això. Dels partits de la dreta, no podíem esperar-ne gaire cosa. Ni han fet res ni faran res en relació amb aquest tema més enllà de participar en algun lloc preferent que els garantesca eixir en la foto. Només la patronal, ara que les institucions no són la màquina de repartir contractes a dit i altres prebendes similars, com ho van ser fins fa poc, aixeca de tant en tant la veu perquè les inversions no arriben com els agradaria.

Pocs dies abans de les manifestacions que tindran lloc arreu del País per exigir uns pressupostos sobirans, La Crida pel finançament té el plaer de convidar-vos a aquesta xerrada-debat entre representants d'entitats de la societat civil sobre la qüestió de l'infrafinançament del País Valencià.

Divendres, 12 Novembre 2021 11:04

Tapar-se el nas

L'expressió, crec, va començar a fer fortuna durant els primers anys d'estabilització de la famosa transacció democràtica espanyola i té també arrels històriques en la frase que Suetoni atribueix a Vespasià (segle I dC) i que Rafael Sánchez Ferlosio tornà a posar en circulació brillantment amb el seu assaig Non olet (2003).

Pàgina 5 de 89