Dimecres, 10 Setembre 2014 02:00

9a Manifestació Antitaurina a Algemesí

Persones destacades han signat el Manifest per Algemesí, una proposta per a la defensa d’una festa sense tortura que compta amb centenars d’adhesions.

 
La roda de premsa en suport de la 9a manifestació antitaurina d’Algemesí, convocada per Iniciativa Animalista, ha comptat amb el suport de persones destacades que han signat el Manifest per Algemesí, una proposta per a la defensa d’una festa sense tortura que compta amb centenars d’adhesions.

Destaquen Ester López Barceló, d’EUPV, Juan Ponce, de Compromís, i Juan Soto, del PSPV (diputada i diputats a les Corts Valencianes); Ana Peña d’ERPV, Ana Oliver de Solidaritat Catalana per la Independència, Emilia Moreno, secretària general de CGT, Jesús March de l’MDT, Toni Infante de la PDaD, Alfons Terrones de la JODaD i, en representació del moviment animalista, Ana Espinosa del Partit Animalista-PACMA i Carmen Moll d’AnimaNaturalis.

Encarna Canet, d’Iniciativa Animalista ha recordat que, cada any, les 'becerrades' cadafaleres taquen les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.  Aquesta pràctica taurina, integrada dins de la Setmana de Bous i consistent en la tortura i mort d’animals de menys de dos anys per persones aficionades, són una manera de socialitzar la violència adornant-la de carnaval, amb disfresses, balls i alcohol
Dimecres, 03 Setembre 2014 02:00

Totes i tots som Cremona

Les mares i pares del Ciutat de Cremona, a Alaquàs (L’Horta oest) no han deixat de lluitar per l’única línia per a xiquets i xiquetes de tres anys al centre.  Hui han anat a la seua escola per a l’inici de les classes, i allí els i les han rebut sis persones educadores voluntàries.  Front a la imposició de la Conselleria d’Educació, ha calgut aquesta decisió ferma de tothom.

També els esperava la inspecció d’Educació, que ha avisat la policia per a que  posara fi a la protesta pacífica de pares, mares i docents amb el seu desallotjament del centre.  Fins i tot han acusat falsament aquestes persones d’haver abandonat els seus fills i filles.    

La PDaD reitera el seu suport a la lluita del Ciutat de Cremona.  Rebutgem aquest nova imposició del govern contra el poble que, després de mentir durant anys sobre el projecte de construcció del centre, s’ha tancat qualsevol proposta de diàleg i ha imposat aquest primer pas cap al seu desmantellament.

Volem el que demana la gent del Ciutat de Cremona: dret a decidir per a una educació accessible i igualitària, laica, de qualitat i en valencià.  Volem defensar l’escola pública, no desmantellar-la.  Volem que els nostres recursos servisquen per a alçar el Cremona i tots els centres condemnats a sostindre el negoci dels barracots, i no per a degradar l'educació pública, minoritzar les línies en valencià i prioritzar el negoci de les escoles privades i concertades d'acord amb la llei Wert.

Des de juliol de 2010, quan el Tribunal Constitucional deixà clar que el sistema institucional espanyol no permetria que el poble català poguera decidir, està en marxa la Via Catalana per a deixar ben clar que el poder i la política és del poble, que el poble vol decidir i que les institucions i els partits han d’estar al servei del poble.   

Cada 11 de Setembre, Diada de Catalunya, la Via Catalana posa una nova fita.  El 2012, ompliren els carrers de Barcelona amb la manifestació més multitudinària que mai s’ha fet a la ciutat.  El 2013, una cadena humana de més de 400km anà de El Pertús fins a Vinaròs, on les mans de Carles Santos, Carme Salvador i Guillem Agulló foren les primeres de la cadena valenciana pel dret a decidir.  

Divendres, 29 Agost 2014 02:00

UNA COMARCA UNA FORÇA

Han concedit a Sig-Renovables l'Autorització Ambiental Integrada.

UNA COMARCA UNA FORÇA

Divendres 5 de Setembre a les 19:30h

a la Plaça del Llaurador

La Pobla del Duc

http://unacomarcaunaforca.blogspot.com.es

L’associació cultural La Xala i El col·lectiu Reconstruint Fuster de Sueca preparem acte d’homenatge a Ovidi Montllor, una de les personalitats cabdals de la cultura catalana.
 
Amb aquest acte volem retre-li homenatge al cantant, a l’actor, a l’escriptor...però  per  damunt  de  tot,  homenatgem  el  xiquet  que  anava  a l’escola de Ribera, el que aprenia de Teresa,  l’home que vestia la samarreta vermella, un home català d’Alcoi, esquerrà, que mai va trencar el pacte amb el poble treballador i que mai va renunciar a la seua identitat nacional.

(Reproduïm per la seva vigència el comunicat que vam fer públic al més de febrer i donem suport a la manifestació del 23 d’agost)

L’Ahuir de Gandia és una marjal verge de 2km2. És un dels pocs espais naturals de costa que s’han salvat de les fortes onades que, a la nostra terra, mai venen del mar. Onades de ciment mogudes pel desarrollisme, l’especulació, les bombolles immobiliàries, la corrupció, la destrucció de la natura, l’espoli del que és de totes i tots...

Els plans d’invasió de l’alcalde del PP, Luís Torró, començaren amb el projecte d’un xiringuito fixe de 1.000m2. S’interposava la llei de costes, però ell confiava en la majoria absoluta del PP a Madrid. Com ell esperava, ha funcionat la trituradora de drets i progressos en que han convertit les Corts espanyoles, al servei dels interessos que s’escuden en la crisi.

En una entrevista concedida a Nació Digital i realitzada per Xavier Borràs Pla, el degà de la Facultat d'Economia de la Universitat de València denuncia l'elitisme de l'Espanya tradicional i critica l'anticatalanisme d'Alberto Fabra. Pel seu interés ens fem ressó de l'entrevista.

Accedeix a l'entrevista.

L’espoli fiscal pot demostrar que tothom qui viu al País Valencià és menystingut.  Tothom: des de la gent “antisistema” a la “reaccionària”; es senta només espanyola o només valenciana; la de les comarques interiors, la de la costa i la de les grans ciutats; haja nascut ací o a fora; parle la llengua que parle i vote a qui vote.  Afecta, tot i que de manera desigual, totes les persones del País Valencià.  És una qüestió tristament globalitzadora i inclusiva i que es veu a les enquestes, per exemple, en la preocupació majoritària pel sistema de finançament discriminatori. 

Sembla, però, que aquesta qüestió tan clara com la llum del migdia no preocupa els partits majoritaris del País Valencià, que no denuncien amb contundència que estiguem suportant una balança fiscal negativa d’uns 5.500 milions d’euros anuals mentre patim un dels nivells de pobresa més alts de l’estat, i el que més ha crescut entre el 2008 i el 2011 després del de Canàries.  Mentre patim un índex d’atur sempre per damunt del 25%, i mentre el juvenil supera de llarg el 50%.  Mentre el nostre PIB per càpita està prou per sota de la mitjana estatal.

Un dels espais arquitectònics més emblemàtics que existeixen a la ciutat de València és el convent de Sant Domènec, a l’actual plaça de Tetuan.  La seua construcció s’inicià el l’any 1239, quan el mateix Jaume I col·locà la primera pedra després de concedir els terreny per a que els dominics alçaren el seu convent.

Ampliat i remodelat en diverses ocasions durant la seua història, es convertí en un dels principals exponents del gòtic valencià.  El claustre gòtic i la sala capitular serviren de model per a les llotges de València i Ciutat de Mallorca.  També destaca la impressionant volta de creueria estelada de la sala de les palmeres, la capella reial.

Al seu valor artístic s’ha d’afegir l’històric i el cultural: a aquest espai conventual es celebraren, en diverses ocasions, corts generals del Regne i, durant el segle XIV, funcionà una escola de llengües orientals.  Entre altres activitats, el 1345 s’instaurà una càtedra de gramàtica i teologia, i el 1629 es funda la famosa escola de traducció.    Fou un centre i un focus cultural que perdurà durant segles

 

Té igual el mètode. Igual amb la metodologia proposada pel Ministeri espanyol d'Hisenda -substancialment diferent al que fan servir totes les economies equivalents de l'entorn, i amb càlculs realitzats, segons el mateix informe, un poco a ojo- que amb les alternatives estàndard, el País Valencià apareix com el gran perdedor en la publicació de les balances fiscals, que ha elaborat l'economista Ángel de la Fuente, vinculat a FAES, Ciutadans i a FEDEA, el think tank de la gran patronal espanyola.

 

Pàgina 79 de 95
Joomla templates by a4joomla