TOMBEM EL RÈGIM DEL 78
La transició democràtica a l'Estat espanyol fou feta sobre les brases encara vives del franquisme i liderada en bona mesura per les mateixes elits beneficiades pel colp d'estat de 1936 i el règim de terror imposat pel franquisme. No fou tan modèlica ni pacífica com ens volen fer creure i costà no menys de 700 vides humanes. Sobre la Constitució i la restauració monàrquica imposada per Franco hi pesà sempre l'amenaça militar. El pas d'una dictadura pura i dura a una democràcia avalada per les grans potències però amb greus descosits que lluny d'haver estat reparats han anat eixamplant-se gràcies al relleu en el govern espanyol dels dos grans partits del règim, deixà inqüestionat i blanquejat per la nova legalitat el genocidi franquista. 43 anys després de la mort de Franco es parla ara de traslladar les seues despulles a un lloc més discret (però sense qüestionar el destí d'eixa ignomínia del Valle de los Caídos), 43 anys després les fosses de morts anònims i les cunetes de les carreteres encara són plenes, sense reparacions ni condemnes (ni que només fossen simbòliques) per tantes injustícies.
Un pressupost sobirà per a construir el País Valencià social que volem
Un any més tornem a conèixer els Pressupostos de la Generalitat. Un any més ens els tornen a vendre, o intentar vendre, com els pressupostos més socials de la història. Un any més ens volen donar a entendre que amb uns pressupostos autonòmics, sotmesos al centralisme de l'Estat espanyol, es poden solventar les necessitats del poble valencià.
"Marxa i Aplec del Puig. I si pensem en clau de país?", per Antoni Infante
Aquesta setmana passada hem tingut la darrera celebració de la Marxa i l’Aplec del Puig, on, com ja ve succeint des de fa molts anys, hi han prevalgut la lògica i la dinàmica partidàries que, tot i legítimes, es mostren insuficients per a segons quines qüestions, quan, segurament, ens aniria millor a tothom si, sense renunciar als espais i propostes partidistes, avantposàrem una certa lògica en clau de país, de País Valencià.
AMB TOT EL DRET EL VALENCIÀ TAMBÉ A L'ÀMBIT SANITARI
La setmana passada vam tenir coneixement d'un nou cas de flagrant discriminació lingüística, aquesta vegada en una consulta mèdica del SVS, gràcies a la denúncia a través d'un article publicat per l'escriptora i periodista Núria Cadenes, que la va patir en primera persona. La metgessa que l'havia d'atendre es va negar a fer-ho perquè la pacient s'expressava en valencià, com així consta en el part oficial: «Anamnesis: La paciente habla en valenciano» [sic] Tal com denuncia Núria Cadenes, ens trobem davant un nou cas, l'enèsim, en què se sumen la incompetència i el supremacisme lingüístic, agreujats pel fet de tractar-se d'una professional que exerceix en la sanitat pública. Per desgràcia casos com el descrit per la periodista es donen cada dia al País Valencià, però de la majoria d'ells no en queda constància. Callar, abaixar el cap i parlar en castellà és l'actitud tristament majoritària d'una ciutadania que ha interioritzat, després de segles de polítiques discriminatòries envers el valencià, la seua condició d'inferioritat nacional i cultural.
"Saials. L'interès i la necessitat", per Manel Rodríguez Castelló
El brutal esquarterament del periodista Jamal Khashoggi al Consolat saudí d'Istanbul, segons tots els indicis a mans de personal a sou del règim teocràtic de Riad, ha tornat a posar en el punt de mira els negocis que molts països decents mantenen amb una de les dictadures més sagnants del planeta. /
"El declive de los derechos humanos en Alicante Vivienda y desahucios", per José M. Copete
Artículo 25
- Toda persona tiene derecho a un nivel de vida adecuado que le asegure,
así como a su familia, la salud y el bienestar, y en especial la
alimentación, el vestido, la vivienda, la asistencia médica y los servicios
sociales necesarios; tiene asimismo derecho a los seguros en caso de
desempleo, enfermedad, invalidez, viudez, vejez y otros casos de pérdida
de sus medios de subsistencia por circunstancias independientes de su
voluntad.
Bona acollida de la Taula Redona al Col·legi Major Rector Peset de València, amb el títol "Casa Taller March, Un Obrador del Segle XXI"
Amb data 24 d'octubre, s'ha realitzat Taula Redona al Col·legi Major Rector Peset de València, amb el títol "Casa Taller March, Un Obrador del Segle XXI", ha assistit nombrós públic, entre ells algun representant de partits polítics i de plataformes ciutadanes. Ha presidit la taula, personalitats del món acadèmic en Belles Arts, Geografia i Història, filosofia, Conservació-Restauració, al costat de la moderadora de l'acte.
"La migració: problema, solidaritat o lluita de classes?", per Antoni Infante
A les darreres dècades estem assistint a un notable increment de polítiques que podríem definir d'extrema dreta tant a Europa com a els EUA. La major part d'aquestes polítiques són aplicades per governs on participen partits considerats demòcrates, tant de dretes, de centre com d'alguns que mantenen l'etiqueta de forces socialdemòcrates, ecologistes, etc. Aquestes expressions abasten bona part de les polítiques públiques en aspectes com les restriccions de les llibertats cíviques i polítiques o la preponderància del que és privat envers el que és públic. Un camp on aquestes polítiques s'ha fet clarament visibles és en el tractament dels fluxos migratoris i els drets de les persones migrades, ja siga des de l'àmbit polític, com el jurídic, policial o militar. Una part del discurs imperant culpabilitza erròniament la immigració com a responsable d'aquesta dretanització generalitzada.
"Quan diem no", per Manel Rodríguez-Castelló
L'èxit de la manifestació del darrer 9 d'Octubre a València va sorprendre propis i estranys. Certament, aplegar no menys de 15.000 persones en un context com l'actual valencià, no caracteritzat precisament per mobilitzacions i projectes socials poc o molt multitudinaris, és un fet que no passa desapercebut. Fins i tot les dues o tres cites anuals d'obligat compliment a la capital valenciana, com la que ara comentem, han anat perdent vigor.
"El camí per desprivatitzar la sanitat al País Valencià", per Begoña Bevià, Manuel Giron, Pedro Duran, Francisco Sanchez i Fernando Paton
Les autores, membres de diversos col·lectius en defensa de la sanitat pública i d’auditoria del deute, analitzen en aquest article el procés de desprivatització d’alguns dels departaments de salut del País Valencià, així com les possibilitats de futur que s’obren al Govern si es vol recuperar la gestió d’aquests serveis públics.
Article publicat en La Directa.
