El primer cap de setmana de novembre es va desenvolupar a Biar el primer Encontre de Dones Rurals del País Valencià organitzat per FEDEMUR-PV. Entre altres vaig assistir al diàleg que oferiren el professor de Geografia de la UA Antonio Martínez Puche i el catedràtic de la UPV José María Álvarez Coque, qui intervingueren sota el títol “Diàleg de despoblament: De les necessitats a la búsqueda de solucions”, on entre altres vincularen les causes del despoblament a l’infrafinançament, el deute odiós que hem hagut de contraure per a compensar-lo i que ens obliga a invertir el 25% dels pressupostos de la Generalitat a amortitzar-lo amb interessos i l’espoli fiscal que patim de més de 6.000 milions d’euros anual, que pateix el nostre país per part de l’Estat.

L’any 1992, tant irlandesos com britànics van celebrar l’Acord de Divendres Sant (el Good Friday Agreement), un tractat de pau internacional ratificat en un referèndum, tant a Irlanda del Nord com a la República d’Irlanda, que va acabar amb trenta anys de violència. No obstant això, després de dues dècades de pau, el Brexit ha iniciat una crisi constitucional que planteja seriosos reptes a Irlanda del Nord. Als sis comtats, el 55,8% de l’electorat va votar per romandre a la UE, amb una votació fortament vinculada a les divisions etno-religioses del país (Garry, 2018).

L'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix: «1. Tota persona té dret a un nivell de vida que assegure, així com a la seua família, la salut i el benestar, i especialment quant a alimentació, el vestit , l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris... 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials...».

(Crònica d'urgència sobre un debat polític)

Acostumats com estem al xou mediàtic que ens escudellen cada dia per a major descrèdit de la política (espanyola) i major indiferència de la ciutadania, no deixa de sorprendre que un debat entre cinc representants de sengles formacions polítiques transcórrega per les civilitzades vies del debat, l'enraonament i la reflexió en veu alta. Però així va ser el passat divendres 22 de novembre en la Sala d'Actes d'Intersindical Valenciana, al carrer Juan de Mena de València. Convocats per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià sota el lema «Més participació per guanyar més democràcia. No a la barrera electoral del 5%» i amb el director de Saó, Vicent Boscà, fent les funcions de moderador, es van reunir quatre cavallers i una dama en taula redona: Sergi Rodríguez (EUPV), Ricard Chulià (Bloc i País de Compromís), Raquel Aguilar (Partit Animalista Contra el Maltractament Animal), Josep Barberà (ERPV) i Alexis Marí (Agermanats). Amb tres quartes parts de la sala plena de públic, presentà l'acte Antoni Infante, que agraí l'assistència del públic i la participació dels ponents en nom de la Plataforma. Aclarí que d'altres partits hi havien estat també convidats però que havien declinat l'oferiment per causes no especificades. Fou el torn del moderador de l'acte, Vicent Boscà, que després de presentar un a un els participants obrí foc plantejant que com era que partits que defensaven la baixada del percentatge de vots necessari per a obtenir representació parlamentària (que en el cas valencià se situa en el 5 %, el més alt juntament amb Galícia i només superat per les Canàries, de l'Estat espanyol), quan arriben «al poder» se n'obliden, en clara al·lusió als partits valencians del Pacte del Botànic.