Ens trobem en l'enèsima crisi del capitalisme imperant, un error de sistema detonat aquest cop per un virus que fa trontollar els mercats, alerta la humanitat i torna a qüestionar els pilars en què es fonamenta la societat en què vivim.

Tots podem errar, està en la condició humana, actuem i sovint ho fem amb poques dades, en escenaris complexos per als quals encara no hi ha protocols ni algoritmes, en aquest escenari errar és freqüent. Però una cosa és errar i altra és negligir. Negligir es defineix com la falta de la deguda cura o diligència, i com a resultat una conducta negligent sol conduir a un dany al proïsme o a un tercer. A més a més la conducta negligent comporta sempre una sentència condemnatòria en l'ordre jurídic. L'actitud del Govern espanyol ha sigut tot menys un error, i no ha sigut un error perquè les dades hi eren, estaven a l'abast de tothom, no les repetiré perquè tots ja les coneixem, amb les mateixes dades, setmanes abans en altres llocs es van posar diverses mesures amb més o menys encert, sempre els pioners ho poden errar més, però tots vam veure com a Corea del Sud o la Xina, mesures que semblaven estrafolàries van finalment donant fruit, i veiem espantats com a la culta i moderna Itàlia se'ls disparaven els casos, fins a fer insuportable mirar les notícies que venien del bonic país llatí, però també feren el que devien fer, tard però ho feren. Finalment arribà el problema a Espanya, i amb les dades ja conegudes del que havia passat i del que s'havia de fer, per a sorpresa de tothom, no ho feren, amb les dades que tots teníem ningú podia entendre, encara avui no s'entén perquè no es va tancar Madrid, Gasteiz-Vitòria i La Rioja.

Hui 21 de març, Dia Internacional contra el Racisme, nombrosos col·lectius de València, com tambè altres de l'Estat Espanyol i del món, ens unim per a mostrar la nostra repulsa absoluta a aquesta xacra social que constitueix un dels puntals estructurals del sistema de dominació actual, pel qual les grans majories de la població mundial són discriminades, excloses i oprimides, i per a denunciar la seua presència creixent en la nostra societat i en les nostres institucions.

Cuando ya se ha superado la barreras de los 10 mil casos de personas infectadas por el Coronavirus, el Gobierno español ha aprobado un nuevo paquete de medidas económicas y sociales de emergencia dirigido a paliar el impacto económico que la pandemia está produciendo en España. La cantidad aprobada alcanza los 200 mil millones de euros, lo que equivale al 20% del PIB español. ¿Es esta cantidad suficiente?. Lógicamente, habrá que ver cuál es el alcance final de la crisis sanitaria y su duración, para poder responder a esta pregunta. Lo que sí que está claro, es que se trata de una cantidad económica significativa, que permite realizar acciones importantes. La clave estará en ver cuál es realmente su uso y si con ella se atienden las necesidades reales de las personas y de las pequeñas empresas.