Reflexions des del confinament
Portem ja algun temps tancats a casa, temps que ens obliga a la reflexió, encara que siga en un parèntesi entre el soroll ensordidor de les xarxes socials i les seues "fakes", l'allau d'informació diària sobre la situació de baixes i contagis, les noticies i els programes cridaners, escarotats i manipuladors de les televisions i ràdios, les lectures de llibres endarrerits, la cura de xiquetes, xiquets i persones malaltes a casa mentre l'ERTO entra per la finestra i qualsevol altra situació de les milers que s'estaran produint de forma extraordinària.
Salvar vides...
Crec que la primera vegada que es va popularitzar aquesta expressió, “salvar vides”, va ser arran els atemptats de les torres bessones al 2011. Des de llavors la propaganda ianqui primer i després tothom fa servir aquesta expressió per a tot. Salvar vides en qualsevol circumstància? No, sols en aquelles que tenen èpica, que són curtes en el temps, i ocorren envoltades de gran parafernàlia mediàtica; i sols per a vides d’occidentals. Ara, qualsevol acció és molt important per a salvar vides al mig de la crisi de la COVID-19, Tothom s’afanya a salvar vides. La crisi passarà i la gent seguirà morint, avui continua morint, per causes absolutament evitables, per exemple la tuberculosi o la malària, o la fam o la violència política. Però sembla que aquestes vides no paga la pena salvar-les.
La pandèmia del capital
Pareix un món, però tan sols han passat tres mesos d’aquelles imatges esfereïdores de la ciutat xinesa de Wuhan, on construïen hospitals en 10 dies per combatre la Covid-19, o més popularment coneguda com a Coronavirus. Ciutats i pobles on la població es quedava confinada a casa en quarantena, a causa d’un bitxo molt infecciós. Doncs això, ara, aquelles imatges llunyanes, malauradament, les vivim en primera persona. Vull despertar i no puc, i quan ho aconseguisc, veig que el malson és molt real. No estem dins d’una novel·la de Dan Brown. Mes i mig després de l’inici del malson, són moltes les persones que no ho han superat. Des d’ací una abraçada i el meu sentit condol.
Serveis socials, més essencials que mai
Es més que evident que la crisi sanitària de la COVID19 donarà pas a més crisi econòmica i social de la que ja teníem abans, ja que partim d'una situació molt desavantatjosa per a gran part de la població.
Estat pandèmic
Una situació d’emergència social posa de manifest les virtuts i les mancances de les estructures constituïdes, ens fa valorar la seua gènesi i utilitat en relació a la vida i la seua preservació.
L’empobriment del País Valencià VI: Sistema bancari
Històricament, el País Valencià ha disposat d'un sistema bancari propi arrelat en el territori i enfocat al finançament de l'economia valenciana. Durant més de cent anys, aquest sistema ha estat conformat per caixes d'estalvis i cooperatives de crèdit i caixes rurals, entitats que han desenvolupat una tasca fonamental en el finançament dels sectors econòmics valencians, com ara l'agricultura i ramaderia, la indústria tradicional (tèxtil, fusta i moble, calcer, joguet, cuir, ...) i els serveis (comerç, transport, distribució). Aquest tipus de banca valenciana s'ha caracteritzat per ser una banca de proximitat, coneixedora de les necessitats de finançament de l'economia, donadora d'un tracte personalitzat i a la mesura i creadora de valor social. Aquest model de negoci bancari de proximitat i sostenible, ha anat unit també a una obra social, mitjançant la qual s'han revertit part dels seus beneficis econòmics en el desenvolupament social, cultural, artístic i esportiu dels pobles i ciutats valencianes.
Necessitem un desconfinament al servei del poble i basat en criteris científics
Decidim reitera la necessitat de mantenir el confinament total al País Valencià i proposa la vigilància epidemiològica i la reconversió d'empreses cap a la tecnologia sanitària per garantir la salut pública valenciana.
El dret a l'autoconfinament com a mesura de contenció de la pandèmia
Els i les sotasignats demanem al Molt Honorable Senyor President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig i Ferrer, i a totes les institucions valencianes de govern i de salut, així com al conjunt de la societat civil que exigesca al Govern espanyol el permís perquè els ajuntaments dels nostres municipis més turístics exercesquen el dret de confinar-se territorialment per protegir els seus ciutadans.
Les persones, la salut i la vida han d'estar al capdavant de la desescalada de la crisi
Decidim denuncia que la gestió de la crisi del Govern d'Espanya ha estat tardana, on criteris polítics i econòmics han tingut més pes que els criteris epidemiològics i demana a la Generalitat que mantinga el confinament al País Valencià fins que les proves ràpides i l'abastiment de material sanitari de seguretat estiga garantit per a tota la població treballadora.
Ruptura o reforma. Els pactes de La Moncloa 2.0
Abans de la coronacrisi, alguns reclamàvem la necessitat d’un procés constituent. I ho fèiem amb el convenciment que la degradació ètica, política i moral del règim del 78 havia dut, tot dirigit per una constitució que no ha servit per garantir la separació de poders o el dret a decidir, a una situació de corrupció política, violència institucional i empobriment de la població, que obligava a replantejar-se el nostre marc de convivència. El règim del 78 consagrà la tirania dels aparells centrals dels partits polítics i condemnà les classes populars a més empobriment, i a una major pèrdua d’oportunitats, tot augmentant l’escletxa entre classes. El règim del 78 va néixer dels pactes de La Moncloa, i ves per on ara, més de 40 anys després els espanyols ens tornen a posar damunt la taula la mateixa recepta.
