Botifarres
El desè aniversari del final d'ETA ha accelerat el ritme de la maquineta de fer botifarres periodístiques. Sang i ceba i, segons els casos, arròs, llavoretes de fenoll i no sé quants ingredients més… N'hi ha una gran varietat: blanca, negra, d'arròs, de carn, botifarró, roja, de ceba, catalana, l'andola alcoiana…
[vídeo] Consideracions del 9 d'Octubre amb Toni Infante i Zahia Guidoum
![[vídeo] Consideracions del 9 d'Octubre amb Toni Infante i Zahia Guidoum](/media/k2/items/cache/9cda38e941d285d123019b2173d8d97a_M.jpg)
Antoni Infante i Zahia Guidoum, nova coordinadora de la Plataforma pel Dret a Decidir reflexionen sobre el 9 d'Octubre, per a Guidoum era la seua primera Diada com a coordinadora, vos deixem el vídeo de la restransmissió en directe a través de Youtube per part de la Ràdio Televisió del Poble en el seu canal el passat 8 d'octubre.
La Fira (un afer personal)
Mentre escric aquestes línies està a punt d'inaugurar-se la 56a Fira del Llibre de València, que durarà fins diumenge 24. Traslladada de la promesa entabanadora de la primavera, que és la seua estació preferida, a les languideses tardorals que encara ens fan suar la cansalada, la Fira torna també a Vivers, que si no són els Jardins de Luxemburg o el Central Park novaiorquès (per citar-ne dos de molta anomenada), són el cor vegetal i lúdic de València, amb permís dels Jardins del Túria, nouvinguts que ja es guanyaran un dia el seu llorer literari, si no se l'han guanyat ja, en alguna novel·la o en un grapat de versos d'inspiració floral. Volta el món i torna… a la Fira.
Els feixistes de Vox atempten contra la campanya Reciprocitat Ara!
Uns militants feixistes de Vox han arrancat una pancarta de la campanya a favor de la reciprocitat dels mitjans de comunicació públics del nostre domini lingüístic.
Decidim encapçala el clam per la reciprocitat a la manifestació del 9 d'Octubre
La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana i membres de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca han donat suport al bloc de Decidim, que ha estat un dels més nombrosos de la manifestació
Llicència per al crim
Llig amb estupor la informació sobre els abusos sexuals a menors que han tingut lloc a França des de 1950 perpetrats per membres de l'Església catòlica. Les xifres de la investigació d'una comissió independent esgarrifen amb la seua matemàtica sinistra: 330.000 xiquets i xiquetes (un 80 i un 20% respectivament) van ser víctimes dels crims comesos per entre 2.800 i 3.200 sacerdots i religiosos identificats.
Les llengües i el bon veïnatge
Que els valencians hauríem de tindre l'autoestima ben alta és una cosa que psicòlegs i sociòlegs no podrien negar. Diferent seria considerar-nos superiors, això sí que no, però sí iguals en drets que els nostres veïns geogràfics.
9 d'Octubre: història, festa i reivindicació
El 9 d'octubre ha esdevingut la gran Diada del poble valencià, la que commemora el nostre naixement com a poble amb l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de València. Excepte en algunes mirades més polièdriques, en la diada passem de puntetes sobre l'existència prèvia d'unes comunitats de l'època andalusina (àrabs, amazigues, jueves...) fortament arrelades al territori i que malgrat que van estar primer dominades i després expulsades, van deixar-hi una empremta que arriba fins als nostres dies i que ha enriquit el nostre bagatge cultural. La Diada del 9 d'Octubre, al contrari de la del 25 d'abril (commemoració reivindicativa de la desfeta d'Almansa i de la pèrdua dels Furs) ha estat plenament assumida pel conjunt de les institucions, des de la Generalitat o els ajuntaments fins a un ampli ventall d'entitats ciutadanes, culturals i festives. El 9 d'Octubre, comptat i debatut, és la gran festa vertebradora del País Valencià. I ens cal celebrar-lo!
Avancem cap a l'autodeterminació del País Valencià
Ara fa just un any, el 9 d'octubre de 2020, la pandèmia ens obligava a una celebració més que discreta de la Diada Nacional del País Valencià. Enguany podem, amb totes les precaucions necessàries, tornar a eixir als carrers. I és aquesta la principal voluntat de Decidim, recuperar el pols social, civil i polític necessari i dur-lo un pas més enllà perquè el poble valencià puga acarar tots els reptes i totes les esperances que ens planteja l'hora present. Però com que no hi ha present i futur possibles sense una mirada crítica al passat i una construcció des de les arrels més profundes, celebrem amb tota la força reivindicativa un nou 9 d'Octubre, data simbòlica del naixement del poble valencià amb l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de València.
No aigualim la reciprocitat
No hi ha dubte que Joan Baldoví és el diputat valencià més conegut a dins i fora del país i un dels qui més simpaties desperta, sobretot entre gent d'esquerres i nacionalista. Mai potser el País Valencià havia tingut millor ambaixador a Madrid. S'ho guanya a pols, és clar, a base d'un treball tenaç i majorment invisible que aprofita bé l'altaveu mediàtic del Congrés espanyol per llançar el seu missatge de diàleg i moderació, hereu com és del trellat ancestral de la gent de la terra.
La reciprocitat que ningú rebutja però que a tothom sembla molestar
Després de més de vint mesos de campanya sostinguda a favor de la reciprocitat de tots els mitjans de comunicació públics que emeten en valencià/català, i d’haver participat en les més diverses iniciatives prèvies i en les que s’han encetat des de la campanya #ReciprocitatAra, hem arribat a una triple conclusió: d’una banda, no trobarem cap persona, entitat, partit o institució que afirme públicament que està en contra de la reciprocitat. Cap ni una. Com a molt jugaran amb les paraules per a fer veure que hi estan d’acord, però que ara no toca, que cal esperar un temps en funció d’interessos no sempre confessables, que hi ha dificultats tècniques i que en tot cas els canvis en les tendències de les formes de consumir els productes audiovisuals superaran en un futur la necessitat de la reciprocitat. Més que arguments són excuses per a no haver de dir que hi estan en contra.
Decidim felicita la decisió del Consell de reclamar el traspàs de la gestió de rodalies
L’entitat porta dos anys reclamant la urgent necessitat de transferir la gestió de totes les línies de rodalia del País Valencià juntament amb les partides pressupostàries per a la seua gestió.
Manuel Molins, el país i la cançó de la lileta
Comencem pel final. La cançó de la lileta, que ignore si encara és expressió viva, o forma valenciana, segons l'Alcover-Moll, de referir-se a la repetició excessiva de coses, el famós joc més conegut per la cançó de l'enfadós o pregunta parany: «La cançó de la lileta és cançó que mai s'acaba, comença per la lileta i acaba per la lilada». Més tard hi tornarem. És el cas que el passat dimecres es va presentar a l'Octubre el segon volum del Teatre complet de Manuel Molins, editat per Alfons el Magnànim, amb una remarcable presència de públic, ateses les circumstàncies i tenint en compte aquesta mena d'actes.
La indústria de la prostitució en temps de pandèmia
«La prostitució és part integral del capitalisme patriarcal»
Carole Pateman (1995)
«La prostitució és una forma d'explotació econòmica a l'extrem de convertir-se en una de les noves formes de servitud del segle XXI»
Rosa Cobo (2017)
Pedra, paper, tisora
Alguna instantània de la salutació d'aquest dimecres entre Pere Aragonés i Pedro Sánchez en el marc incomparable de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat de dalt, amb els punys tancats entrexocant suaument, recordava el joc infantil pedra, paper, tisora. L'espectacle mediàtic –mitjà convertit en fi–, ha relegat a segon pla les entranyables intrigues del poder i tota la cultura del secret i els secretaris d'antany. N'hi ha, és clar, i potser més que mai (sobretot de secretaris, i a Madrid!), però ara s'ha de fer veure que es juga net, amb les cartes damunt la taula, sense asos amagats. A força de voler explotar la seua teatralitat, la política ja és més que res una qüestió de gestos.
La Crida pel Finançament se sumarà en bloc a la convocatòria del 20 de novembre contra l'infrafinançament per a garantir la unitat del Poble Valencià
La plataforma d'entitats, considera que el que cal és garantir el màxim de presència possible, i tornaran a demanar una reunió amb la Plataforma pel Finançament Just.