×

Avís

JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 719

Aquest 30 de maig s'ha celebrat, com cada any, la Bressolada, la festa de les escoles catalanes de la Catalunya Nord. Cada any aquesta Diada per l'escola en català tenyeix els carrers de Perpinyà de colors, de jocs per a la canalla i d'actuacions musicals en un to festiu però alhora reivindicatiu per l'ensenyament en llengua pròpia a la Catalunya del nord de les Alberes.

Any rere any la Bressola ens demostra com, des del treball i la il·lusió, es pot afrontar una situació preocupant, com la que té el català a les comarques nord-catalanes, des de l'optimisme militant i amb dedicació plena, que pot esdevenir en uns excel·lents resultats que permeten que molts nins i nines tinguin un bon coneixement de la llengua en un context advers per aquesta.

 

Dijous, 11 Juny 2015 02:00

El dret a decidir, un dret democràtic

L'altre dia, la que serà la pròxima alcaldessa de Madrid, candidata de 'Ahora Madrid' es va proclamar partidària del dret a decidir. En una entrevista amb el periodista Juan Cruz, preguntada sobre els 'conflictes territorials', Manuela Carmena va respondre que ella era favorable al dret a decidir, que era un dret democràtic, que tots els països del món, també el països que conformen l'estat espanyol, tenen dret a decidir i construir el seu futur amb els seues pròpies mans; va afegir que la visió unitarista i centralista del nacionalisme espanyol impulsada per l'estat espanyol havia fet molt de mal a la gent de les nacions perifèriques, a les seues llengües, cultura i identitat(s), perquè des del nacionalisme estatal s'ha intentat imposar llengües, cultures i identitats, sense respectar la diversitat, el plurilingüisme ni el dret a decidir de la ciutadania de les nacions sense estat. Considerava convenient -Carmena- cercar polítiques que superaren el mal i les ferides que s'havia causat, la manca de respecte als territoris que no tenen estructures d'estat per a defensar-se dels atacs del nacionalisme espanyol.

El dimecres 10 de juny, a una entrevista a Biel Barceló, a TV3, el portaveu de MÉS de les Illes Balears, que estan en negociacions amb el PSOE i Podem per a fer un pacte de govern va dir que, una qüestió incondicional era l'acceptació del dret a decidir de les Illes així com resoldre el dèficit fiscal de les Illes i acordar un pacte fiscal just que no condemne a les Illes a una situació quasi colonial per la manca d'inversions i obligats a pagar molt i rebre molt poc. Declarava Barceló que no eren independentistes de les Illes, tot i que respectaven i eren favorables al procés a Catalunya, però lluitàvem pel dret a decidir de les Illes i després ja veurien si podia ser factible una federació o confederació dels països de parla catalana.

Dijous, 11 Juny 2015 02:00

Els focs de Sant Joan

Els Focs de Sant Joan o Focs del Canigó, son només una petita flama encesa al cim d’una muntanya i que des d’aquell lloc es transportada per centenars de voluntaris arreu del Països Catalans, on arriba amb tots els mitjans imaginables, per terra, vaixells i avions . Però els Focs de Sant Joan no son només això, son la voluntat d’un poble que no es deixa enganyar i que no vol morir. Representen la unitat de la nostra cultura i naturalment de la nostra nació. Son molts els qui ens voldrien sempre així, subjugats o subordinats a una cultura castellana , que encara que es molt digna i respectable, no es la nostra.

Perquè no ens anem a callar.

Perquè l’activitat dels moviments socials i la reivindicació social no va a ser aturada per la llei mordassa.

Perquè amb la informació comença la defensa i l’autodefensa.

Cal conèixer com poden afectar els canvis legislatius a les nostres accions e iniciatives, i les millors formes d’oposar-nos i actuar.

Un equip d’advocades, expertes en Dret Penal, i col·laboradores de VsM han preparat aquest taller informatiu per persones dels moviments socials valencians.

Els actes consistiran en dues xerrades el 17 i 19 de juny a les 18:30h a Ca l’Estudiantat i al Casal Popular La Falç, respectivament, i una concentració el dia 25 a les 19:00h al Mercat d’Abastos.

El 25 de juny de 1979, Valentín González Ramírez, treballador del grup sindical de càrrega i descàrrega, va ser assassinat a mans d’un policia nacional pel tret d’una pilota de goma directa al pit rebentant-li el cor en l’acte.

Quan es va instaurar la democràcia i es van legalitzar els sindicats, Valentín s’afilià juntament amb molts dels seus companys al sindicat de Transports CNT de València.

A la vaga de Abastos que les Colles de càrrega i descàrrega del mercat d’Abastos de València van convocar per l’impagament dels salaris per treballs ja realitzats, és on el company antifeixista, orgullós de poder a la fi lluitar pels drets dels treballadors, va ser assassinat.

Malgrat que aquesta vaga era pacífica i legal, els policies no van dubtar ni un segon a carregar sense cap motiu sobre els treballadors. Van començar a caure cops de porra per tot arreu, la qual cosa els va portar a refugiar-se en la caseta que tenia la colla en el mercat. Perquè isqueren de la caseta, la policia els tirava per la finestra pots de fum. Valentín romania amb son pare qui també rebia cops per part de la policia. En veure això Valentín, es va girar i va dir : “ja està bé de pegar al meu pare”. No van passar ni 10 segons quan dit això, un policia li va disparar a boca de canó una pilota de goma directa al pit. Estès a terra encara va rebre cops de porra fins que el van portar a l’hospital on va ingressar ja cadàver.

Dimecres, 10 Juny 2015 02:00

L'Horta ecològica és futur

Hem despertat del malson de l'última amenaça d'amputació que ha patit l'Horta de València: la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de València ciutat impulsada per Rita Barberá i el PP, que incloïa la desaparició de 411 hectàrees d'Horta a canvi de més asfalt, formigó, ciment, túnels, rotondes i carreteres. L'Horta és font de béns i serveis incommensurables que hui dia són més necessaris que mai.

Rebost alimentari de proximitat; pulmó verd i de descongestió urbana; mur de contenció de l'expansió incessant de la ciutat; lloc recreatiu, paisatgístic i estètic; llegat d'usos, costums, senyal d'identitat, memòria cultural i arquitectònica; agro-ecosistema únic al món amb una singular comunitat de plantes i animals, terres híper-fèrtils del quaternari, clima benigne, aigües del Túria per a regs mitjançant l'enginyeria hidràulica immemorial de les sèquies, de xicotetes explotacions amb policultius i diverses collites a l'any, i la gent que treballa la terra o viu en ella, com a llauradors i guardians de l'Horta.

El 2012 l’amic Gustau Muñoz de la Universitat de València em va animar a publicar la meva tesina doctoral sobre el valencianisme dirigida pel sociòleg, investigador, cantant i activista civil, Rafael Xambó. El llibre va eixir amb un títol desafiant,Valencianisme, l’aportació positiva. Cultura i política al País Valencià (1962-2012), per tal com  en aquell moment per cap banda s’albirava encara la fi de l’hegemonia d’una dreta valenciana reaccionària, corrupta i furibundament anticatalana. Una dreta que havia condicionat el joc polític durant la Transició i que, finalment, fent el salvatge havia aconseguit instal·lar-se en el cap i casal el 1991 i el 1995 en la Generalitat de la mà d’Eduardo Zaplana, autèntic factòtum del neo-règim.  La meva tesi, seguint la senda d’autors i amics com Muñoz mateix, Toni MollàAntoni FurióAdolf Beltrán, Xambó o Pau Viciano, era que el valencianisme malgrat l’hegemonia del PP havia estat decisiu en la construcció del país i que, tard o hora, estava cridat a liderar un procés de canvi. Tot plegat, ni l’apatia ni la por ni l’acció adversa i militant de la dreta valenciana havien pogut, després de tot, ni amb bombes ni amb garrots, acabar amb allò que Mollà va descriure un dia com una “revolució tranquil·la” en referir-se al moviment valencianista nascut a l’aixopluc de les idees de Joan Fuster. Les bases eren sòlides i el relat de país reivindicat molt més potent que no pas el pastís de l’espanyolisme regionalista. El valencianisme sens dubte ha nodrit la consciència política, el sentit de país d’unes quantes generacions sense alhora deixar mai de treballar i d’anar construint.

Al País Valencià, PODEMOS ha sigut la força política menys votada de les que han aconseguit representació en les Corts Valencianes el passat 24M: el PP, el PSPV-PSOE, COMPROMÍS i inclús CIUDADANOS l'han superat en nombre de vots. Si tenim en compte les altes expectatives que tenien, és molt dubtós que els seus militants i simpatitzants estiguen satisfets d'un resultat així. Dins del camp de les forces  progressistes, PODEMOS ha estat superat amb escreix per COMPROMÍS: concretament, la formació valenciana ha obtingut 173.058 vots i 6 escons més que la de Pablo Iglesias. Quina és la raó d'aquesta diferència tan accentuada? Sens dubte en poden haver moltes, però ací ens centrarem en una que considerem de gran importància. Concretament, la tesi que defensarem en aquest article és que COMPROMÍS té una visió molt més completa i inclusiva de la democràcia i dels drets humans, ja que és un partit que defensa, al mateix temps, els drets socials i els drets culturals/nacionals dels valencians.

Després de 28 anys, el 17 de febrer de 2011, ara farà 4 anys, les emissions audiovisuals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) van anar a negre a les comarques valencianes. Segons ens van explicar al seu moment, el Tribunal Superior de Justícia Valencià (TSJV) havia autoritzat la Generalitat Valenciana a entrar a les instal·lacions que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) té a Xiva i precintar els repetidors que permetien rebre TV3 i els altres canals de la CCMA a la ciutat de València i rodalia. Mig país, des del punt de vista demogràfic. Davant les eventuals represàlies econòmiques, ACPV en va desconnectar els repetidors. Una derrota del valencianisme civil i un atac als drets democràtics més elementals.

Les competències sobre el cas, com era ben sabut, són de l’estat i no de la Generalitat -de les generalitats. Precisament fent ús d’aquestes competències, el 21 de gener de 2014 també va emmudir Catalunya Ràdio al País Valencià. Una altra amenaça de multa del govern espanyol contra ACPV en va precipitar l'apagada poques setmanes després que les Corts Valencianes suprimiren el servei públic de RTVV. Amb el final de Catalunya Ràdio desapareixia el darrer mitjà de comunicació en català d'àmbit valencià.

Nota de Premsa

València, 28/05/2015                                                                                                                             Plataforma pel Dret a Decidir

La PDaD pensem que des de la perspectiva del dret a decidir s’ha avançat molt, s’ha fet un pas de gegant, quan la ciutadania valenciana estava farta, exhausta i sentia vergonya aliena d’uns representants polítics espanyolistes que ens han portat a la ruïna i al desastre de la corrupció, de les mesures antisocials, antiecològiques i antivalencianes (en educació, salut, cultura, drets laborals...), del tancament de RTVV i l’atac contra els nostres mitjans de comunicació en valencià, RTVV i català, TV3, Catalunya Ràdio i Canal 33, i comença una nova etapa on, tot i que ho intenten, no podran ressuscitar l’anticatalanisme i l’antivalencianisme perquè fins i tot l’empresariat valencià està ben refart i sap perfectament que aquest anticatalanisme ens ha dut a la ruïna, a una pèrdua milionària d'energies i diners, a la manca d’inversions a l’arc mediterrani, a l’intent de desfer el País Valencià, aïllar-lo en les relacions socials i comercials necessàries amb les Illes Balears i Catalunya per reactivar l’economia, la creació e llocs de treball, la protecció dels ecosistemes, la cultura i la llengua que compartim amb diversitat d'accents i unes expectatives de canvi per redissenyar les relacions amb l’estat espanyol d’una manera molt més respectuosa i equitativa, des del reconeixement del dret a decidir perquè decidim sobre els nostres propis afers i interessos. Sense imposicions des de fora del País Valencià.

Pàgina 82 de 115
Joomla templates by a4joomla