×

Avís

JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 719
Dilluns, 13 abril 2015 02:00

Més enllà del dret a decidir

Avui dia, amb els temps de procés i canvi que experimentem arreu dels Països Catalans, cal fer una aturada i observar amb perspectiva els esdeveniments dels quals en som testimonis. Des de la consulta sobiranista realitzada el passat 2014 fins a les diades de cadascuna de les extensions geogràfiques incloses en la denominació territorial dels Països Catalans; l'avanç de la història no s'atura, i som el poble qui la escrivim.

No obstant, aquestes faccions identitàries; juntament amb molts aspectes del nostre dia a dia, no hi serien possibles sense un dels drets més primaris recollits de forma implícita als diversos postulats dels Drets Humans: EL DRET A DECIDIR. És aquí, en el punt de trobada amb la potestat més intrínseca de la qual en som posseïdores, on cal fer esmenta de la necessària posició d'aquest al centre de debat en referència a qualsevol matèria amb les quals ens enfrontem en el nostre dia a dia.

Aquest plantejament, no obstant, cal treballar-lo des de les distintes perspectives que resulten necessàries de debat en la nostra vida quotidiana; instruint-nos en cadascuna d'elles com objectius diferenciats però immiscits en un horitzó d'una lluita conjunta i entesa recíprocament. Des de l’espoli fiscal que sofrim de forma més o menys accentuada tant al Principat, a les Illes i al País Valencià (reconegut per la ONU, posat que aquest supera el 6%) fins a les imposicions procedents de Madrid que restringeixen i destitueixen els drets pels quals lluitaren les nostres companyes segles enrere, el Dret a Decidir resta com un instrument d’empoderament popular i d’alliberament nacional propugnat per la voluntat del poble com a eina necessària per a la seua supervivència.

La paraula no és robatori o discriminació fiscal. La paraula més acurada per definir-ho és espoli estructural, amb premeditació i traïdoria.(Lluís de Manuel) 

~♫  BARBARISMES I “SABATADES”

  Sent parlar la gent jove (quasi sempre en castellà) i em semblen de plàstic. Em cou i m'entren desficis i em fa ois com parlen i el que diuen.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/467491-el-lexic-popular-en-la-llengua-culta.html

  Ens han rentat el cervell de tot allò propi i natural i ens l'han omplert de modes estúpides, innecessàries, absurdes i psicològicament desestructuradores i autodestructives, iguals des del Bronx fins a Xanghai. És una psicologia de l'anihilació mental i del genocidi cultural. "Com en una sopa, tots uniformats...", que diu el tango “Cambalache” (tan ben adaptat al català i cantat per Guillermina Motta): http://www.youtube.com/watch?v=7XsVezL93aE&feature=related

  Ai, Ramon, com està el món!

El dissabte 11 d'abril, es compliran 22 anys de l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador, a Montanejos, a mans d'un sicari de l'extrema dreta espanyolista; un simpatitzant nazi que, després de ser condemnat a una pena de presó molt lleugera, (14 anys) com si tinguera impunitat i haguera sigut protegit per fiscals i jutges espanyolistes, fou deixat anar de la presó molt ràpidament (als 4 anys) com si el seu fóra un crim de terrorisme d'estat, es va presentar a les eleccions municipals per un partit feixista i racista que està a favor de la violència, de l'apologia del terror, de la discriminació i del racisme.

Per molts anys que passen, quan arriben les vacances de Pasqua, no podem ni volem oblidar Guillem Agulló i Salvador, el seu gran cor, els seus ideals de jove valencià massa valent, de les seues idees antiracistes i independentistes, com a maulet partidari de la llibertat del País Valencià, dels Països Catalans.

 ~♫ Exclamacions, interjeccions:
 
  Uà!, èu! ala!
  *És molt típic de Castelló capital la introducció de frases adversatives amb la interjecció "Uà!": "Uà! a sant de què? què vol dir això?"  Uà?, això que vol dir?” “Uà” és com “I ara per on ixen estos?”.
  També, entre elles, les comares, pronunciant: “Xíguia, vine cap ací!”,  "Uà, xiguia!, on s'ha vist, això?", en comptes de “xica”, té un sentit de confiança entre festiu i burlesc.
“Uà!” equivaldría a un “Oh!” de matís un tant polemitzant o indignat.
  *Segons pronuncien “èu!” (exclamació que ve directament i literal del llatí i potser el llatí l’agafà del grec, ja que en grec significa “bo”, i que és típica de la Plana Baixa i equivalent al més arabesc “Alaaaa” de Castelló), que vol dir com “collons!” o “vaja!” (en sentit de gran o quantitat), podem saber de quin poble són: A Borriana el pronuncien més curt, una mica més llarg a Betxí o Nules, però on més l’allarguen és en l’excel·lent i expressiu valencià de la Vilavella: “eeeeeeeeeeeèuuuuuuuuuuuu!” (a la Ribera fan èèèèèeèuuuss!).
  Es la millor manera d’evitar el castellanisme “bueno”.
  “Òndia!”, equival almenys parcialment a “eeeuuu”.
  *"Ojalá": en ma casa sempre hem dit "Ja voldria jo..." o "Ja voldríem...", que és la mateixa construcció que en anglès "I'd wish..." 
~♫ L’antifranquisme evanescent i la Memòria Històrica:
  Algun home del carrer que a voltes cantirolejava (o cantussejava) l'Himne espanyol amb una lletra inventada, ridiculitzadora (potser eren de família republicana?, sonava a venjança verbal-artística mig autoreprimida): "Arriba espanya, mon pare té una canya p'a pegar-te al cul, perquè eres un gandul..." (sé que en distints pobles n'hi havia diverses versions).
  En un poble de l’Alcalatén, Figueroles o Benafigos, l’any 36 es van repartir els cavalls dels amos. Els ciutadans del poble deien que “l’any de la Repartidora anaven tots a cavall”, així era com anomenaven a la Revolució social.
  Al carrer on vivía ma mare un veí passava amb una cullera o eina fent sonar una cassola, miolant i dient: “Mèu, mèu…què no passaré fam, jo?” (es galdia els gats).

Comunicat de premsa                                                                                                                                               

Bosal, Baux, NSG GROUP Sagunt, (Pilkington), Ferrodisa, ArcelorMittal, Tumesa, Prosidmed, Forflesa i moltes altres, acollint-se a la llei, fan un abús extraordinari; unes per tancar després de desmantellar el negoci i unes altres, amb l’argument d’un possible tancament, han convertit en deficitaris els seus comptes i així poden justificar la precarietat laboral que apliquen.

Assistim al desmantellament del sector siderometal·lúrgic, empreses importants arrelades tradicionalment en la comarca de Port de Sagunt (Camp de Morvedre) i Sogorb (Alt Palància). Ignorant en aquest moment quina és la gestió de la Generalitat Valenciana per a evitar semblant desastre.

Les empreses esmentades són multinacionals o estan vinculades a grans companyies, i fins i tot, algunes d’elles, formen part d’un holding, totes pertanyents a un sector avui en estat pur de desmantellament. Tenen un volum considerable de treballadors i treballadors, així que no estem parlant de xicotetes subcontractes que necessiten sobreviure.

Dimecres, 08 abril 2015 02:00

Homenatge a les víctimes del franquisme.

Acte en memòria de les víctimes del franquisme al Cementeri Municipal de València el dissabte 18 d'abril a les 10:30 del matí.
Per l'acte cal portar un clavell roig, si no el pots portar també al cementeri tindrem un lloc de venda.

Dimecres, 08 abril 2015 02:00

Repensant el territori: l'Horta

Una trobada a l'Alqueria de Vicent Martí en ambient festiu per a reflexionar sobre el PGOU de la ciutat de València en la setmana de la LLuita Camperola. Porteu menjar per a compartir, plats i coberts (però res de plàstic, no anem a embrutar l'horta!)

~♫ Les expressions de confiança entre gent adulta:
  “Tira!, no t’acalores!”
  -I això com se diu?
  -Ai, ho tinc a la punta de la llengua, però ara no me ve…
  *-No me la pegaràs tu a mi!
  O: -Jas, coca! (per parlar), ue és com dir t’ha eixit el tret per la culata.
  Les veïnes: -Ara sí que me l’ha pegada, esta!
  Ara sí que m’ha gatit, a mi!
  *Tanmateix, també un to respectuós i senyorívol. Especialment, adreçant-se a desconeguts quan vas de viatge i demanes per algun lloc o persona; o bé gent jove adreçant-se a gent adulta:
  -Sinyó-home…
  -Sinyó-dona.
   “Ni fava”= No en tinc ni idea.
   “Estic com fava, com estic estava”=M’he quedat igual, no entès res del que ha dit.
  “Quina pudentina!” o “Quina sofoquina!” (quina basca!).
  “Quina femada!, això no val res!”
 
  Personatges mítics:
  Meló, Carracuca, Camot, Tacó, el Saginero:
  -“Corre més que Meló”, un corredor del s. XIX o principis del XX, de la Plana.
  -“Va acabar com Camot” (un famós delinqüent ajusticiat cap al s. XVIII-XIX): “com el rosari de l’Aurora”, fatal.
  -“Està més perdut que Carracuca”: També «Més fam, vell, lleig que…”. Personatge llegendari potser d’origen càntabre. Data d’una obra de Lope de Vega.
  -“Més burro que Tacó” (no identificat).
  -L’home del sac i el “saginero”, per fer por els xiquets ‘cotets que no creuen. Un saginer era el qui escorxava els animals, caracteritzat per dur un ganivet de carnisseria de mida gran. El nom ve de “sagí” (greix). A Mallorca diuen “saïm” (d’on ve la paraula “ensaïmada”).
Pàgina 88 de 117
Joomla templates by a4joomla