Diumenge, 27 Gener 2019 12:59

"Despotisme democràtic" i al final solucions per al Jura suís

Escrit per Joaquim Meneu

Suïssa és una entitat federal formada per 23 cantons. L'últim en constituir-se va ser el del Jura, i ho va fer per segregació dels tres districtes septentrionals del territori jurassià del cantó de Berna (la capital federal és també capital del cantó homònim).

Segons Daniel-Louis Seiler, “chaque canton constitue un Etat doté d'une constitution”, afirmació que no necessita traducció per comprendre el seu abast. Per tant, podem comparar un procés sobiranista com el jurassià davant del poder cantonal de Berna amb el de qualsevol territori ibèric respecte del Regne d'Espanya.

Quina va ser, i en part continua sent, la qüestió jurassiana? Resolta en bona part l'1 de gener de 1979 en constituir-se el nou cantó, continua en la part meridional del Jura, anomenat oficialment “Jura bernois”. Però a penes parlarem del conflicte actual, sinó que ens referirem a la lluita que va culminar el 1979.

El 1815, el Congrés de Viena, que s'encarregà de fixar les fronteres europees després de la desfeta napoleònica, assignà el territori del Jura al cantó de Berna. Era com intentar barrejar l'aigua i l'oli, perquè ni la cultura en francès, ni la tradició política, ni l'economia del Jura casaven amb la realitat d'un cantó purament alamànic i urbà com Berna. En principi es preveia la salvaguarda de la identitat jurassiana, però els governs del segle XIX ràpidament s'oblidaren d'eixe compromís, com passà a Polònia.

Les protestes dels jurassians foren contínues, més intenses en ocasió de les grans revolucions europees de 1830 i 1848. És curiós que el 1947, a l'inici de les reivindicacions que portarien a la separació, es demana la federalització del cantó de Berna, resultat del reconeixement de la sobirania del poble jurassià. Les autoritats de Berna s'adonen que el moviment és ja important, però només fan concessions sobre temes menors. Com a conseqüència, el sector independentista prendrà el control de la causa, i una vintena d'anys més tard arrancarà de les autoritats cantonals un referèndum sobre la constitució del nou cantó.

Com ha passat tantes voltes en la història, la separació no és el que es demana en un principi, però el tancament en banda del poder fa que siga l'única opció quan es coneix de veritat el menyspreu de l'interlocutor. Per tal de cridar l'atenció, el moviment pel Jura no es va privar de res. Entre les seues accions destaquen l'ocupació d'ambaixades suïsses a l'estranger, interrupció de sessions d'organismes cantonals i mobilitzacions davant del Consell d'Europa i del Parlament Europeu.

Al final, les autoritats del cantó de Berna han de buscar una eixida, que no pot ser altra que un plebiscit. La possibilitat de pronunciar-se en referèndum necessita una reforma constitucional al cantó de Berna. És eixe electorat qui ho ha d'acceptar, també en referèndum, i ho fa el 20 de març de 1970. És com si els electors de tot l'Estat Espanyol autoritzaren que bascs, catalans o valencians pugueren decidir en un altre referèndum separar-se.

L'electorat suís és pragmàtic i més demòcrata i prefereix la segregació d'una part del territori a viure eternament amb el problema. Què podem dir de l'electorat espanyol? Jo diria que la raó d'existir dels seus líders és sotmetre els dissidents, i com que tenen la força s'ho poden permetre. Els és igual el cost en tots els aspectes que això represente. Veig difícil que amb el seu vot permeten que una part del territori es puga pronunciar pel seu futur.

Havent votat tot l'antic cantó, ara tocava establir les regles de joc del referèndum en els set districtes del Jura. Malgrat que els jurassians no pogueren negociar els aspectes de les votacions, salta la sorpresa i el “sí” arriba al 51,9% dels votants el 23 de juny de 1974. És possible la segregació per formar un nou cantó, però als tres districtes meridionals, amb majoria d'immigrants alamànics, s'organitza un subplebiscit que els permet continuar al cantó de Berna.

El Cantó del Jura dels tres districtes septentrionals –un 7è districte alamànic no era reivindicat pel moviment jurassià– naix l'1 de gener de 1979, després que l'electorat suís l'acceptara en la Confederació el 24 de setembre de 1978.

Alguns demanen majories qualificades. L'autèntica democràcia no és altra que la de la mitat més un. Els suïssos ho tenen clar i ningú no va qüestionar el nou cantó. Les autoritats de Berna sí que van aconseguir trencar la unitat del Jura i encara hi ha un problema pendent. Moltes comunes limítrofs s'han integrat en el nou cantó. Una ciutat important, Moutier, capital d'un antic districte, ha votat la integració al Jura fa un any i mig per molt poca diferència de vots. Vorem com queda la cosa perquè ha hagut alguna impugnació.

Els plebiscits del Jura ens recorden la qüestió de la immigració. Per una part els jurassians establits fora no pogueren expressar la seua opinió. Per l'altra immigrants alamànics molt recents van poder votar i contribuir a l'exclusió del Jura meridional del nou cantó.

Per sort les autoritats de Berna han reconegut les particularitats del Jura que resta sota la seua sobirania, el que es coneix com el “Jura bernois”. Una cosa pareguda a la que ha passat amb el Quebec al Canadà.

El procés que va seguir el Jura per decidir el seu futur és molt alliçonador. Molts n'haurien de prendre nota, també els contraris al dret a decidir.

Joaquim Meneu

Article publicat en La Veu del País Valencià

Joomla templates by a4joomla