Diumenge, 27 Gener 2019 13:10

"Saial dels ignorants", per Manel Rodríguez-Castelló

Escrit per Manel Rodríguez-Castelló

L'arribada fa uns dies de Mónica Oltra i el seu equip a la fira Fitur a Madrid coincidí amb la del rei, raó per la qual va haver d'esperar darrere el cordó de seguretat que entrés el monarca. Fou llavors que un membre de la seguretat es dirigí a la vicepresidenta, que en aquell moment departia amb un dels seus acompanyants, en els següents termes: «Dejen de hablar en valenciano». /

L'interès de la notícia, goteta dissolta en el mar de les desgràcies mundials i quotidianes, rau aquesta vegada en el rang –democràtic, no cal dir-ho– de la representant valenciana, ja que dissortadament aquests abusos i menyspreus no solament tenen lloc cada dia en les situacions més diverses sinó que últimament es multipliquen de manera alarmant. El vell, rendible (per a ells) i intolerable (per a nosaltres) anticatalanisme es basa en la ignorància, el menyspreu i una forma molt particular d'odi a l'altre que, tanmateix, es reclama com a «igual». / Es tracta d'un mecanisme permanent d'exclusió de l'altre per a forçar la (suposada) inclusió en el propi grup o identitat a través del sotmetiment. No solament no t'estime i et menyspree sinó que a més t'impediré que te'n vages d'ací perquè et necessite per a alimentar i corporificar el meu odi, i sobretot necessite els teus diners. O el parlament extremeny com a vergonyant símptoma. / ¿Podem imaginar que el valerós patriota que va bonegar la vicepresidenta per parlar valencià s'hagués encarat, què sé jo, a un ambaixador suec, a un empresari alemany o a un turista anglès? / Ja els ho podem explicar, que no ho volen entendre. Molts continuen pensant que si parlem una altra llengua és amb la perversa intenció de fer-los enrabiar i posar al descobert les vergonyes de la seua ignorància. Sí, enmig del desert democràtic espanyol, molts –la majoria– encara es pensen el melic del món, un melic en negatiu, a la defensiva. L'univers de deliris en què es mou l'espanyol mitjà (després de 40 any de democràcia, SenyorMaredeDéu!) és incompatible amb una visió mínimament democràtica, lliure i realista del món. / «Castilla miserable, ayer dominadora, | envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora». Andrajos sobretot morals, que provoquen una mala llet perpètua i dessota dels quals s'ensuma la podridura de l'acomplexat violent, del fatxenda. / Ara li ha tocat tastar l'amarg sèver de la rancúnia, ignorant i maleducada, a Mónica Oltra. Allò que en diuen «supremacisme» i que sempre pretenen encolomar-nos als «altres» no distingeix entre federalistes i sobiranistes, esquerres i dretes, blancs i rojos, valencians (ai!) i catalans. / Es veu que la Casa Reial ha demanat disculpes per l'incident. Amb la boca xicoteta, perquè per la boca gran ja va parlar el rei clar –i no en català– un trist 3 d'octubre de 2017 en què beneí aquell a por ellos que tan bé explica el fons de l'assumpte. / Mónica Oltra, molt en el seu paper, prefereix no meneallo molt i diu que «això no pot passar en una fira internacional». I en altres llocs, inclosos la pròpia casa (o el que tinga de pròpia encara)? La pregunta era inevitable. Més que de la per ella invocada constitució hauríem de parlar d'educació, cultura i democràcia. / «y si les llega en sueños, como un rumor distante, clamor de mercaderes de muelles de Levante, no acudirán siquiera a pregutar ¿qué pasa?». / El que passa ara, un segle després que Machado es preguntés què passava, és que als molls dels ports del seu llevant els mercaders continuen noliejant de raons democràtiques els seus vaixells per a una singladura que els porte lluny de l'odi, la ignorància i el sotmetiment, a una terra més lliure.

[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 26 de gener de 2019.]

Joomla templates by a4joomla