Divendres, 30 Agost 2019 14:08

Govern feminista?

Escrit per Encarna Canet (Universitat de València)

Quan Pedro Sánchez va conformar el seu govern algunes veus van celebrar que es tractava d’un govern feminista atès que gran part de l’executiu es troba format per dones. Tot i que la fita és realment per a celebrar, em vaig preguntar si el fet que un govern estiga conformat per dones ministres suposa que és feminista tal i com entenem els Feminismes.

Es de veres que una de les reivindicacions tradicionals dels moviments feministes ha estat la incorporació de la dona en llocs de representació i de poder on tradicionalment ha estat relegada i invisibilitzada. Però això no es tot.

El feminisme des del seu naixement i al llarg de la seua història s’ha conformat com la suma de les lluites de les dones per la igualtat, la equitat, la llibertat, la no explotació, contra els sotmetiments de tot caire. Ha estat el respecte per les persones, els pobles, la diversitat, la natura i els animals, la sostenibilitat, i la lluita contra el patriarcat i el capitalisme hegemònic. Fins i tot reivindicant la desobediència contra el statu quo quan ha estat necessari per avançar, sense la qual les dones encara no tindríem ni el dret a vot. Com va dir Maria Cambrils «el feminisme no va néixer als camps de golf, ni als halls dels grans hotels, ni a les festes aristocràtiques».

Alguns fets que s’han produït darrerament ens poden fer obrir els ulls en contrastar-los a la llum d'aquest concepte tan bonic que configura el feminisme.

La Vicepresidenta i Ministra de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat, Carmen Calvo, ha declarat que l’Open Arms no té permís per a rescatar persones, posant-se a la mateixa altura moral que els polítics matxirulos d’Europa i altres continents, que primer amb les seues polítiques imperialistes generen exilis i migracions massives i després han fet el possible per a no acollir les persones refugiades a punt de morir. A l’Estat Espanyol ha estat més demencial encara atès que Catalunya i el País Valencià han oferit els seus ports i no han obtingut resposta. Salvar vides no necessita cap permís, ha de ser una obligació dels estats (com ja ho és en el dret marítim) que, com que no la complixen, ho han de fer les ONG. No sé que pensaran les lectores i els lectors, però açò poc té a veure amb la defensa dels drets humans en la qual es basa el Feminisme.

També Carmen Calvo ha mostrat una actitud poc flexible, empàtica i democràtica en les negociacions amb Unidas Podemos, al més pur estil patriarcal manipulador.

Des del Ministeri de Justícia de la Ministra Dolores Delgado s’afirma que Espanya va tenir un paper crucial en l’alliberament de París dels nazis, ara fa 75 anys, obviant que els soldats que van entrar a París (La Nueve) eren republicans antifeixistes als quals Espanya havia fet fugir i que de no ser així estarien en les cunetes de les carreteres o en el «valle de los caidos». Un xicotet detall com que Franco estava al costat dels nazis i que canvia la historia de dalt a baix. Mentir per a canviar la història ha estat una pràctica tradicionalment utilitzada pel patriarcat, i no es pot considerar Feminisme mai, sobre tot quan justifica el feixisme.

Res més lluny que assegurar que les dones quan governen ho fan malament, com podria pensar qualsevol malintencionat de lectura ràpida. Allò que qüestione és que per a qualificar un govern de feminista cal que es fonamente en el respecte pels principis que han vengut conformant els Feminismes, que mai han estat la violació dels drets humans ni el feixisme. En tot cas seria com assegurar que els grups d’extrema dreta que posen al capdavant alguna dona, són feministes. Rés més lluny de la realitat.

Els governs autènticament feministes no segueixen a cegues els dictats del patriarcat i el capitalisme, al contrari, el qüestionen i lluiten per la integritat física, psíquica i moral de les persones que ho necessiten, i per la memòria històrica de les que han patit.

Fer les coses i governar a la manera patriarcal en nom del Feminisme no ens ajuda en rés per avançar. Ens trobem en un moment en el que el capitalisme està refundant-se en la seua versió més crua,  el sistema patriarcal està reinventant-se baix els interessos dels poders econòmics i els sectors ultradretans es reforcen i retroalimenten amb una infinitat de mecanismes d’explotació i dominació. Per tant el Feminisme està davant d’una gran oportunitat per construir el canvi i passar del contrapoder al poder, necessitem una pràctica feminista contundent que construïsca alternatives clares. Una xarxa feminista diversa, ampla, sòlida i inclusiva. No necessitem més patriarcat ni que siga amb cara de dona. 

Joomla templates by a4joomla