Dissabte, 28 Setembre 2019 00:18

La banalització del franquisme II

Escrit per David Casanova

No és qüestió de reobrir les ferides sinó de tancar-les. L’any 78 no es va voler trencar amb el franquisme per por de perdre privilegis els mateixos de sempre, al contrari que altres països europeus amb règims feixistes com Itàlia o Alemanya.

Tanquem les ferides d’una vegada per totes, complim amb la llei de memòria històrica, trenquem amb el franquisme i ajudem a totes eixes famílies que en ple segle XXI tenen als seus familiars soterrats a una cuneta.

Qüestionem obertament el nostre model d’Estat, perquè no? Perquè no preguntar al poble sobirà si vol continuar amb una monarquia elegida per un dictador o per una república elegida democràticament abans del colp d’Estat del 36? Perquè no es va fer eixe referèndum quan calia? Doncs molt fàcil, ja ho va dir Suárez en aquella entrevista que fa poc es va fer pública, “porque perdiamos”.

Des d’ací respecte totalment els partidaris i les partidàries d’un Estat monàrquic, però això és una cosa que ha de decidir el poble i no un règim que va segrestar la llibertat dels nostres pares i iaios al llarg de 40 interminables anys.

L’acceptació de tindre un lloc de culte del feixisme, construït amb la sang de tots aquells que van lluitar en contra del feixisme i per la llibertat. Però sobretot, per la més gran de les vergonyes, tots eixos milers i milers de soldats republicans enterrats en cunetes i foses comunes que fan que l’Estat espanyol siga per darrere de Camboia, l’Estat que més morts en fosses comuns té.

La vertadera democràcia és aquella en la qual el poble pot decidir en tot allò que vol i, en aquest cas, el model d’Estat que desitja. Ja està bé de contemplacions i bones paraules, parlem clar i obert…

Joomla templates by a4joomla