Divendres, 06 Desembre 2019 22:15

Solucions possibles a problemes actuals: el federalisme no és el dimoni

Escrit per Joaquim Mene

Els estats que s'han configurat al llarg de la història han tingut els seus problemes d'organització. Arribat el moment alguns han fet canvis en profunditat i han encertat; no haver-los fet els hauria suposat perseverar en l'error i crear frustracions en sectors de la població o parts del territori.

Quan i per què es va aplicar per primera volta el federalisme? Vegem el punt de partida. Les tretze colònies americanes que s'havien emancipat d'Anglaterra van crear una organització en comú que va prendre la forma de confederació. Ja hi havia precedents a Europa i no feia falta calfar-se massa el cap per a instal·lar el sistema. La qüestió era si donaria satisfacció als problemes dels nous ciutadans. I la resposta va ser negativa: calia un poder central més fort per fer que les resolucions de la Confederació es portaren a terme, però al mateix temps conservar el poder de les antigues colònies, com a forma de govern més pròxima al ciutadà.

La solució a la inoperància va ser la implantació d'un sistema sense precedents, el federalisme. Van fer falta estudis en profunditat de les organitzacions polítiques europees al llarg de la història. El feudalisme per exemple va ser una font important d'inspiració tenint com tenia diferents sobiranies que s'aplicaven a un mateix territori i sobre les mateixes persones. El nou ordenament ja porta allà més de dos-cents anys, després d'una dècada escassa d'experiència confederal, insatisfactòria en aspectes importants.

I no solament això, sinó que formacions polítiques europees el van imitar: Suïssa, Alemanya i més posteriorment Bèlgica. En l'últim cas s'ha demostrat que el federalisme no serveix només per a fer més sòlides les associacions entre estats inicialment separats de fet, sinó també per a transformar un estat unitari en un altre de sobirania compartida.

No hem d'oblidar que cada cas és un món, i la resultant hispànica no tindria un equivalent exacte en les experiències que s'han citat. Una solució asimètrica faria que les relacions entre algunes de les parts acabaren tenint una barreja d'elements federals i confederals, com passa a Bèlgica, mentre que altres de les parts seguirien en un sistema com l'actual o pujarien un graó per a equiparar-se a un sistema com l'americà o l'alemany.

Hem parlat de la solució sense entrar a fons en els problemes de l'estat de les autonomies. En part perquè ja els detectem tots: infrafinançament de les perifèries no concertades, intromissions del poder central, privilegis d'uns territoris sobre altres, aliances entre el judicial i l'executiu central, incapacitat i inoperància del poder central a causa de la llunyania respecte dels administrats...

Tot el que no siga la transformació en profunditat de l'actual organització dels poders dins el Regne d'Espanya és dilatar en el temps la solució al problema. Cal una altra transició que supere el règim monàrquic del 78, que ha agreujat les diferències entre territoris i ciutadans, En eixe sentit l'aportació del sistema federal pot ser decisiva.

Joaquim Meneu

Joomla templates by a4joomla