Dijous, 16 abril 2020 16:58

Reflexions des del confinament

Escrit per Xavier Tarazona | Coordinador De Decidim Economia

Portem ja algun temps tancats a casa, temps que ens obliga a la reflexió, encara que siga en un parèntesi entre el soroll ensordidor de les xarxes socials i les seues "fakes", l'allau d'informació diària sobre la situació de baixes i contagis, les noticies i els programes cridaners, escarotats i manipuladors de les televisions i ràdios, les lectures de llibres endarrerits, la cura de xiquetes, xiquets i persones malaltes a casa mentre l'ERTO entra per la finestra i qualsevol altra situació de les milers que s'estaran produint de forma extraordinària.

La grandària i el desconeixement d'una situació que ningú ha viscut en temps anteriors ens ha fet cometre errors de càlcul i previsió, tant a les autoritats com a les persones en general. Quan es veu la infecció com una noticia d'un país llunyà amb altra cultura, la nostra pròpia ment creu que açò no ens pot arribar i que si ens arriba no serà per a tant en països com els nostres i en conseqüència ningú hem pensat en anar preparant-nos per al que podia arribar. Per això quan ens ha arribat el problema no estem preparats, ens agafa en fora de joc i també ens provoca una certa paralització i reticència a assumir la realitat.

Aquesta paralització inicial, aquesta reticència a acceptar la realitat, aquesta sensació de superioritat tecnològica i de serveis, ens fa cometre errors de "bulto". Si ens haguérem preparat, per exemple, els polítics governants no hagueren dubtat en suspendre les festes de falles abans i fins l'any vinent, cremant tots els monuments, les instal—lacions de Fira València podrien ser un bon lloc per a fer un hospital de campanya sense massa inversions. Tampoc al principi moltes persones no ens haguérem pres amb tanta laxitud les mesures del confinament, incomplit massivament les indicacions o buidant de forma compulsiva i massiva els prestatges dels supermercats. No obstant, açò ara és parlar per no callar.

A hores d'ara el que ens toca és analitzar el que està passant, perquè està passant d'aquesta forma i no d'altra, mirar les debilitats del sistema i fer propostes d'actuacions per a canviar cap a un futur millor per a les persones. El que està passant és que el sistema econòmic vigent a la major part del món, el neoliberalisme, és un problema que ha agreujat la situació per les pròpies característiques del sistema, aquest dogma ideològic sols vol soterrar els Estats com a garants de la vida digna de les persones i de serveis per a la població, per a fer negoci també dels drets bàsics de les persones, tant siga amb la sanitat, amb les residencies dels majors, amb l'habitatge, amb les condicions laborals, amb la fiscalitat al seu favor i amb qualsevol cosa susceptible de donar-los diners a cabassos sense tindre en compte a les persones.

També s'ha fet palès al País Valencià que el model econòmic actual és totalment inapropiat per una vida decent de les persones. Està basat en sectors de poc valor afegit, esgotadors de recursos, insostenible ecològicament, laboralment precari i temporal, destructor del territori, trencador de la cohesió territorial i inapropiat per a sustentar les necessitats de la població. De la feblesa del model dona fe el nombre de persones afectades per ERTO,s, amb xifres capdavanteres de tot l'Estat. Ara ens adonem que no tenim d'on tirar mà per a reposar les coses necessàries que abans si que teníem, una industria i una agricultura que ens podien haver estalviat el recórrer a països llunyans per abastir-nos. Haurem de fer una introspecció econòmica per a tornar a fer viable el nostre teixit agrari i industrial.

El dia desprès del final de la pandèmia res serà igual, ni podrà tornar a ser-ho, haurem de començar quasi de zero, haurem de pensar un nou model econòmic i social, haurem d'interioritzar la producció de moltes coses que perdérem amb la deslocalització fruit de la globalització de l'economia i els interessos dels grans conglomerats econòmics, haurem de diversificar el teixit econòmic reduint la dependència dels serveis. Haurem de parlar de fer rendible l'agricultura per a les llauradores i llauradors valencians i acostumar a la població als productes de proximitat i de temporada. Haurem de parlar de tornar a fer eficient l'industria tradicional valenciana. Haurem de parlar de re-nacionalitzar i dotar de recursos als serveis bàsics per a la població com la sanitat, els serveis socials, l'ensenyament i les energies bàsiques, sectors que no poden ser objecte de negoci i/o especulació. Haurem de parlar d'un model econòmic sostenible mediambientalment. Tot açò s'hauria de fer amb un debat públic obert entre les institucions i la societat civil, baix les premisses bàsiques de que el model emprat ha de ser sostenible ecològicament, transparent, a favor de les persones i cohesionat territorialment. Ens veiem al final del confinament.

Publicat en Levante-EMV

Joomla templates by a4joomla