Diumenge, 26 abril 2020 11:52

Som del 25 d’abril

Escrit per Vicent Pitarch, Decidim!

Reclosos en un confinament de final incert, enguany ningú no sap quan acabarà la quaresma, que així com s’ha carregat la Magdalena, les falles i la lliga de futbol, tampoc no sorprendrà que anul·le el 25 d’abril. Ben mirat, amb pandèmia o sense, la commemoració d’Almansa no ha estat mai capaç d’eixir del seu estat de festa subterrània. O subversiva? Quedem-nos en alternativa. Com a mínim, gens institucional.

En efecte, el 25 d’abril és la proposta alternativa al 9 d’octubre, que és subsidiari, entre d’altres, del Rat Penat i de la restauració borbònica, de la València de l’Exposició Regional de 1909 i de la dictadura primoriverista, del franquisme i del règim del 78, del sistema polític que simbolitzen la Comunidad i l’himno, per entendre’ns. I conste que no guanyaríem res si ens deixàvem vèncer per la prudència, l’autocensura o la vergonya a l’hora de reconèixer unes tals evidències.

Als antípodes del 9 d’octubre, doncs, la commemoració de la derrota d’Almansa amb l’homenatge als socarrats i maulets, representa vitalitat i resistència, oposició antiborbònica i compromís en la llibertat, personal i nacional; al capdavall, un bell projecte d’utopia. Mai no ha estat políticament correcte, el 25 d’abril, i per això tampoc no ens sorprendrà que enguany no el celebraran, ells. I no serà per culpa de la Covid-19.

Sura en l’ambient la sensació que la pandèmia és a punt d’esdevenir una fita de magnitud difícil d’apamar; en tot cas, de dimensions històriques. Tot sembla indicar que l’horitzó immediat estarà marcat per canvis profunds en les relacions personals i col·lectives, en els hàbits de vida quotidiana, en l’urbanisme domèstic i urbà, en la sostenibilitat dels models productius, en la gestió dels drets laborals i civils, en les migracions generades per la globalització... Fet i fet, una altra societat, radicalment canviada, ens espera al cap del cantó.

Clausura, de debò, el coronavirus una societat caduca? La reflexió sobre el 25 d’abril bé que ens mostra, de manera més clara com més temps transcorre, les misèries del règim amb corones de legitimitat incerta i de corrupció certíssima, alhora que deixa al descobert que l’opció autonòmica ha iniciat el compte de la pròpia caducitat. Si no podem gestionar els nostres recursos econòmics, ni ordenar polítiques laborals, assistencials i culturals, ni decidir una política bàsica dels mèdia, ni tan sols disposem de capacitat per protegir la salut col·lectiva davant episodis d’invasió irresponsable de corrues de vehicles en situacions de crisi, potser ens és lícit de pensar que ens trobem en una situació de models de govern caducats. D’entrada, acabem d’assistir a una escenografia del moment actual –marcada per l’autoritarisme, la centralització del poder i la seua militarització–, que ens acaba de fer avinent que això de les autonomies potser mai no ha estat gaire cosa més que una maniobra de distracció del veïnat.

En definitiva, el record d’Almansa constitueix una invitació oportuna a la societat valenciana de la Covid-19 perquè parem atenció al nou panorama sociopolític que ens espera, potser més a la vora que no ho imaginem. Mentrestant, nosaltres encara som del 25 d’abril.

Publicat en Nosaltres la Veu

Joomla templates by a4joomla